Units per conservar

Etiquetes

Per si potser del vostre interès, en Palanka i n’Ester, m’han fet arribar aquesta informació per tal de fer-ne difusió:

 

CONVOCATORIA D’ES COL-LECTIU DE MUNTANYA PER INICIAR UNA CAMPANYA A CHANGE

CONVOCATORIA DES COL-LECTIUS DE BARRANQUISTES, ESCALADORS I SENDERISTES EL DIA 30 DE MARÇ DE 2017,

Estimats companys, com ja sabeu molts estem intentant dur endavant una iniciativa amb sa finalitat d’unir tot es col·lectiu de muntanya en una entitat que ens representi a tots com a usuaris des medi natural.

Aquesta iniciativa cerca negociar amb s’Administració eliminar s’actual sistema d’autoritzacions i substituir-ho per un marc regulat adaptat a sa realitat social i medi ambiental, crear un accés just al medi natural i cercar una participació activa de sa ciutadania en sa gestió des nostre entorn.

Vos pregam a assistir a sa pròxima reunió es proper dia 30, a les 20:00 hores, a les Cases de Son Llaüt, a Santa Maria, per convidar-vos a Sa Iniciativa i presentar una acció per recollir firmes a CHANGE, i presentar-mos davant s’Administració per començar a negociar l’anul-lació del sistema d’autoritzacions i millorar l’accés a la muntanya.

A sa reunió es nostre Equip de Comunicació vos informarà de sa via en la qual vos podreu posar en contacte amb Sa Iniciativa i participar de forma activa a la campanya de CHANGE.

Una cordial salutació,

Sa Iniciativa

Salut i fins la propera…

Sa Fita de ses Set Partions

Etiquetes

023-editar(Foto 1)

024-editar(Foto 2. Detall de sa Fita de ses Set Partions. Les inscripcions que porta no venen especificades a l’acta.)

Encetaré aquesta nova secció compartint la tasca realitzada arrel de la consulta feta a “la operación practicada para reconocer la línea de término y señalar los mojones comunes a los términos municipales de Buñola y Alaró”[1]. En aquest document vaig localitzar unes dades prou interessants que despertaren la meva curiositat. A l’acta es citava als representants d’ambdós municipis perquè, el dia 28 de juny de 1954, es personessin al reconeixement de la línea de terme. El lloc escollit per a començar el recorregut de comprovació fou a sa fita de ses Set Partions:

“Reunidos el día veintiocho de junio de mil novecientos cincuenta y cuatro en el sitio denominado sa Fita d’es Set Partions los señores que con sus respectivos cargos […], se procedió a la operación en la forma siguiente:

Primer mojón: Se reconoció como tal la intersección del eje del Torrente de la Foradada, de corriente eventual, con la normal trazada a dicho eje desde el siguiente Mojón Auxiliar: se reconoció como tal un hito de piedra caliza de forma de tronco de pirámide, cuyas bases son triángulos equiláteros de veinticinco centímetros de lado para la base inferior y quince centímetros para la superior y cuya altura es de sesenta centímetros. Se encuentra en el sitio denominado “Sa Fita d’es Set Partions” […] y está unido a las rocas nativas que le sirven de base por una mezcla de cemento, las cuales son el borde de un acantilado sobre el mismo fondo del torrente de la Foradada.”[2] (fotos 1, 2 i 3)

009-editar(Foto 3)

Pel que es desprèn d’aquesta acta les set partions fan referència als següents termes municipals i a llurs propietats:

“Es común a los términos municipales de Buñola, Alaró y Escorca y está situado en el punto de intersección de cuatro lindes que separan otros tantos terrenos […], el situado al N.E. en término de Escorca y perteneciente al predio de Tossals Vers, […], el situado al S.E. en término de Alaró y perteneciente al predio de Sollerich […], el situado al S.O. en termino municipal de Buñola y perteneciente al predio de Comasema […] y el situado al N.O. en termino municipal de Escorca y perteneciente al predio de Cuba”.[3]

