Etiquetes

La ruta que vos present avui, la vaig realitzar juntament amb en Miquel Rigo i en Toni Josep, el passat mes de febrer durant l’episodi de neu tan intens que tinguerem a Mallorca. Realment seguesc pensant que ens equivocarem clarament en la elecció de la zona si voliem de veritat tropitjar neu, peró per contra, arrodonirem la jornada pujant a un cim que no havien fet mai: sa Penya Blanca.

(Arribant al capdamunt de sa Mola de s’Esclop)

La ruta a seguir era fer tota sa cresta que uneix es Puig de Sa Grua,  situat a la part més al sud i culminar al cim de s’Esclop, situat  al final d’aquesta llarga carena.
Iniciarem s’itinerari al camí que condueix a sa finca des Galatzó,  deixarem de banda es cim de Sa Grua, entre d’altres motius, a part del horari, perquè és un cim que feia uns anys  jo ja hi havia estat, i es troba molt ple de vegetació sobretot  a l’hora d’accedir al coll que el separa del Penyal des Migdia.
Aquesta carena fa de limit natural entre el que és sa finca pública des Galatzó i sa zona de s’Alqueria, i és molt fàcil donar-se compte d’aquest fet, basta veure el tancat de reixa que ens acompanyarà durant bona part del recorregut al nostre costat esquerra en el sentit de la marxa.  

(Contrallum des Moletó, amb una silueta molt interessant vista desde es coll que el separa de s’Esclop)

(Contrallum abans d’afrontar sa darrera pujada per assolir es cim de s’Esclop) 

(En Miquel i en Toni al cim des Puig Batiat) 

Aquesta és una zona, en la qual i segons on es consulti, apareixen els mateixos elements amb noms distints. Per exemple, a sa Penya Blanca segons la font que es consulti rep aquest nom, o aquest altre: “es Castellet”. Aquest és un exemple entre molts d’altres, en una contrada on hi ha noms que coincideixen, s’Esclop, coll des Vent, Puig Batiat, amb d’altres que es barregen, segons d’on agafem sa informació, i així tenim: Puig Dreça, sa Cadira des Bisbe, Es Moletó, coll des Ciuronar, Puig de ses Fontanelles, i l’anteriorment citat Es Castellet.

(El que ja havien recorregut, es pot distingir al final de sa carena: es Puig Batiat i es coll des Vent)

(El que ens mancava, silueta des Moletó i s’Esclop tapat pels núvols)

Ja amb el temps una mica apretat, decidirem intentar es cim de sa Penya Blanca, a la qual per poder-hi pujar s’ha d’escalar. Es tracta d’una curta i fàcil grimpada, peró per accedir al cim d’aquesta moleta tan curiosa per la seva forma, hem de fer servir peus i mans, i en el nostre cas, utilitzarem corda per protegir una eventual caiguda.  Seguirem la línea més lògica i curta, la qual es troba situada a la cara que dóna al coll des Quer, i comença passant per davall una gran mata, aquest únic llarg es troba protegit per dos spits  i dos claus.
Recollirem aviat per partir escopetetjats cap es cotxe, (havia d’anar a cercar es nins a escola i no em sobraba gaire temps), utilitzarem es comellar de Ses Sínies per retornar a l’inici de sa ruta, el qual es troba molt més marcat i recuperat desde que es Galatzó s’ha convertit en finca pública, ja que anys enrera, a part des possibles problemes de pas, es camí era molt més mal de seguir.
Anuncis