Etiquetes

(Foto de cim  amb es Massanella al fons nevat)
 

Aquesta escalada va sorgir una mica improvisada després d’una cridada que em va fer en Gustau. Després de les intenses nevades de febrer, varen venir uns dies de estabilitat i bon temps, així que decidirem anar a nes Pa de Figa de Son Torrella a fer una via llarga. Encara quedàven restes de les nevades anteriors, però tinguerem la gran sort de poder gaudir d’un dia explèndid, amb un bon soleiet, poc vent i degut a l’orientació de la paret, poguerem escalar bastant lleugers de roba, sense passar ferd ni calor.

“La Comon” era una via que tenia pendent i que volia anar a fer qualque dia, a més, en aquests moments en els quals no estic davant el meu millor moment de forma escalant, és una oportunitat inmillorable per poder anar a gaudir d’un dia d’escalada, sense cap altre preocupació que d’anar a disfrutar llarg rera llarg, ja que aquesta via està equipada de dalt a baix amb parabolts, i té una dificultat baixa. En total són 7 llargs amb una dificultat màxima de 6a+, els quals et permeten pujar aquesta impressionant paret i fer cim a dalt des Pa de Figa de Son Torrella escalant.   

(En Gustau al final de sa via, ara tocava canviar-se de sabates i partir escopetetjats cap el cotxe)

(En Gustau fent els darrers metres de sa via, arribant a sa darrera reunió)
 

Tant en Gustau com jo, per motius familiars, havíem de ser a casa a una hora determinada, la qual cosa no ens permetia badar gaire i havíem d’estar pendents de s’hora. Així que decidirem fer s’aproximació amb tot el material col·locat i amb una petita motxila tipus camel-back pel tema d’hidratació. Anarem a un bon ritme per tal de començar a escalar el més prest possible i intentar així poder completar sa via. Haguerem d’evitar alguns trams de neu encara persistents a peu de paret fins que assolirem l’inici de la via. En general la via té un traçat bastant recte, sense moltes travessies i et diposita just al capdamunt des Pa de Figa, a diferència d’altres recorreguts més clàssics tipus “Socuellamos”, “Free Carnales”, “Bruce Springsteen”, etc… que cerquen s’itinerari més viable i et dipositen a s’aresta cimera, una mica allunyats del cim.

(Foto de cordada a una de ses reunions, aquest pic compartint corda amb en Gustau)

(Penjat de sa 3ª reunió, al fons restes de sa nevada sobre es Pui de Ses Vinyes i Massanella)
 
 

Anàrem pujant a un bon ritme, sense enredar gaire, d’aquesta manera i per estalviar temps, al tercer llarg que li tocava a nen Gustau anar de primer, quan va arribar a la següent reunió, i ja que el llarg semblava més curt que els dos anteriors, va decidir enllaçar amb el següent. No teníem molt clar si la corda bastaria, ja metres més endavant em vaig enrecordar que pocs dies abans li havia tallat un cap que estava una mica deteriorat, llevant-li uns dos metres a la corda. De totes maneres encara que no l’hagués acurçada no ens hagués bastat per enllaçar els dos llargs amb corda de 70 m. Això ens va dur a que haguessim d’improvisar l’arribada a la següent reunió, solventant la situació fent uns metres amb “ensamble”.

(Anteriors fotos: en Gustau realitzant es segón llarg, graduat de 5+, però que e mi em va semblar que podia ser una mica més)
 
 

Arribats a n’aquest punt, veiem factible fer cim i arribar d’hora a casa, així que acabarem escalant sa via i sortint per dalt, del que no ens escaparem fou de la carrereta que haguerem de fer desde el cim fins al cotxe per tal de no fer tard.

D’aquesta manera vaig poder realitzar una via que tenia pendent al Pa de Figa amb un company de cordada amb el qual, encara no havia compartit cordada en una via llarga.

Anuncis