Etiquetes

Sa via “Quan es fa fosc”, es troba situada a s’esperó de Sa Gúbia, indret molt característic d’aquesta escola d’escalada, en el que hi ha altres vies com “s’Albahida”, més coneguda com sa normal de Sa Gúbia, la qual mantén el seu caracter de via classica, ja que es troba desequipada.

Altres vies que recorren aquest esperó, molt a prop de les dues anteriors, són sa “Ley del deseo”pel seu costat dret i una altre més recent, sa “Spits´n Giggles” , al costat esquerra, la qual ha estat una via amb una mica de polèmica, ja que els llargs centrals són d’una via antiga oberta fa més de 30 anys, sa “Supernova” que era una variant de sa “normal” i fou realitzada de manera classica, per tant l’equipament d’aquests llargs de s’antiga “Supernova” amb parabolts ha obert aquest debat etern entre sa convivència de ambdues modalitats d’escalada. Tot i que sembla ser que el motiu d’aquest equipament d’aquests llargs fou  un error, una confusió,  ja que els equipadors es pensaven que sa “Supernova” anava per un altre lloc.

Deixant de banda possibles polèmiques, el que ens tobarem en aquest esperó a dia d’avui, són aquestes 4 vies, 3 de les quals, sa  “Spits´n Giggles”, sa “Albahida” i sa “Ley del deseo”, el  recorren integrament, en canvi sa “Quan es fa fosc”, té quatre llargs acabant a meitat esperó, tot i que es pot enllaçar després del quart llarg amb alguna de les anteriors acabant  fent cim al final de s’esperó. Un cop haver assolit la darrera reunió que es comú a totes les vies, tenim l’opció de rapelar o bé seguir s’aresta cimera que ens depositaria al cap damunt de Sa Gúbia.

Aquesta vegada vaig tenir de company de cordada a nen Vicenç, amic amb el qual sol sortir molt sovint a fer vies de deportiva, tot i que aquesta vegada es va decidir a acompanyar-me a realitzar una via de llargs, que tot i estar equipada no és el que més el motivi, peró aquesta vegada li feia ganes aixó de provar d’estar una mica amunt i unes horetes fora tocar amb els peus enterra, cosa que no té tan asumida o habitual, al final fou una bona experiència, ja que sempre el realitzar aquest tipus d’acivitats no tan habituals, el que fan es donar-te més autoconfiança.

Sa via “Quan es fa fosc” és una via equipada amb parabolts i d’una dificultat baixa, per tant es converteix amb una molt bona elecció per dur a algú que li faci ganes anar a fer vies llargues per primera vegada, o també, és una via qua a mi m’agrada anar a repetir després d’un periode aturat sense escalar, com a rodatge per tornar arrancar a fer deportiva. En Vicenç, tot i que ja fa anys que escala, no ha fet moltes vies llargues i quan li vaig proposar d’anar a fer aquesta via li feia ganes i s’apunta aviat.

Així que ho ferem venir bé per quedar un dissabte dematí per anar-hi amb la idea de quedar prestet per poder arribar a migdia a casa i dinar amb la família. El dia va acompanyar, i aixó juntamnet amb el fet de que la via és de grau baix, feren que tinguessim una jornada d’escalada tranquila i disfrutona.  Fins i tot poguerem anar a fer una cervesseta.

Advertisements