Etiquetes

(Sa Foradada desde sa part alta molt a prop des miradors, un cop haver superat es cingle)

Aquest pas és el resultat d’una topada casual amb un indret que em va semblar factible poder transitar. Jo desconeixia i desconec que allà hi hagués algún pas, i durant la exploració no varem trobar cap senyal ni rastre de que per allà hi hagués passat algú. De totes maneres fa molt mal dir a dia d’avui que encara quedi algún racó verge, molt probablement aquest indret no tenia cap utilitat o va quedar ignorat, degut a que pels voltants hi ha altres alternatives per poder assolir la part alta. Al final el que si és cert ha estat, que varem poder superar aquest cingle utilitzant de manera natural la morfologia del terreny, i que simplement aprofitant els punts febles que la muntanya presenta en aquest indret, aconseguirem arribar a dalt sense utilitzar la ajuda d’elements externs. 

(En Toni iniciant es pas a sa primera rampa ascendent cap a la dreta)

(Canviant sa direcció a l’esquerra a la segona rampa que et porta al passet on hi ha sa llosa) 

Per tant, tenint en compte aquestes premises que a nivell personal sempre tenc present, crec que sense por a equivocar-me, ens trobam davant d’un nou pas, el qual reuneix baix el meu punt de vista tots els requisits per què sigui així. De totes maneres futures repeticions ens donaràn o ens llevaràn la raó. Degut a que no tenim constància de que allà hi hagués un pas, hem decidit nomenar-ho com a Pas des Cingle de Son Marroig, simplement hem afegit un genèric a un determinat que ja existia i que al cap i a la fi és el que realment aconseguirem fer: superar aquest cingle mitjançant un pas. Es barrejaven altres noms, com es Pas des Mirador, ja que la sortida del cingle et porta just davall es miradors de Son Marroig, o es Pas des Poal, ja que a la canal del final hi trobarem aquest element, peró noltros som més partidaris d’utilitzar la toponímia existent, que generalment és més fidel amb la realitat del lloc, que inventar-se o crear noms nous.  

(Itinerari)

A continuació teniu el relat de com va ser aquesta troballa: 

Ja era la segona vegada que anava a mirar si trobaba es Pas des Gat i durant la recerca i exploració d’aquest pas, vaig topar de casualitat amb un cingle que me va cridar s’atenció. Desde baix pareixia que hi havia possibilitats de sortir per dalt, al principi unes rampes ascendents, la primera en diagonal cap a la dreta i una segona en diagonal a l’esquerra, em permeteren començar a guanyar alçada, fins arribar al primer lloc una mica més complicat, un troç descomposat amb una gran llosa col·locada enmig del camí. Pareixia que havia quedat posada allà  després d’un esbaldrec i que estava encaixada en aquest punt ben enmig de la repisa per on anava pujant. Amb certa prudència vaig aconseguir superar aquesta dificultat, el terreny en aquest punt s’aixemplava i feia avançar amb facilitat, el més problemàtic aquí era la gran quantitat de vegetació que m’obligava a cercar la millor manera de poder anar avançant. 

(Espècie de balma a sa part de darrera des “penyalet”)

En aquest punt l’itinerari a seguir més lògic em feia anar cap a la dreta per poc després anar un poc a l’esquerra i proseguir avançant en direcció a la dreta ran de paret  per anar a cercar un replà que es troba darrera un penyalet al qual vaig pujar amb dificultats per culpa de la vegetació. En aquest replanet la paret forma una espècie de balma poc profunda, es pot continuar avançant sense dificultats aferrats a la paret en direcció dreta per arribar a la part final d’aquesta paret on vaig trobar la darrera dificultat d’aquesta primera exploració. Una curta grimpada sobre terreny descompost em separava del que semblava era la part final del cingle. Vaig intentar superar-la, però la prudència i el fet de que anava tot sol em ferem desistir i deixar-ho per un altre dia. 

(Itinerari del tram clau on vaig desistir a la primera exploració)

(En Toni a la “canal des poal”, la qual et porta a la part alta del cingle)

(En Toni superant el tram clau vist desde dalt, després del qual s’assoleix sa “canal des poal”)
 
 

Vaig comentar a nen Toni Josep el que havia trobat i quedarem per pegar-hi un bot el primer dia que ho poguessim fer venir bé.  Arribarem sense massa complicacions al lloc on jo ho havia deixat la darrera vegada i no sé ben bé perquè, però allà on dies abans havia abandonat, en aquesta ocasió ho varem superar sense massa dificultats i sense haver de fer servir ses cordes que duiem per si de cas. Només el fet d’anar acompanyat supós que et dona més tranquilitat i et fa veure les coses de diferent manera. Una vegada haver superat aquest resalt es guanya la canal del final  que ja sense complicacions et deposita a la part alta del cingle i et permet arribar just davall els miradors. En aquesta canal final hi trobarem restes de fems i brutor  que provenen del mirador, lloc on arriba la civilització amb molta facilitat i deixa d’aquesta manera rastre del seu pas. Un element que ens va cridar l’atenció fou un poal de ferro, que deixarem penjat a la roca com a element curiós i és per això que per identificar millor aquest indret, l’hem anomenada sa “canal des poal”.  

(Detall des poal que deixarem com a testimoni del nostre pas i com a element característic)

Superada aquesta canal s’arriba mitjançant una curta grimpada al replà final just davall es miradors, en aquest lloc és recomanble anar cap a l’esquerra ja que si optam per anar a la dreta arribarem prop des restaurant on hi ha la possibilitat que ens cridin l’atenció. Agafant a l’esquerra ens topam amb un tancat de reixeta que es molt bo de botar justs aferrats a la paret i d’allà sortim sense problemes a la carretera que va a Deià.

Un cop a dalt de tot  anarem a fer unes cervessetes al bar des mirador, ja que teniem dues celebracios a fer: per una banda s’activitat realitzada i per una altre s’aniversari den Toni, que justament aquest dia feia ets anys. Per molts d’anys i que hi hagi salut per poder seguir fent moltes més sortides.

(Fita al final del pas després de sa “canal des poal”)

PD: hi hem de tornar anar per instal·lar unes cordes fitxes i facilitar el seu transit, netejar-ho una mica de vegetació i mirar si per assolir la canal des poal, es pot fer un poc més a la dreta.