Gràcies al croquis que s’adjuntava a l’acta, sabem que la línia divisòria entre la llera del torrent de La Foradada[4] (primera fita) i la del torrent de Solleric (novena fita) s’hi reconegueren, a més de la fita auxiliar de ses Set Partions, altres set fites de partió. Tractant-se moltes d’elles de “un hito de piedra caliza unido a las rocas por medio de cemento, que afecta la forma de paralelepipedo de base cuadrada”, més concretament, eren les fites segona, tercera, quarta i vuitena les que presentaven aquesta característica, semblava que esdevindria fàcil aquest reconeixement. A més d’això, tenint en compte que aquestes fites es bastiren per tal de servir com a referència per identificar la divisòria de termes, la seva ubicació portava a pensar que hauria de ser bona de trobar. Potser que la cinquena, (una pedra encastada) i la setena, “una roca nativa de forma irregular”, fossin més males de veure, per a la resta, tot presagiava una fàcil descoberta. Curiosament però, no vaig ser capaç de localitzar-les.

D’aquest conjunt de fites ubicades entre els dos torrents (Almadrà i Solleric), resta citar la fita nº 6 que esdevé la més curiosa i distintiva de totes ja que es tracta d’una creu incisa a la roca. Això ens permet lligar la documentació consultada a l’acta 008218 del Instituto Geográfico y Catastral amb un altre document que ens parla de la delimitació que, a títol particular, encomanà el propietari de Comasema per tal de deixar ben definits els terrenys del vessant oriental de la seva propietat. Aquesta delimitació territorial potser sigui una de les línies divisòries més particulars de l’illa, ja que curiosament, per a la seva realització feren ús d’un recurs força emprat per a aquests menesters: la incisió d’una creu. Però les creus de partió d’aquesta contrada destaquen sobretot per la notorietat i l’esment que hi posaren els seus constructors. Segurament que la fita nº 6 de l’acta realitzada l’any 1954 coincideix amb una d’aquestes creus emplaçades amb molta més anterioritat. Emperò, degut al fet de que no totes les creus porten una informació addicional (la lletra A d’Alaró, la B de Bunyola i un número), no podem assegurar quina de les creus localitzades sense numeració degué servir de referència per a utilitzar-la com a fita nº 6 durant la tasca de reconeixement de línea de terme realitzada l’any 1954. De les creus localitzades, solament porten numeració les corresponents als emplaçaments 12, 13 i 14. La nº 13 és la més bona de veure degut al fet de que es troba, segons els mapes actuals, dalt del cim de sa Font Fresca. Potser però, aquest topònim caldria revisar-lo i ajustar-lo, ja que, si feim cas a altres informacions més contrastades, aquest cim es tracta del Puig d’Amós.[5]

046-editar(Foto 4)

039-editar(Foto 5)

Retornant a la temàtica de les creus, malauradament, no hem pogut descobrir les 22 que cita la carta. A dia d’avui, hem localitzat[6], a més de les tres que porten numeració, altres 5 creus sense cap mena de distinció (fotos 4 i 5), la qual cosa, dificulta encara més la seva descoberta. També hem vist 2 angles (foto 6) que presenten la mateixa tipologia de les creus. No sabem però, si aquests angles conten com a creus. Així com tampoc, podem assegurar a hores d’ara, si l’emplaçament d’aquestes 22 creus comença en es Reialenc o a la llera del torrent de Solleric. De les exploracions fetes fins aleshores, no hem descobert cap creu en el vessant de ponent d’aquest torrent. Cal constatar però, que d’aquestes altres 5 creus, n’hi ha una que disposa d’una tipologia ben diferent a les altres (foto 7). Potser es tracta d’una de les dues creus que trobaren velles tal com es cita a la carta?

028-editar(Foto 6)

003(Foto 7)

Fins la propera…

PD: No puc concloure aquesta nova aportació sense agraïr a l’amic Patxi Termenon les indicacions que em facilità per tal de poder consultar les actes, la qual cosa, m’ha valgut per disposar d’una bona excusa per a tornar tenir preparada la motxilla per partir a trescar…

[1] Ministerio de Fomento. Centro de Descarga del Centro Nacional de Información Geográfica. Instituto Geográfico y Catastral. Acta 008218. (Juny 1954). Podeu accedir a la seva consulta accedint a aquest enllaç.

[2] Ibídem anterior.

[3] Ibídem anterior.

[4] Torrent d’Almadrà a les guies i mapes actuals.

