Socuéllamos

Sa “Socu”, amb els anys, s’ha convertit amb sa “normal” des Pa de Figa de Son Torrella. Normalment, el primer itinerari que recorria una paret ho feia pel lloc més  lògic i assequible. No és el cas, perquè la primera cordada que aconseguí superar aquest immens pany de roca fou la formada per Guillem Martí i Bernat Torres l’any 1974. Després de les vicissituds ocorregudes un any abans per la conquesta d’es Frare, l’objectiu es traslladà a fer la primera ascensió al Paredon. Es veu que no destriaren el millor itinerari, de fet algun croquis de l’època marca un rappel a mitjan paret, cosa que fa pensar que escolliren malament i arribaren a un lloc en què les dificultats superaven les seves expectatives. La situació s’hagué de resoldre endreçant de bell nou l’itinerari. També és molt simptomàtic veure un A1 i un A2 a la segona tirada. Tot plegat deixà un primer recorregut força exigent per a les properes cordades. Però una gran paret com aquesta ofereix moltes altres possibilitats d’ascensió. És així que l’any 1980 la cordada formada per Àngel Luis Muñoz i Tolo Quetgles obriren aquesta via que, com ja hem dit, ha acabat essent la més freqüentada per escalar aquest massís petri.

 

 

 

 

 

 

 

La parella que obrí l’itinerari, és una colla accidental, motivada pel fet de que el primer arribà a Mallorca per complir amb els deures militars. Durant la seva estada a l’illa, es veu que no va perdre el temps i, a més de la via en qüestió al Paredon, deixà la seva empremta en altres indrets de l’illa. En Tolo Quetglas pertany a la nova fornada d’escaladors mallorquins que als inicis dels anys vuitanta començaren a despuntar de la resta, agafant el relleu als pioners. D’aquesta simbiosis nasqué el nou recorregut. Com a dada curiosa direm que el bateig de la via es deu al fet de que Socuéllamos és la localitat natal i el malnom del foraster.

L’itinerari, tot i ser un recorregut més dolç que el de la GEM, no deixa de ser un trajecte clàssic a una gran paret. Existeix la possibilitat d’embarcar-se, sobretot a la part final. De fet, gosaria dir que algunes de les ressenyes existents no s’ajusten gens a la realitat i marquen la sortida a l’aresta cimera de diverses maneres. He d’advertir que el croquis que he adjuntat marca el recorregut que noltros seguirem, per això, les reunions no ajusten a les ressenyes. Un poc més amunt de mitjan paret, existeix un tram molt fàcil, gairebé es progressa caminant. En aquest punt és on la paret et permet escollir diferents opcions d’assolir l’aresta cimera i, on sembla ser que cadascú tria per allà on millor li va.

Els sis primers llargs (que nosaltres reduirem a 4) són els més evidents i bons de resseguir. Existeix la clàssica travessia de la part d’abaix que, segons com l’hagi protegida el primer de cordada, pot esdevenir un tram mal de passar per al segon. De la resta de llargs, cal destacar la sortida de la R5. Una fissura ascendent cap a l’esquerra que et diposita en el tram més exigent de la via. Un pas clàssic de l’època, cotat de V/V+ segons el croquis que consulteu, que vos hi farà esser. És un passatge una mica mal de protegir i amb alegria.

Fins la propera…

Anuncis

S’Encletxa (2ª part)

Etiquetes

A la fi, després de gairebé dos anys, hi hem tornat aconseguint sortir per alt. L’anterior relat començava a quedar molt lluny i semblava que es quedaria en tan sols això, en un altra rauxa sense concloure.

Al segon intent s’afegí a la festa en Carles, i en va anar d’allò més bé.

Aquesta història no té massa cosa que contar i el traçat a seguir és bo d’intuir, per això, em sembla més encertat compartir un parell d’imatges de l’eixida.

