Etiquetes

(Tram de costa després de Sa Galera on decidirem abandonar i canviar de ruta, era aixó o acabar ben xops, optarem per la primera alternativa)
 
 
 

A l’anterior entrada de “Mallorca ran de mar”, vaig arribar fins una caleta just passats “es Ferros”, just davall sa Punta de s’Àguila. La meva intenció era reprendre la ruta des de aquest indret, peró per fer-ho havia de tornar a fer part d l’itinerari que ja havia fet en l’anterior sortida. Així que després d’estar consultant mapes i llibres, vaig decidir que començaria a Banyalbufar vorejant sa costa, passant per Sa Galera, enllaçant amb Es Cavall i continuant cap a sa Punta de s’Àguila per després retornar al cotxe utilitzant es camí de sa Volta des General.

(Sa punta al fons de sa foto, fou l’indret que ens va aturar el pas)

(Tram de costa de sa Punta des Cavall fins a sa Punta de s’Àguila)
 
 
 

Aquest dia es varen unir a sa sortida dos amics i companys de feina, en Chano i en Tomeu Munar,  que viuen a Esporles i quan lis vaig comentar que anava a prop de ca seva lis vafer ganes acompanyar-me. En aquesta ocasió a diferència de l’anterior sortida, hi havia un factor molt determinant que a l final ens va obligar a  haver de modificar la ruta prevista, i és que a la mar hi havia un bon temporal, la qual cosa ens va obligar a desistir de poder anar ben aferrats a ran de mar. Tot i aixó ho vàrem intentar, peró just després de Sa Galera, hi va haver un indret que o bé desistiem, o bé acabavem ben xops.

 
(Tres imatges de sa cova de Na Bernarda, on es pot comprobar que epr accedir al seu interior s’havia d’esperar a intentar-ho entre ona i ona, el mateix succeia per sortir d’ella)
 
 
 

Després d’aquest primer entrebanc, la alternativa fou anar a nes camí de sa Volta des General, començant des de Banyalbufar, per desviar-nos a la primera cruilla a l’esquerra en direcció a sa Punta des Cavall. Amb el temporal que hi havia a la mar, veia que seria difícil poder accedir fins al lloc on ho havia deixat l’altre vegada, ja que a simple vista, recordava que havia vist un lloc on seguir la ruta a ran de mar, semblava una mica complicat i si a n’aixó li afegiem el mal estat de la mar, era millor deixar-ho per un altre dia en el qual no hi hagués temporal.

Per tant una vegada arribats a sa Punta des Cavall i fent una ullada al troç de costa que ens separava de sa Punta de s’Àguila, decidirem deixar-ho córrer i anar-hi un altre dia. El que si ferem fou visitar la cova de Na Bernarda, a la qual hi accedirem amb una mica de cura, aprofitant el moment en que la darrera ona havia romput a la costa i la seguent encara no hi havia arribat.

(Detall des de l’interior de la cova i es pot veure fins a on arribaven ses ones després de rompre amb la costa)
 
 
 

Després d’aquesta visita decidirem continuar ran de mar en direcció cap a Banyalbufar, a veure si al manco es podia arribar encara que hi hagués mala mar fins a sa caseta des rector. Aquest tram fou perfectament viable, inclús en mala mar, arribant sense problemes fins a sa caseta. Des d’allà poguerem comprovar que seguir amb l’itinerari fins a Banyalbufar era possible llevat del boçí que ens havia fet renunciar al començament de la ruta, tot i que amb un dia de mar tranquila ens va semblar que era viable.

De darrera la caseta des rector hi ha un tirany en molt mal estat, ja que hi ha una gran quantitat de pins caiguts, un sender poc definit i  transitat,  que fan que sigui difícil el poder seguir-lo. De totes maneres una vegada haver passat aquesta zona de pins caiguts, el camí es va fer més bo de seguir, enlaçant un poc més amunt amb el que abans haviem fet servir per anar a sa Punta des Cavall, un poc abans de sa font den Quelet, font que no varem veure.

(En Tomeu i en Chano dalt de sa roca que dona nom a sa Punta des Cavall)

(Detall de com les ones rompien sobre les roques de sa zona compresa entre sa Punta de s’Àguila i sa caseta des rector)

(A sa caseta des rector)
 
 
 

Poc després tornavem a ser a l’inici de la ruta deixant enrera unes quantes incognites pel que fa a la viabilitat de poder anar a ran de mar: en primer lloc el tram des de sa Punta de s’Àgila fins a sa Punta des Cavall, just per davall es Peix Menut, a dia d’avui no sé si és viable o no ja que encara no he pogut tornar anar a mirar-ho, i en segón lloc desde Banyalbufar cap endavant es veu impracticable, ja que hi ha sa zona des Cós que té uns penya-segats molt verticals que obligaràn a continuar sa ruta internat-se un poc costa endins, a més me pareix que sa zona compresa entre es Port de Banyalbufar i Sa Punta de na Fernanda, és terreny privat i amb problemes de pas. Peró aixó encara tampoc ho he anat a mirar, són dels llocs que en aquest projecte a dia d’avui no he pogut anar a explorar i que tenc com a feines pendents.

Fins la propera entrega de “Mallorca ran de mar”…

Anuncis