[5] Podeu consultar: ESTEBAN, Àngels i VALLCANERAS, Lluís. Possessions de Tramuntana. Coma-sema. Gorg Blau, 2010. GARCÍA PASTOR, Jesús. Rutes Amagades de Mallorca, nº 9. Solleric-Puig d’Amós-Solleric. (1965). I també: MORRO MARCÈ, Mateu. El puig de Mors i el Castell de Mors. Un aspecte de la toponímia antiga de Mallorca. (1997).

[6] En M. Àngel Escanelles ja ens mostrà algunes d’elles a la seva web.

Paret des Coloms

Etiquetes

Stitched Panorama

(Localització de les vies a la paret)

img_6003-2(Restes d’es colomer i es bassol)

 

Fa uns quants anys vaig tenir la gran sort de poder entrevistar l’amo en Rafel Colom (Bunyola, 1921). A la seva joventut s’encarregà, de manera alterna, de les possessions de s’Alqueria d’Avall i s’Alqueria Blanca. En una de les xerrades que compartírem, em parlà d’uns curiosos elements que la madona de s’Alqueria Blanca manà construir als peus de l’esponerosa paret de Na Falconera, més coneguda i popularitzada entre el col·lectiu d’escaladors, com a paret des Coloms. De fet, l’amo en Rafel em contà que el curiós forat que hi ha en aquesta paret estava infestat de coloms. Allò, potser va motivar  la construcció d’un colomer (una gàbia) i un bassol per a recollir l’aigua de pluja. A l’actualitat, queden encara les restes ben visibles d’ambdues construccions. Amb la idea de perpetuar i donar coneixença del fet, he decidit batiar amb els noms “Es bassol” i “Es colomer” les darreres vies esportives que he equipat tot just al damunt d’aquests elements.

Fins la propera…

Stitched Panorama

 

II Jornades d’Estudis Locals de Santanyí

Etiquetes

img-20161104-wa0001

Per si us pot interessar, aquí teniu l’horari. Dissabte dia 12 present una comunicació, una mena de bestreta del meu proper llibre.

Salut i fins la propera…

Divendres, 11

 

16.00 Recepció i lliurament del material
16.15 Presentació de les Jornades
Llorenç S. Galmés Verger, batle de Santanyí

Ricarda Vicens M Vicens Schluhe, regidora de Cultura

Cosme Aguiló, membre de Lausa

16.40 Conferència inaugural a càrrec del doctor Antoni Rodriguez  Perea
Del cel i de la mar. L’aigua a Santanyí

 

17.35 Descans
17.50 Guillem Mas Gornals
Geologia de la pedra de Santanyí. Estat actual de la qüestió

 

 

18.00 Monserrat Anglada Fontestad, Nicolau Escanilla Artigas,                Beatriz Palomar Puebla i Damià Ramis Bernad
Resultats preliminars del projecte d’intervenció arqueològica al jaciment de les Talaies de Can Jordi

 

 

18.10 Cosme Aguiló

 

Una làpida romana inèdita

 

 

18.20 Maria Barceló Crespí
Inventari dels béns del casat del rafal dels Porcs (1510)

 

 

18.30 Andreu Ramis Puig-gròs i Antoni Ginard Bujosa
Tres mapes de visura de Santanyí (segles XVI-XVIII)

 

 

18.40 Margalida Obrador Bennasar
Evolució de la població i la propietat a Calonge 1458 a 1800

 

 

 

18.50 Descans
19.10 Andreu Ponç i Fullana
Presencies lul·lianes a Santanyí
19.20 Pere Terrasa Rigo
La restauració de la Mare de Déu de Consolació. Notícies històriques i recerca de l’autoria
19.30 Concepció Boncompte Coll
Tres exvots pintats del Museu Parroquial de Santanyí

 

19.40 Maria Teresa Escalas i Tramullas
Una blibioteca familiar a Santanyí en el segle XIX

 

19.50 Jaume Obrador Escalas
El plànol geomètric del terme municipal de Santanyí 1859
20.00 Bartomeu Carrió Garau
Anàlisi del català escrit d’un calongí del segle XIX: Miquel Jaume Adrover i Bennàsser, majoral
20.10 Posada en comú i debat
Dissabte, 12

