Etiquetes

Aquesta “curolla” es va iniciar ja fa uns anys, pareix mentida com passa es temps!!! Desde un principi ens haviem plantejat intentar arribar a sa cova desde abaix, ja que per dalt es veia molt factible arribar-hi fent un rapel, en canvi ens atreia molt més la idea d’anar-hi per baix a veure que ens esperaria pel camí. Ara preparant sa crònica, he vist que l’anterior intent ho ferem exactament dia 30 de desembre de 2009, per tant, aquest objectiu ha tingut dues parts:

la primera vegada, ens hi acostarem per terra un dia que varem dedicar a trescar per la zona des Morro de sa Corda, aquell dia trobarem s’anella de polins que hi ha al pas des Cingle des Romaní, després pujarem a sa Torre de sa Mola de Can Palou i baixarem pel Pas des Cocó cap a la zona des Cingle de Cala Fotuda. Un cop arribats a aquell indret decidirem anar a explorar ses possibilitats d’apropar-se a sa Cova des Soldat Fuit. Poguerem comprovar que era possible arribar a la vertical de sa cova per terra, peró per fer-ho s’han de superar dues dificultats, la primera és una repisa que fa travessia en diagonal esquerra i acaba en un pi, sense massa complicacions, i la segona dificultat és un tram sobre la mar, aeri, vertical i molt descompost. Aquest mal estat del terreny va ser la major complicació d’aquesta segona dificultat, una vegada poguerem superar aquests dos punts, poguerem constatar el que ja ens imaginavem: que per arribar fins a sa cova s’hauria d’escalar. Va ser aquí on decidirem tornar enrera i deixar-ho per un altre dia.

(Itinerari que seguirem: en vermell sa pujada i en blau sa baixada)
 
 
 
 

Aquest altre dia va ser el passat 10 de maig, fet i fet han passat gairebé 3 anys, i de la mateixa manera com passen els anys, canvien també moltes altres coses. A dia d’avui, no dispós de tot el temps que vull, les obligacions familiars fan que tingui un horari més limitat, per tant aquesta limitació horària va fer que juntament amb en Toni preparassim aquesta nova intentona desde el lloc on ho deixarem l’anterior vegada. Amb el privilegi que ens brinda tenir barca, ho varem fer venir bé perqué ens hi acompanyàs en Lluc, amic comú i company de feina, mentres noltros intentavem enfilar-nos fins a la cova, ell es dedicaria a passar el temps pescant.

 (En Toni iniciant s’escalada en una repisa en diagonal esquerra que ens situaria dins una petita balma)

(En Toni després de superar sa part més vertical de sa primera tirada, la qual ens dipositaria en una zona molt ample i còmoda just davall sa boca de sa cova)
 
 
 
 
 

A la foto on hi ha l’itinerari que seguirem, es pot apreciar que l’escalada es podria dividir en dues parts, una primera que aniria fins a sa zona on es dintingueix que hi ha un replà ample just abans de la boca de sa cova i que a la foto és on es junten els dos itineraris de pujada i de baixada. Aquesta primera part la va encapçalar en Toni i s’inicia fent una petita diagonal esquerra per una repisa, la qual després d’un passet et diposita en una petita balma que es localitza i es pot veure a la foto, més o manco a la meitat d’aquesta primera tirada. Per sortir de la balma hi ha un altre passet, més dificultós per el mal estat de la roca que per la dificultat del mateix, pasada la balma el terreny es barreja entre la mala qualitat de la roca i la pendent de càrritx que ens separa del replà abans de la cova, fent que aquest llarg d’escalada no tingui cap atractiu.

(En el llarg que ens dipositaria a dins la cova, un cop superat el pas clau que es troba a la part baixa del mateix)

La seguent tirada em tocava a mi anar davant, just en el replà veiem dues possibilitats: una anar cap el costat dret i fer una travessia en diagonal cap a la dreta per anar a cercar una repisa herbosa que pareixia molt transitable i que et dipositava a l’entrada de la cova, o bé una canal més vertical justa davall sa boca de sa cova que en linea recte et dipositava dins sa cova. Aquesta canal a priori pareixia que tenia la major dificultat en un pas just a la part baixa, després es convertia en una canal ample en la que semblava hi hauria bones preses i la dificultat de l’escalada minvaria.

De les dues possibilitats optàrem per aquesta segona i el resultat fou una bonica escalada, en una tirada atractiva sobre bona roca que ens va confirmar el que ens haviem imaginat. El pas clau va estar a baix i la resta fou una agradable escalada sense cap dificultat. Vaig protegir el llarg amb fisurers, friends i algún pont de roca, deixant-lo ben net ja que per rapelar utilitzarem branques d’arbres a on passarem la corda en doble sense deixar cap cordellí ni res. 

(Pi penjant de les verticals parets de la cova)

(Foto de cordada i fita a l’interior de sa cova)

(Contrallum a l’interior de sa cova)
 
 
 
 
 
 

Ja que la pujada fins al replà ens va deixar mal sabor de boca, per lo descompost del terreny i per l’escàs atractiu de l’escalada, decidirem baixar per l’altre costat, ja que també haviem valorat aquesta opció per tal d’assolir el replà. Utilitzarem una linea de rapel que ens varen marcar uns grans pins, anat de pi a pi, en un total de tres i que ferem servir per tornar a arribar a la part baixa del cingle. Comprovarem que aquesta altre opció d’arribar al replà, també era sobre roca dolenta i molt descomposta, tot i que, varem veure  una repisa que ens va semblar que es podria fer servir per guanyar alçada, encara que aquesta possibilitat ja no l’anarem a comprovar.

 (Un del pins que ferem servir per a rapelar, i l’únic en el que hi deixarem un cordellí)
 
 
 
 
 

Per resumir un poc el que ha estat aquesta “curolla”, o bé expresar quines han estat les sensacions després d’haver estat a la Cova des Soldat fuit, diria que la seva visita ha valgut la pena, l’indret és inmens, la persona queda minúscula devora les impressionants parets que enrevolten la cova, tot i que l’itinerari per arribar fins a ella ens va decebre una mica llevat del darrer llarg que va per sa canal, aquest sí que val la pena a nivell d’escalada. A nivell excursionista, és una llàstima que el terreny no hagi oferit un punt feble on poder transitar per arribar fins a sa cova, ja que hagués estat molt interessant. Quedaria trescar i explorar molt més el costat dret per on noltros ferem rapel, tot i que el terreny també està molt descompost, verem una repisa que podria ser factible, peró no ens poguerem entretenir en investigar-ho, jo anava amb el temps just per anar a cercar els nins a s’escola.

Fins la propera!!!

(Contrallum a l’interior de sa cova des Soldat Fuit)