Abans però, cal agrair a n’en Guillem i a n’en Manel la deferència cap a noltros. Val a dir que no ens pensàvem que ningú s’interessàs per aquesta curolla. La infraestructura per anar fins allà i altres condicionants ens feren pensar que això no tendria gaires clients. Emperò els companys esmentats s’hi atracaren encuriosits per l’aportació que compartírem, però en arribar al lloc on noltros ho havíem deixat, decidiren cedir-nos (durant un temps prudencial) el privilegi de poder tornar a acabar el que havíem començat. Així que moltes gràcies pel detall i com bé pensareu: “entre col·legues, no calen mals rollos“…

(Primers metres abans d’assolir la R0)

(En Toni enfrontant-se a la primera dificultat del recorregut)

(Privilegiades vistes de la costa nord)

(En Toni arribant a la R3)

(A la R3 just abans de començar el recorregut que havíem deixat sense fer)

(En Carles iniciant els primers metres del quart llarg, més amunt es troba el tram que dona el grau al recorregut)

(En Toni superant el pas)

(Darrer llarg amb la característica xorrera que ens anuncia el final del recorregut)

(En Carles a la sortida final de s’Encletxa)

(Dalt de s’Encletxa una miranda excepcional)

 

Ressenyes pràctiques:

  • El primer tram és una grimpada fàcil que ens diposita a l’inici del recorregut. S’assoleix la R0 passant per un passatge interior que presenta la roca.
  • La R0 és una plataforma còmode, talment com si ens trobassim a peu de paret. El primer llarg és una curta i fàcil escalada que ens diposita en un repressa al costat d’una figuera on montàrem reunió sobre un clau i un multimonti.
  • De sa R1 parteix sa següent tirada cap a una placa on hi ha sa primera dificultat una mica més seriosa del recorregut. Es tracta d’un pas mal de protegir sobre una placa. L’asseguràrem amb un multi. Metres més amunt hi ha un generós pont de roca. La resta del llarg progressa per s’encletxa i supera uns trams amb figueres a les quals podem llaçar algun cordell a la seva soca.
  • La R2 la montàrem en una espècie de níxol amb vegetació. A profitàrem la soca d’un arbre per fer reunió.
  • El següent llarg és molt senzill i bo de protegir, a més, permet estirar sa corda ben molt fins assolir una altra còmoda repressa on montàrem reunió.
  • Per instal·lar la R3 aprofitàrem s’encletxa per triangular sobre tres friends. Aquesta tirada la vàrem superar col·locant dos multis per protegir el pas.
  • Sa R4 és a un petit níxol. Es poden aprofitar dos ponts de roca. Reforçàrem la reunió amb un multi.
  • D’aquesta reunió tenim just a sobre la característica xorrera que ens anuncia el final de s’encletxa. Es pot llaçar un altre pont de roca a sa xorrera i pocs metres més amunt, fent servir s’excletxa d’empotadror, o bé un poc per defora d’ella, s’assoleix el final de l’itinerari.
  • Per tant, cal dur material d’autoprotecció (friends i fusurers variats, cintes llargues i multis). Cal advertir, per si algú s’anima a anar-hi, que el recorregut està totalment net. No hi deixàrem cap tipus de seguro, tanmateix, no té sentit fer-ho degut a l’evident proximitat marina. A més, tampoc creim que sigui un recorregut que tengui massa adeptes, tenint en compte sobretot els inconvenients que condicionen aquesta escalada.

Fins la propera…

 

Units per conservar

Etiquetes

Com gairebé sempre, les iniciatives justes soler sorgir des de plataformes ciutadanes. Als que gaudim de la natura i ens estimam Mallorca, segurament estirem interessats en participar amb aquesta acció. Per això vos ànim a que en aquest enllaç hi pogueu fer la vostra aportació.

