Etiquetes

S’agulla des Frare, és un penyal molt característic  que no passa desaperçebut. La seva peculiar forma, ha despertat desde fa temps l’interés i atreu l’atenció, sobretot als qui, o bé de forma esporàdica o de manera més habitual, feim una mica d’escalada. És com un referent i segurament  més de un ha sentit la necessitat de tropitjar algun dia el seu cim.

La primera vegada que vaig aconseguir assolir el seu cim fou l’any 2000, fent cordada amb en Tomeu Rubí i escalant sa via “Albahida”, via que realitzarem durant sa preparació des viatge que ferem aquell mateix any a Kenia i Tanzania. Un primer intent frustrat intentant fer cim a s’agulla fou l’any 96 amb en Guilem Perelló, quan intentarem sa nord, amb un material escassisim, poca experiència  i molt poc seny. Via que abandonarem a la sortida des segon llarg quan després d’una caiguda ens va botar un clau de sa reunió.

A dia d’avui, ses vies que enrevolten aquesta agulla conserven s’esperit d’aventura , tot i que alguna d’elles ha estat reequipada, com també se n’han equipades algunes més, de caracter deportiu. La via que escollirem aquesta vegada per a realitzar l’ascenció fou la línea que es fa servir normalment per a la baixada. Una línea a la qual hi han possat parabolts donant com a resultat dos llargs de prop de 70 m. que es podem realitzar d’una tirada. La graduació dels mateixos segons la informació que ens havien facilitat era de màxim 6a+. D’alguna manera, aquesta via es converteix en l’opció més ràpida i còmode de poder fer cim, en el primer llarg la dificultat més grossa, vaig trobar que era el mal estat de la roca, bastant descomposta en molt d’indrets, en canvi el segon llarg té una secció inicial interessant sobre bona roca, i és a on es troba baix el meu punt de vista, la secció més dura de la via que em va semblar de 6a, el darrer tram d’aquest llarg poc abans d’arribar a dalt, torna a tenir un boçí al nel qual s’hi ha d’estar alerta, pel la mala qualitat de la roca.

                                          (Foto de cim)

          (A sa 2ª reunió, desde la qual es fa es rapel per baixar de s’agulla) 
 
 

En aquesta ocasió vaig fer cordada amb en Toni Josep, i escollirem aquesta via per dos motius, primer perquè no dispossavem de molt de temps i segon perquè voliem realitzar aquest itinerari que no coneixiem, ja que tenim un petit projecte comú a nel cap que no sabem si arribarem a fer, i voliem valorar els resultat i les possibilitats. A part, a nen Toni també li feia moltes ganes pujar a s’agulla, ja que mai hi havia estat, i a tot aixó hem de sumar que desde feia molt de temps jo tenia sa curolla de que hi volia fotografiar a algú just en el cim desde la part on hi ha sa monja prima, ja que trobava i pensava que podria sortir una imatge interessant, integrant sa figura humana dintre d’aquest espai. 

           (En Toni a nes segón llarg, arribant a sa zona més descomposta)

                                  (En Toni a sa reunió des primer llarg)

                                     (En Toni a nes primer llarg)
 
 

Al final es dia no va acabar d’acompanyar del tot ja que quan fou s’hora de baixar del cim, deixant a dalt a nen Toni per tal de fer diverses fotografies, començaren a aparèixer núvols que enfosquiren una mica el paisatge. Tot i aixó la jornada fou redona i tornarem a casa contents amb el que haviem fet i compartit.

              (Contrallum amb sa silueta de s’agulla enlairant-se cap el cel)
Anuncis