 

10.00 Recepció
10.10 Romà Escalas i Llomona
Soirées Musicales: Un repertori musical inèdit de Mallorca al segle XIX
10.20 Miquela Danús Burguera i Marc Escalas
Bartomeu Tomàs Ferrer, un santanyiner que va fer de faroner durant 22 anys a sa Dragonera
10.30 Joan Josep Serra Simó
Vida i herència del santanyiner Joan Montaner Rosselló
10.40 Montserrat Alcaraz Vich
Flora i fauna a Blai Bonet
10.50 Andreu Gabriel Veny i Miró
El retaule del Roser de l’esglèsia parroquial de sant Andreu de Santanyí
11.00 Isabel Vidal Munar
La irrupció del paisatge de Santanyí a la poesia dels anys cinquanta
11.10 Ramon Garcia Palacios
“Atmosfera Cela”: un projecte inèdit de Blai Bonet (1961-1973)
11.20 Descans
11.40 Pau Vadell Vallbona
Les plaguetes manuscrites de Blai Bonet i les referències santanyineres
11.50 Tomás Mut Ferragut
Empremtes contrabandistes al terme de Santanyí
12.00 Cristófol-Miquel Sbert Barceló
El CD Santanyí
12.10 Julio Cantos Gazquez
La implementació de la permacultura en l’educació formal: l’exemple de l’IES Santanyí

 

12.20 Maria Antònia Jiménez Cortés
La brisa (o embat) i el terral al municipi de Santanyí
12.30 Maria Adrover Fiol i Jaume Vadell Adrover
Terres i activitat agrària dels voltants de Calonge
12.40 Posada en comú i resum
13.00 Cloenda
15.30 Visita guiada al Fortí de Cala Llonga

CAMINS DES RAFAL I PLANÍCIA

Etiquetes

001
(Imatge digitalitzada de la ruta que el dia 26 de febrer de 2000 férem la meva dona i jo fins la font des Garbell. Per aquelles saons, tal i com es pot veure a la foto, es podia passar per davant les cases des Rafal)
Vos faig arribar el mail que em remeté Pere Llofriu per si algú pot estar interessat en assistir-hi:
CAMINS DES RAFAL I PLANÍCIA
“Benvolguts i benvolgudes, des de l’Associació Cultural Bany-Al-Bahar i després de saludar-vos, volem informar-vos del següent:
Com segurament ja sabeu, després de diversos pronunciaments judicials els camins des Rafal i Planícia tornen a ser públics i ja resten oberts des del passat mes de juny; les quatre barreres que hi posaren l’any 2001 i contra les quals moltes persones i col·lectius hi hem lluitat al llarg d’aquests anys, ja no tenen pany. Sens dubte recordareu la gran manifestació que, sota la pluja, va tenir lloc dia 17 d’octubre de 2010 des de la plaça de la Vila de Banyalbufar fins a Planícia, després de la qual l’Ajuntament de Banyalbufar va interposar el plet civil que fa poc hem guanyat.
Idò bé, per commemorar totes aquelles reivindicacions, donar les gràcies a tothom que hi va participar i celebrar l’èxit obtingut, volem convidar a totes i a tots els excursionistes de Mallorca a fer una caminada i “reobrir” els camins que mai ens havien d’haver tancat.
La data serà el proper diumenge dia 23 d’octubre, ens trobarem a les 11:00 a la plaça de la Vila, pujarem per es Rafal fins a Planícia, redescobrirem el Camí de Ses Collidores (un tram que de moment no figura a cap mapa) i després d’haver dinat i de tornada, gaudirem d’uns bunyols a la plaça de la Vila (esperam que aquesta vegada no sigui un dia de pluja, tot i que molta falta ens fa).
Agrairíem que féssiu difusió d’aquesta “festeta” i us esperam a Banyalbufar.
Moltes gràcies.
Apol·lònia Mas
Presidenta de Bany-Al-Bahar”

Muntanyes d’Artà (II)

IMG_0674-Editar

Coincidint novament amb l’estada estival a la Colònia de Sant Pere, les muntanyes d’Artà, han tornat ser el reclam que m’han incitat a tornar partir a trescar. En aquesta ocasió, he guiat les meves passes vers els atractius cingles que s’estimben sobre la costa verge i salvatge situada davall alguns dels cims que s’atansen en direcció al Cap de Ferrutx. Però a més d’aquests altius cimals, altres elements dels paratges artanencs, han assaciat de bon grat les eixides realitzades.

