Etiquetes

(Damunt sa característica roca que hi ha dalt del sector el “Racó de la Finestra)

(“Tempus fugit”: el temps vola… quanta raó té!!!)
 
 
 

Diuen que a una certa edat ses coses s’han de celebrar de veritat. Aixó, no sé ben bé a qué es degut, tal vegada sigui perqué ens feim majors i veim com els anys, tot i que es visquin amb intensitat, passen molt aviat. Sigui com sigui el que avui vos cont és el regal que els meus amics de Son Sardina, Marga, Vicenç, Toni i Carme, em feren  per al meu 40 aniversari: un viatget d’escalada a Margalef, acompanyat per en Vicenç, anfitrió de la família Piza-Rosselló, amic i company d’escalada, de cordada i d’entrenament.

(Panoràmica del sector el “Racó de la Finestra”, amb les dues pedres carcterístiques al capdamunt)

(Panoràmica dedins sa “Cova Soleiada”)
 
 

Aconseguirem permís per poder partir gairebé 4 dies complets i deixar obligacions i família a Palma, i ens dirigirem cap a terres de Tarragona, més concretament a la serra del Montsant, lloc on hi ha ubicat un poblet anomenat Margalef i que en els darrers anys ha experimentat un notable increment de popularitat degut a la creació d’una zona d’escalada devora el poble i que a dia d’avui comta amb dues grans zones molt properes una de l’altre, sumant entre les dues al voltant de 50 sectors, amb un total de gairebé 800 vies. A tot aixó hi podem afegir el fet que en els darrers anys han sorgit de la mà d’escaladors molt punters i referents en el món de l’escalada deportiva,  tant nacionals com estrangers, tota una sèrie de linees amb una dificultat extrema, fet que ha convertit a Margalef en lloc de peregrinatge de la èlit mundial d’aquest esport, per tal de medir-se amb aquests nous reptes que la roca de Margalef els hi ha mostrat.

Així han anat apareixent vies projecte que encara no han estat encadenades i vies que la seva conquesta han tingut una important repercusió mediàtica, tals com: “Gancho perfecto” 9a, “Demencia senil” 9a+ o sa més recent “Nit de bruixes” 9a+.

Com vos podeu imaginar el nostre objectiu no era cap d’aquests projectes, a dia d’avui els meus reptes són més terrenals, podria asegurar que la meva principal motivació en aquests moments és disfrutar amb el que faig. Deixant de banda el ball de numeros acompanyat de lletres que tant  preocupa i  tanta discussió crea dins el món de l’escalada deportiva. I amb aquesta idea fou com afrontarem aquests dies d’escalada a Margalef, intentant disfrutar al màxim amb el que feiem i provavem. De totes maneres jo acabava de sortir d’una lesió a l’espatlla i només amb el simple fet de poder escalar i no tenir molèsties ja me conformava.

A continuacio vos deix un parell d’imatges del que va ser el viatge, curtet peró intens i a n’el que li traguerem profit, ja que pogueren escalar els tres dies, descobrirem llocs nous i desconectarem un poc de la rutina del dia a dia. De tornada a casa ens aturarem a Siurana, poblet encantador que val molt la pena fer-hi una visita encara que no vos dediqueu a escalar. Si ho arribam a sabre abans haguessin pogut anar a escalar en aquest lloc, ja que l’entorn és brutal i també està replet de vies escalada.

 (En Vicenç a un repós de sa via “Franja de ponent” 7a, al sector el “Racó de ses Espadelles”)

(En Vicenç encordant-se per iniciar s’escalada a sa via “Qué pasa neng? 7a, al sector el “Racó de ses Espadelles”)

(Arribant a l’inici del sector el “Racó de ses Espadelles”)

(Les dues fotos anteriors són den Vicenç escalant al sector “Can Regino” sa via “Aluminosis deportiva” 6b+, una via molt guapa i recomanable)

(Panoràmica del sector el “Racó de la Finestra”, impressionant balma per la qual discorren vies com sa “Gancho perfecto” 9a i sa “Perfecto mundo” 9b+?)

(Vista del sector “El Balcó de l’Ermita”, on hi ha sa via “Nit de Bruixes” 9a+)

(Panoràmica de l’impressionant balma de sa “Cova de l’Obac”)

(Dalt del sector el “Racó de la Finestra”, “aguantant” sa roca que pareix que vol caure)

(Característic i típic “agarre” de Margalef, forats per a un, dos o tres dits, els quals fan que l’escalada d’aquesta zona sigui molt peculiar i per als que no hi estam acostumats, fa que els avantbraços es carreguin molt més aviat)

(En Vivenç al inmillorable repós de la via “Carn d’olla” 7a al sector de “Can Verdures”)

(Panoràmica del característic i curiós passadís que formen les roques al “sector Fosc”)

(Panoràmica dels carrers de Siurana)

(El duo al pantà de Margalef)
 
 

Per acabar només em queda agrair novament a la família Piza-Rosselló aquest explèndid regal que em ferem per a celebrar el meu aniversari. Moltes gracis i que els poguem disfrutar molts d’anys junts amb salut!!!