Vois deix una mica d’informació al respecte:

MALLORCA LLIURE DE TAXES

Mallorca, coneguda arreu del món com a destinació turística, és un paradís pels amants de la muntanya. No es concep illa sense les seves muntanyes, part d’elles reconegudes com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El govern de les Illes Balears fonamenta la promoció turística en el medi natural, venent-lo constantment en totes les fires internacionals. Però alhora es contradiu en:

  1. Contempla la possibilitat de cobrar per accedir a la Natura.
  2. Aplica una de les normatives més restrictives pel que fa al seu accés.
  3. Tanca els seus camins públics a senderistes i corredors, i veta escaladors, barranquistes i espeleòlegs amb autoritzacions abusives.
  4. Retalla en infraestructures i equipaments en zones destinades a l’oci en el medi natural.
  5. Ignora la normativa europea on consta que l’escalada i el barranquisme són activitats permeses a les muntanyes de Mallorca.

 

Per aquestes raons hem constituït una plataforma ciutadana amb la finalitat de negociar amb l’Administració balear l’accés a les nostres muntanyes i canviar el seu marc legislatiu. Les nostres propostes són:

  1. Accedir al Medi Natural sota un marc permès, que no autoritzable, i no taxat.
  2. Proposar un canvi en la legislació actual per un model inclusiu per a tots els col·lectius de muntanya i no excloent o elitista.
  3. Promoure una educació intergeneracional amb fins mediambientals de protecció, conservació i conscienciació de valors cap al respecte i l’estima al Medi Natural.
  4. Mantenir canals oberts de comunicació entre Administració, propietaris i usuaris.
  5. Perseguir, dins de l’entorn natural, la conservació i promoció de l’enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic, i dels béns que l’integren, qualsevol que sigui el seu règim jurídic i la titularitat.
  6. Defensar el reconeixement com a activitat tradicional el senderisme, l’escalada i el barranquisme.

Demanem la teva signatura per avalar-nos com a negociadors davant dels nostres polítics i exigir una normativa mediambiental realista i adaptada a l’ús social que es mereixen les nostres muntanyes.

Una cordial salutació i moltes gràcies per dedicar el teu temps a llegir aquestes línies.

 

Salut i fins la propera…

 

 

Units per conservar

Etiquetes

Per si potser del vostre interès, en Palanka i n’Ester, m’han fet arribar aquesta informació per tal de fer-ne difusió:

 

CONVOCATORIA D’ES COL-LECTIU DE MUNTANYA PER INICIAR UNA CAMPANYA A CHANGE

CONVOCATORIA DES COL-LECTIUS DE BARRANQUISTES, ESCALADORS I SENDERISTES EL DIA 30 DE MARÇ DE 2017,

Estimats companys, com ja sabeu molts estem intentant dur endavant una iniciativa amb sa finalitat d’unir tot es col·lectiu de muntanya en una entitat que ens representi a tots com a usuaris des medi natural.

Aquesta iniciativa cerca negociar amb s’Administració eliminar s’actual sistema d’autoritzacions i substituir-ho per un marc regulat adaptat a sa realitat social i medi ambiental, crear un accés just al medi natural i cercar una participació activa de sa ciutadania en sa gestió des nostre entorn.

Vos pregam a assistir a sa pròxima reunió es proper dia 30, a les 20:00 hores, a les Cases de Son Llaüt, a Santa Maria, per convidar-vos a Sa Iniciativa i presentar una acció per recollir firmes a CHANGE, i presentar-mos davant s’Administració per començar a negociar l’anul-lació del sistema d’autoritzacions i millorar l’accés a la muntanya.

A sa reunió es nostre Equip de Comunicació vos informarà de sa via en la qual vos podreu posar en contacte amb Sa Iniciativa i participar de forma activa a la campanya de CHANGE.

Una cordial salutació,

Sa Iniciativa

Salut i fins la propera…

Sa Fita de ses Set Partions

Etiquetes

023-editar(Foto 1)

024-editar(Foto 2. Detall de sa Fita de ses Set Partions. Les inscripcions que porta no venen especificades a l’acta.)