IMG_0682

Disposava d’una informació una mica imprecisa i difusa sobre la existència d’uns amagatalls de contraban en aquesta zona. Els antecedents que apuntaven vers l’activitat contrabandista a la contrada, es confirmaren a posteriori, després d’entrevistar a un personatge que me’ls ratificà. La recerca esdevingué infructuosa. A falta de la localització d’aquests recers clandestins, existeixen les restes d’una construcció que ens assabenta, gràcies al seu topònim, d’aquesta activitat: sa Barraca des Carabiners.

IMG_0474

A l’actualitat, l’aspecte que presenta aquesta edificació difereix molt del mostrat a l’obra d’Aguiló (La toponímia de la costa d’Artà), quan encara conservava les senzilles cobertures que servien per aixoplugar als seus estadants. Per contra, hom pot discernir prou bé encara, la xemeneia excavada a la roca, així com també, la síquia i l’escumador que recollia i conduïa l’aigua de pluja vers el cisternó bastit en un dels costats de l’edificació.

IMG_0492IMG_0478

Enlairant-nos en direcció al Coll de sa Paret, un curiós bony que marca la cota 168, crida l’atenció. La fenella que separa aquest rocam, esdevé una àmplia fesa que ens permet seguir guanyant metres cap a dalt la carena per dins aquest inhòspit i esquiu terreny sadoll de carritxeres que ens dificulten molt el trànsit.

IMG_0501IMG_0549-Editar(Curiosa formació rocosa prop d’es Coll de sa Paret)

 

Entre sa Tudossa i sa Talaia Freda una pregona conca hidrogràfica formada per tres torrents, ens permet retornar al plàcid camí que mena fins es Caló. La contrada rep el nom d’es Barracar[1]. A més del topònim que nomina la contrada, és interessant localitzar i conèixer l’existència de la cabalosa font homònima, que ens permetrà assaciar la nostra necessitat de beure. D’aquesta interessant surgència, les obres realitzades per tal de treure profit al seu generós cabal, denoten la importància que se’n volgué fer d’aquest broll d’aigua.

IMG_0601IMG_0610IMG_0618

Per poder assolir la contrada d’es Barracar,  vaig fer servir es Pas de ses Tavelles. Segons l’amic Escanelles, el Pas des Porc, cartografiat incorrectament als mapes de la zona, porta a confondre ambdós llocs. Per això, tal com ens indica Escanelles, pot ser sigui més interessant i adient escoltar als nostres avantpassats, que molt abans que noltros habitaren aquelles terres, i fer cas dels artanencs més vells que, amb bona traça i enginy, empraren la metàfora per tal de posar nom a aquest indret.

IMG_0905(Relleu rocós que suggerí la metàfora toponímica)

 

Una altra interessant explicació toponímica, fruit també de la consulta realitzada als coneixedors de la contrada, ens assabenta sobre l’origen del Pas de ses Osques. Pel que a mi respecte, puc constatar que els esquius cingles que solquen el vessant marítim de sa Talaia Freda, poden ser transitats i permeten unir la mar amb els establits de s’Alqueria, fent ús d’un pregon comellar que ens diposita en una de les osques que, segons conta la llegenda, hi va fer un àngel, de nom Angelí Micolí Llutifí.

IMG_0718IMG_0684 (Barres enclavades prop de l’osca de sortida, col·locades per sustentar el fil ferro que devia barrar el pas dels animals coster avall).

IMG_0719IMG_0710

PD: La baixada del cap cimal des Puig de sa Creu la vaig realitzar per un altre costerut i pregon comellar. Vegeu-ne la darrera imatge. Com a curiositat, recopilant informació per enllestir la crònica vaig ensopagar amb la eixida que realitzaren uns altres trescadors, amb els que casualment vaig coincidir escollint l’itinerari.

