Etiquetes

(Els Farallons vists dels voltants des Pas den Pruaga. En primer terme i “tocada” pel sol sa Punta de na Lluenta))
 
 

A l’anterior sortida tenia l’intenció d’arribar fins a Cala en Pruaga, però pels motius que ja vaig comentar a l’anterior entrada, només vaig poder arribar a sa Punta de Na Lluenta. Per aquesta raó vaig haver de tornar a planejar i organitzar com ho faria per tal de continuar d’allà on ho havia deixat. D’aquesta manera, mirant i consultant mapes, i valorant possibilitats, vaig decidir que per arribar fins a sa Platjola de Sa Figuera utilitzaria es Pas den Pruaga, obviant tornar anar a sa Punta de Na Lluenta, ja que el maremagnum arbustiu a base de carritxeres, argelagues i altres, no m’atreia gaire. De totes maneres, em va semblar que una vegada al capdamunt de sa punta, l’accés a sa platja de sa Figuera no presentava cap dificultat, més que la d’anar a cercar l’itinerari menys brut de vegetació.

(Detalls d’alguns escalons de pedra mig tapats pel càrritx al pas den Pruaga)

(Canal per on transita el Pas den Pruaga)
 
 
 
 
 
 
Un cop localitzat i superat es Pas den Pruaga vaig arribar a una zona més planera a mig camí entre ses dues platges, on es podia maldestriar i resseguir un molt tapat i abandonat camí, suposadament de carboners. Vaig anar en direcció cap a la meva esquerra per tal d’assolir sa Platjola de sa Figuera. A mesura que anava perdent alçada va aparèixer una vella canonada de ferro, la qual, segons ens explica molt bé en Miquel Àngel Escanelles a la seva web Toponima de Mallorca: …” servia per a bombejar aigua des de la platja fins al restaurant des Grau, situat 322 metres més amunt i inugurat el 1966″.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
             (A l’esquerra: abans d’assolir sa platja, ets esculls de sa Figuera i al fons es Farallons. A la dreta: sa Platjola de sa Figuera)
 
 
 

Una vegada a la platja vaig mirar com es veia es boçí de penyasegat que forma sa Punta de na Lluenta sobre la mar, comprovant a simple vista que es tracta d’un tram de costa molt accidentat i vertical i que la millor opció de donar continuitat i connectar aquest tram amb el que havia fet l’altre dia, és assolint el cim de na Lluenta i després baixar fins la platja sortejant la vegetació de la millor manera possible.

Seguint en direcció a Cala en Pruaga, vaig poder contemplar les restes de la bomba que feien servir per a pujar s’aigua fins al restaurant i que ha quedat a la platja com a testimoni del que es capaç d’arribar a fer l’home per tal d’explotar el territori i treurer-li el guany sense cap tipus d’escrúpol.

(Restes de sa turbina que es feia servir per a bombejar s’aigua fins al restaurant)
 
(Avançant ran de mar en direcció a sa Punta de s’Encletxa, la qual em separava de Cala en Pruaga)
 
 
 

La continuitat a ran de mar fins a sa Punta de s’Encletxa, que és la punta que separa sa Platjola de sa Figuera amb Cala en Pruaga, no presenta cap dificultat. De totes maneres a mesura que ens apropam a sa punta, l’elevació del terreny sobre el nivell de la mar és va incrementant. Un cop assolida sa Punta de s’Encletxa, l’arribada a cala en Pruaga es torna a complicar amb un tram descompost, algún esllavissament i algun tram vertical. Aquest troç el vaig solventar anant part damunt sa vertical d’aquest tram, per dins sa zona boscosa en la qual vaig topar amb un rotllo de sitja, assolint l’inici de Cala en Pruaga per una espècie de rampa descomposta situada al final d’una espècie de petita coma.

La tornada la vaig fer pujant fins sa sitja que havia topat després d’abandonar sa Punta de s’Encletxa i des d’allà ascendint per on millor m’anava segons la vegetació que m’anava trobant, fins arribar al punt on després d’haver superat es Pas den Pruaga a la davallada, havia continuat cap a l’esquerra per tal d’arribar a sa Platjola de sa Figuera.  

(Cala en Pruaga vista prop de sa Punta de s’Encletxa, aqui es pot apreciar una mica com és el terreny que ens separa aquest tram de costa abans d’arribar a sa cala)
 
 
 
Ara que ha tornat l’estiu i que amb la calor, és una mica agossarat anar a caminar per la muntanya a segons quins indrets, he tornat a recuperar aquest projecte que vaig començar l’any passat i que tenia una mica oblidat i aparcat, ja que en aquesta època, tornant a caminar  a “ran de mar”, he pogut comprovar que aquesta és una bona opció a la inactivitat estiuenca, degut a que “normalment” aferrats a la mar sempre sol bufar una mica d’horatge fresquet, i si la cosa s’encalenteix més del previst: una bona sota a dins ses esplèndides, netes i transparents aigues de sa nostra costa i per envant s’ha dit…
Amb les noves exploracions que he fet, he descobert llocs increibles i racons espectaculars que ja vos aniré contant, i els que em queden per visitar…
 
Fins la propera entrega de “Ran de mar”…
 
 
 
 
Anuncis