Encetaré aquesta nova secció compartint la tasca realitzada arrel de la consulta feta a “la operación practicada para reconocer la línea de término y señalar los mojones comunes a los términos municipales de Buñola y Alaró”[1]. En aquest document vaig localitzar unes dades prou interessants que despertaren la meva curiositat. A l’acta es citava als representants d’ambdós municipis perquè, el dia 28 de juny de 1954, es personessin al reconeixement de la línea de terme. El lloc escollit per a començar el recorregut de comprovació fou a sa fita de ses Set Partions:

“Reunidos el día veintiocho de junio de mil novecientos cincuenta y cuatro en el sitio denominado sa Fita d’es Set Partions los señores que con sus respectivos cargos […], se procedió a la operación en la forma siguiente:

Primer mojón: Se reconoció como tal la intersección del eje del Torrente de la Foradada, de corriente eventual, con la normal trazada a dicho eje desde el siguiente Mojón Auxiliar: se reconoció como tal un hito de piedra caliza de forma de tronco de pirámide, cuyas bases son triángulos equiláteros de veinticinco centímetros de lado para la base inferior y quince centímetros para la superior y cuya altura es de sesenta centímetros. Se encuentra en el sitio denominado “Sa Fita d’es Set Partions” […] y está unido a las rocas nativas que le sirven de base por una mezcla de cemento, las cuales son el borde de un acantilado sobre el mismo fondo del torrente de la Foradada.”[2] (fotos 1, 2 i 3)

009-editar(Foto 3)

Pel que es desprèn d’aquesta acta les set partions fan referència als següents termes municipals i a llurs propietats:

“Es común a los términos municipales de Buñola, Alaró y Escorca y está situado en el punto de intersección de cuatro lindes que separan otros tantos terrenos […], el situado al N.E. en término de Escorca y perteneciente al predio de Tossals Vers, […], el situado al S.E. en término de Alaró y perteneciente al predio de Sollerich […], el situado al S.O. en termino municipal de Buñola y perteneciente al predio de Comasema […] y el situado al N.O. en termino municipal de Escorca y perteneciente al predio de Cuba”.[3]

Gràcies al croquis que s’adjuntava a l’acta, sabem que la línia divisòria entre la llera del torrent de La Foradada[4] (primera fita) i la del torrent de Solleric (novena fita) s’hi reconegueren, a més de la fita auxiliar de ses Set Partions, altres set fites de partió. Tractant-se moltes d’elles de “un hito de piedra caliza unido a las rocas por medio de cemento, que afecta la forma de paralelepipedo de base cuadrada”, més concretament, eren les fites segona, tercera, quarta i vuitena les que presentaven aquesta característica, semblava que esdevindria fàcil aquest reconeixement. A més d’això, tenint en compte que aquestes fites es bastiren per tal de servir com a referència per identificar la divisòria de termes, la seva ubicació portava a pensar que hauria de ser bona de trobar. Potser que la cinquena, (una pedra encastada) i la setena, “una roca nativa de forma irregular”, fossin més males de veure, per a la resta, tot presagiava una fàcil descoberta. Curiosament però, no vaig ser capaç de localitzar-les.

D’aquest conjunt de fites ubicades entre els dos torrents (Almadrà i Solleric), resta citar la fita nº 6 que esdevé la més curiosa i distintiva de totes ja que es tracta d’una creu incisa a la roca. Això ens permet lligar la documentació consultada a l’acta 008218 del Instituto Geográfico y Catastral amb un altre document que ens parla de la delimitació que, a títol particular, encomanà el propietari de Comasema per tal de deixar ben definits els terrenys del vessant oriental de la seva propietat. Aquesta delimitació territorial potser sigui una de les línies divisòries més particulars de l’illa, ja que curiosament, per a la seva realització feren ús d’un recurs força emprat per a aquests menesters: la incisió d’una creu. Però les creus de partió d’aquesta contrada destaquen sobretot per la notorietat i l’esment que hi posaren els seus constructors. Segurament que la fita nº 6 de l’acta realitzada l’any 1954 coincideix amb una d’aquestes creus emplaçades amb molta més anterioritat. Emperò, degut al fet de que no totes les creus porten una informació addicional (la lletra A d’Alaró, la B de Bunyola i un número), no podem assegurar quina de les creus localitzades sense numeració degué servir de referència per a utilitzar-la com a fita nº 6 durant la tasca de reconeixement de línea de terme realitzada l’any 1954. De les creus localitzades, solament porten numeració les corresponents als emplaçaments 12, 13 i 14. La nº 13 és la més bona de veure degut al fet de que es troba, segons els mapes actuals, dalt del cim de sa Font Fresca. Potser però, aquest topònim caldria revisar-lo i ajustar-lo, ja que, si feim cas a altres informacions més contrastades, aquest cim es tracta del Puig d’Amós.[5]