IMG_0727

[1] Segons Aguiló: “Mai no hi ha hagut barraques a la zona, ni hi tenen res a veure les runes d’una casa moderna, i no pot haver-hi cap dubte que es tracta d’una homonimització formal a partir d’un topònim anterior es Barrancar“. La Toponímia de la costa d’Artà. Edicions Documenta Balear. 2011. (pàg. 63)

Dijous Bo

Etiquetes

020-Editar-2

 

 

Aquesta història comença ja a tenir una mica de rovell. Ben igual que la seva obertura, que es dugué a terme en diverses fases. Per això, ens hem de remuntar uns quants mesos enrere per a situar-nos al mes de novembre de l’any passat quan, just la vigília del dijous bo, aconseguirem acabar aquest projecte. La visualització del mateix, com sol ocórrer en moltes ocasions, succeí el dia que en Carles, després de sortir escampant de la ferotge i engolidora fissura selvàtica de la GAM, intuí aquest nou recorregut. Així que ja teniu com sorgí la nova obertura i la motivació que va acabar determinant el bateig.

006-Editar

Les etapes d’aquesta història, més o menys, foren així:

Després de la causa que va fer parar l’atenció i la motivació d’en Carles vers a aquest bocinet de roca, s’hi atracà per primera vegada acompanyat per en Joan Vidal (àlies Spielberg). Aconseguiren enlairar-se fins a la tercera reunió, tot just davall un característic bloc encaixat enmig de l’escletxa que sembla algú va disposar allà per barrar el pas i fer impossible poder seguir avançant. La GAM, també evita aquesta dificultat pel seu costat dret. Arribats a aquest punt, decidiren deixar-ho estar i tornar-hi amb energies renovades i amb més temps, per tal de seguir cap amunt. La idea, era continuar pel costat esquerra d’aquest bony, fent servir una evident fissura que permetia seguir progressant. S’intuïa però, que a partir d’allà, la dificultat augmentava i que caldria tornar-hi amb energies renovades i amb decisió.

009007

 

 

 

 

 

 

 

054-Editar

Passat un temps, en Carles aconseguí enganar a un altre col·lega. En aquesta ocasió l’acompanyà en Jóse. Arribaren sense gaires entrebancs fins a l’anterior punt assolit amb en Joan i, amb motivació i decisió, en Carles s’enfrontà amb la tirada que els hauria de permetre continuar cap a dalt. Finalment, aconseguí enlairar-se per aquella fissura i va montar reunió metres més a dalt, tot just superades les dificultats, sobre un lloc còmode. Aquest quart llarg s’ha acabat convertint, tal com intuïren, en el llarg més dificultós de tota la ruta. El següent tram, tampoc semblava que hagués de ser gaire dòcil. L’anterior, els havia fet lluitar de valent. Havia ganes de fer baixar l’adrenalina. Emperò, calia seguir cap a munt i veure que els hi depararia la roca. Després d’una vintena de metres bregant amb dificultats que anaven deixant fer, arribaren a un lloc on calia tornar parar esment. Poder arribar fins al punt on es trobaven, els havia obligat a esforçar-se i a suar més del compte. Degut a l’època en la que es trobaven, principis d’estiu, l’escalada en aquest indret sols és viable iniciant el recorregut a primeres hores de l’horabaixa, degut a l’orientació de la paret que permet poder grimpar a l’ombra. Degut a que estava a punt de fosquejar, decidiren deixar-ho estar i tornar-hi més endavant. Aprofitant que s’hi havien atracat amb la intenció se sortir per alt i que portaven el material suficient per concloure l’itinerari, decidiren deixar un dipòsit de material a peu de via amb la clara intenció de tornar-hi aviat i fer l’aproximació més lleugers. Dissortadament, els pronòstics els hi fallaren. En Carles, poques setmanes després hagué de passar pel quiròfan a compondre’s un genoll que tenia mig esbucat de feia un temps.

019

Així que passà tot l’estiu, començà la tardor i allò s’havia quedat sense enllestir. Tot just es començà a recuperar, en Carles tenia aquell projecte en ment i cercava algú per tornar-hi. Fou així que vaig acabar mesclat dins aquest embull. Superada la calor intensa de l’estiu passat, trobàrem un dia pel novembre per tornar-hi. Ens hi posàrem d’hora perquè la climatologia ens permetia poder començar l’escalada al matí, a més, en Carles estava decidit a sortir ja per alt. Sense gaires entrebancs assolirem el lloc on ho havien deixat l’anterior vegada i estirant al màxim la corda per tal d’anar guanyant metres a la ruta, en Carles instal·là la propera reunió ben amunt. S’intuïa que amb una altra tirada llarga, es podria fer cim. Així és que, altra cop allargant gairebé al màxim la corda aconseguí acabar el seu projecte.

