Etiquetes

(A nes repós de sa variant de sa via “Blobland” 7b a nes Port de Sóller) 
 
 
 

En Vicenç, al llarg dels anys, s’ha convertit amb el meu company més habitual d’entrenament, la persona que m’ha estirat a esforçar-me i a posar-me un poc ses piles,  i amb la que he compartit més dies d’escalada a sa roca. Durant tots aquests anys hi ha hagut com vos podeu imaginar dies millors i dies pitjors, però la seva força de voluntat i la seva motivació m’han ajudat a sortir del meu característic conformis-me, fent que hagi mirat d’aconseguir fites personals que tot sol gairebé estic segur que ni m’hagués plantejat.

Encara que el títol pugui semblar catastrofista, no ho és de cap manera. Quants de voltros que coneixeu a nen Vicenç no firmarieu ara mateix arribar a la seva edat amb les seves condicions? Jo crec que, per a molts dels qui el coneixem, en Vicenç, podria ser un referent que ens pot animar a pensar, i ens pot animar a voler intentar anar acumulant anys, tinguent-lo com a referència. Amb la idea constant i present, sempre i quan la salut ens ho permeti, de que si un vol pot.

Per a mi, aquest és un dels principals secrets i virtuts que té en Vicenç: sa constància, la qual juntament amb la seva especial motivació i una visió positiva i animada de la vida, fa que sembli que els anys no passin  per a ell.  

Encara m’en record  bastant bé quan va començar a sortir a escalar amb noltros les primeres vegades. Exactament no sé quants d’anys fa, però vos puc  asegurar que en fa un bon grapat. Anàvem a Sa Gúbia, a sa paret des Coloms a fer els “quintillos” clàsics de per allà: “Estricnina”, sa “Tia Melis”, etc, després continuarem  altres vies també molt repetides i bones d’aquella paret com sa “Comechochos”, “Algo salvaje”, “Vol de nuit”,  “Peladora”…”que tiempos aquellos…” A nes principi, (i que això quedi entre noltros), no se li donava molt bé, entre d’altres coses perquè li feia una mica de respecte això d’enfilar-se per amunt i poder caure, ara que hi ha un poc més de confiança, vos confesaré que no li veia molt de futur, però el que són les coses, un tipo tan caperrut i amb el seu esperit de lluita i superació, se va anar possant ses piles i a dia d’avui men dona amb “cuereta”,  i això que es tipo, ja comença  a estar granat. 

He pensat que estaria bé dedicar-li una petita entrada a nen Vicenç, per tal de felicitar-li i donar-li els “MOLTS D’ANYS” en el dia del seu 50 aniversari, per això vos deix un parell de ses fotos que en aquests anys li he pogut fer anant junts a escalar:

(A nes pegue d’encadenar, a sa secció clau després des repós, variant “Blobland” 7b)

             
 
 
 
 
 
 
 
 
 
                     (Contrallum a nes Verger a sa via “Àncora 6a+)
 
 
 
 
(A sa via “Els Dalton” 6c+, una via que vaig equipar al Grau des Ruc dedicada a nen Guillem Perelló, Vicenç i jo, ja que abans soliem sortir tots tres bastant sovint i quan ens juntavem, tot i que faltava es quart, semblaven per estatura Els Dalton).
 

(Provant sa via que també vaig equipar a nes Grau de Ruc, just a la dreta de “Els Dalton” anomenada “Harakiri” 7a+ i que en Fran es va encarregar de fer sa primera)
 

(Escalant sa via “Quan es fa fosc” a sa Gúbia, un estil d’escalada que no li motiva gaire)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
(Dues de les vies que ferem al recent viatge a Margalef: “Franja de ponent” 7a en el Racó de Ses Espadelles i “Aluminosis deportiva” 6b+ al sector Can Regino).
 
 
 
 
 
(Preparant-se per encadenar sa via “Que passa neng? 7a en el Racó de Ses Espadelles, Margalef”)
                           (A la darrera reunió de sa via “Quan es fa fosc”)
 
 
 
 

Bé enano, per acabar només em resta que desitjar-te lo millor que te seguesquis conservant tan bé com fins ara (així me podràs seguir montant ses vies) i que tenguis molta salut, ha estat un plaer i tot i que, les obligacions familiars i laborals ara no ens permeten sortir junts tan sovint com abans a escalar, esper que encara ens quedin molts de dies per poder seguir anant a enfilar-nos per les parets.

MOLTA SALUT I MOLTS D’ANYS!!!!

(No tot han de ser penúries i adrenalina, disfrutant d’una cervesseta després d’un dia d’escalada a Margalef, SALUT!!!”)
Advertisements