046-editar(Foto 4)

039-editar(Foto 5)

Retornant a la temàtica de les creus, malauradament, no hem pogut descobrir les 22 que cita la carta. A dia d’avui, hem localitzat[6], a més de les tres que porten numeració, altres 5 creus sense cap mena de distinció (fotos 4 i 5), la qual cosa, dificulta encara més la seva descoberta. També hem vist 2 angles (foto 6) que presenten la mateixa tipologia de les creus. No sabem però, si aquests angles conten com a creus. Així com tampoc, podem assegurar a hores d’ara, si l’emplaçament d’aquestes 22 creus comença en es Reialenc o a la llera del torrent de Solleric. De les exploracions fetes fins aleshores, no hem descobert cap creu en el vessant de ponent d’aquest torrent. Cal constatar però, que d’aquestes altres 5 creus, n’hi ha una que disposa d’una tipologia ben diferent a les altres (foto 7). Potser es tracta d’una de les dues creus que trobaren velles tal com es cita a la carta?

028-editar(Foto 6)

003(Foto 7)

Fins la propera…

PD: No puc concloure aquesta nova aportació sense agraïr a l’amic Patxi Termenon les indicacions que em facilità per tal de poder consultar les actes, la qual cosa, m’ha valgut per disposar d’una bona excusa per a tornar tenir preparada la motxilla per partir a trescar…

[1] Ministerio de Fomento. Centro de Descarga del Centro Nacional de Información Geográfica. Instituto Geográfico y Catastral. Acta 008218. (Juny 1954). Podeu accedir a la seva consulta accedint a aquest enllaç.

[2] Ibídem anterior.

[3] Ibídem anterior.

[4] Torrent d’Almadrà a les guies i mapes actuals.

[5] Podeu consultar: ESTEBAN, Àngels i VALLCANERAS, Lluís. Possessions de Tramuntana. Coma-sema. Gorg Blau, 2010. GARCÍA PASTOR, Jesús. Rutes Amagades de Mallorca, nº 9. Solleric-Puig d’Amós-Solleric. (1965). I també: MORRO MARCÈ, Mateu. El puig de Mors i el Castell de Mors. Un aspecte de la toponímia antiga de Mallorca. (1997).

[6] En M. Àngel Escanelles ja ens mostrà algunes d’elles a la seva web.

Paret des Coloms

Etiquetes

Stitched Panorama

(Localització de les vies a la paret)

img_6003-2(Restes d’es colomer i es bassol)

 

Fa uns quants anys vaig tenir la gran sort de poder entrevistar l’amo en Rafel Colom (Bunyola, 1921). A la seva joventut s’encarregà, de manera alterna, de les possessions de s’Alqueria d’Avall i s’Alqueria Blanca. En una de les xerrades que compartírem, em parlà d’uns curiosos elements que la madona de s’Alqueria Blanca manà construir als peus de l’esponerosa paret de Na Falconera, més coneguda i popularitzada entre el col·lectiu d’escaladors, com a paret des Coloms. De fet, l’amo en Rafel em contà que el curiós forat que hi ha en aquesta paret estava infestat de coloms. Allò, potser va motivar  la construcció d’un colomer (una gàbia) i un bassol per a recollir l’aigua de pluja. A l’actualitat, queden encara les restes ben visibles d’ambdues construccions. Amb la idea de perpetuar i donar coneixença del fet, he decidit batiar amb els noms “Es bassol” i “Es colomer” les darreres vies esportives que he equipat tot just al damunt d’aquests elements.