032017-Editar056

 

Com a dades pràctiques, cal dir que aquest nou traçat discorr al principi pel costat dret de la via GAM. La tercera reunió comparteix espai amb l’altra clàssica i, en aquest punt pren cap a l’esquerra per resseguir un traçat que va entre la via d’es Pilar (esquerra) i la GAM (dreta). L’itinerari a seguir està protegit en alguns punts mitjançant expansius i les reunions, totes estan equipades, la qual cosa permet poder baixar de la via fent rappel. És necessari dur material d’autoprotecció.

Fins la propera…

ASCII Kolor stitching | 11 pictures | Size: 14046 x 4883 | FOV: 35.37 x 12.64 ~ 1.57 | RMS: 3.08 | Lens: Standard | Projection: Planar | Color: LDR |

Pont aeri

Etiquetes

029

(Pont de roca a peu de via. Marca l’inici del recorregut, preludi del que ens espera)

Aquest itinerari obert l’any 1985 per Vicenç Bibiloni i Pep Lluís Molinet, solca l’extrem esquerra de la parets des Coloms, tot just, es supera es bassol i es colomer que la senyora de s’Alqueria va manar construir degut a la gran quantitat de coloms que sortien d’un forat que hi ha a n’aquesta paret. Segons l’amo en Rafel, que fou la persona qui em contà això, el forat en qüestió, li deien sa Ximeneia. Avui solquen les seves entranyes algunes vies d’escalada com la “Tao-Tao” i la “Comechochos”. Però nosaltres ens centràrem en una altra via que s’ha mantingut arraconada i oblidada durant molts anys. Segurament que l’expansió de l’escalada deportiva en aquesta mítica escola, feu que els objectius dels nous escaladors es centressin en altres recorreguts. La essència clàssica que manté el recorregut d’aquest excel·lent itinerari haurà ajudat ben molt a que aquesta via no hagi tingut molt més adeptes.

Doncs el passat mes de febrer, anàrem a realitzar aquest itinerari i la veritat és que ens va agradar ben molt poder recórrer el seu agosarat recorregut. Es tracta d’una línea bastant lògica que va a cercar una primera fissura a la part inicial, finalitzant la ruta assolint l’escletxa superior on finalitza la via. Segurament de la successió de ponts de roca que afloren al llarg de l’itinerari, degué sorgir el nom de la via.

 

 

 

032

(En Carles abans d’enfrontar-se amb el pas delicat del primer llarg)

038

(Un cop superada l’anterior secció compromesa)

Com bé he comentat abans, es tracta d’un elegant i bell itinerari que recomanaria anar a realitzar. Això sí, cal no anar gaire justets amb el grau perquè la graduació proposada pels seus aperturistes, pot ser sigui una mica ajustada, i a més, cal recordar que es tracta d’un itinerari que encara manté ben viva aquella màxima que resava allò de que no es pot caure mai!!!

043

(Arribant a la primera reunió, just després d’assegurar-se al mogote característic que apareix a la descripció del croquis original)

Itinerari perfecte per dedicar-li un matí ajustat de temps com férem nosaltres. El segon i le tercer llarg, es poden fer els dos en una sola tirada. A la fissura superior hi trobareu dues relíquies mig fossilitzades pel pas del temps, un friend i un fissurer que no pogueren recuperar, queden allà dalt testimonis d’uns temps passats quan encara enlairar-se per les verticals parets de l’illa esdevenia un agosarat i compromès repte.

 

Fins la propera…

Stitched Panorama

(Graduació del croquis original. Pot ser es podría reajustar una mica?)

 

Nota: vaig intentar localitzar a algun dels dos aperturistes per conèixer alguna vicissitud interessant sobre aquest interessant itinerari, però em fou impossible, pot ser si llegeixen aquesta crònica….