Fins la propera…

Stitched Panorama

 

II Jornades d’Estudis Locals de Santanyí

Etiquetes

img-20161104-wa0001

Per si us pot interessar, aquí teniu l’horari. Dissabte dia 12 present una comunicació, una mena de bestreta del meu proper llibre.

Salut i fins la propera…

Divendres, 11

 

16.00 Recepció i lliurament del material
16.15 Presentació de les Jornades
Llorenç S. Galmés Verger, batle de Santanyí

Ricarda Vicens M Vicens Schluhe, regidora de Cultura

Cosme Aguiló, membre de Lausa

16.40 Conferència inaugural a càrrec del doctor Antoni Rodriguez  Perea
Del cel i de la mar. L’aigua a Santanyí

 

17.35 Descans
17.50 Guillem Mas Gornals
Geologia de la pedra de Santanyí. Estat actual de la qüestió

 

 

18.00 Monserrat Anglada Fontestad, Nicolau Escanilla Artigas,                Beatriz Palomar Puebla i Damià Ramis Bernad
Resultats preliminars del projecte d’intervenció arqueològica al jaciment de les Talaies de Can Jordi

 

 

18.10 Cosme Aguiló

 

Una làpida romana inèdita

 

 

18.20 Maria Barceló Crespí
Inventari dels béns del casat del rafal dels Porcs (1510)

 

 

18.30 Andreu Ramis Puig-gròs i Antoni Ginard Bujosa
Tres mapes de visura de Santanyí (segles XVI-XVIII)

 

 

18.40 Margalida Obrador Bennasar
Evolució de la població i la propietat a Calonge 1458 a 1800

 

 

 

18.50 Descans
19.10 Andreu Ponç i Fullana
Presencies lul·lianes a Santanyí
19.20 Pere Terrasa Rigo
La restauració de la Mare de Déu de Consolació. Notícies històriques i recerca de l’autoria
19.30 Concepció Boncompte Coll
Tres exvots pintats del Museu Parroquial de Santanyí

 

19.40 Maria Teresa Escalas i Tramullas
Una blibioteca familiar a Santanyí en el segle XIX

 

19.50 Jaume Obrador Escalas
El plànol geomètric del terme municipal de Santanyí 1859
20.00 Bartomeu Carrió Garau
Anàlisi del català escrit d’un calongí del segle XIX: Miquel Jaume Adrover i Bennàsser, majoral
20.10 Posada en comú i debat
Dissabte, 12

 

10.00 Recepció
10.10 Romà Escalas i Llomona
Soirées Musicales: Un repertori musical inèdit de Mallorca al segle XIX
10.20 Miquela Danús Burguera i Marc Escalas
Bartomeu Tomàs Ferrer, un santanyiner que va fer de faroner durant 22 anys a sa Dragonera
10.30 Joan Josep Serra Simó
Vida i herència del santanyiner Joan Montaner Rosselló
10.40 Montserrat Alcaraz Vich
Flora i fauna a Blai Bonet
10.50 Andreu Gabriel Veny i Miró
El retaule del Roser de l’esglèsia parroquial de sant Andreu de Santanyí
11.00 Isabel Vidal Munar
La irrupció del paisatge de Santanyí a la poesia dels anys cinquanta
11.10 Ramon Garcia Palacios
“Atmosfera Cela”: un projecte inèdit de Blai Bonet (1961-1973)
11.20 Descans
11.40 Pau Vadell Vallbona
Les plaguetes manuscrites de Blai Bonet i les referències santanyineres
11.50 Tomás Mut Ferragut
Empremtes contrabandistes al terme de Santanyí
12.00 Cristófol-Miquel Sbert Barceló
El CD Santanyí
12.10 Julio Cantos Gazquez
La implementació de la permacultura en l’educació formal: l’exemple de l’IES Santanyí

 

12.20 Maria Antònia Jiménez Cortés
La brisa (o embat) i el terral al municipi de Santanyí
12.30 Maria Adrover Fiol i Jaume Vadell Adrover
Terres i activitat agrària dels voltants de Calonge
12.40 Posada en comú i resum
13.00 Cloenda
15.30 Visita guiada al Fortí de Cala Llonga