Etiquetes

Després de tenir aquest projecte una mica “aparcat”, aquest estiu l’he tornat reprendre, realitzant un parell més d’exploracions per la zona compresa entre Estellencs i Banyalbufar. Com a les anteriors entrades, no he anat a continuar per allà on ho havia deixat a l’anterior sortida, sinó que he anat fent segons les ganes i els interessos que em despertaven els llocs que volia anar a visitar. També, depenent de les possibles dificultats que a priori, puc preveure que em trobaré, i degut a que moltes vegades hi vaig tot sol, intent adaptar les sortides a n’aquestes circunstàmcies, per tal d’anar a llocs on en principi la dificultat del terreny em permeti, poder resoldre l’itinerari sense haver de complicar-me molt la vida. D’aquesta manera, estic deixant indrets que hauré d’anar a explorar amb companyia, perquè de ben segur el terreny farà que la progressió sigui dificultosa i  necesiti un company de viatge per tal d’intentar superar aquests obstacles amb unes mínimes garanties d’èxit i seguretat.

                  (Poc després d’haver deixat enrera el port d’Estellencs)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

En aquesta ocasió, per tal de realitzar el present itinerari, vaig fer la ruta juntament amb el meu company de feina i amic de la infància en Biel Vallespir. Amb ell, ja fa molts d’anys, coincidirem anant a la mateixa escola. Encara record que al recorregut que feia desde ca meva cap al col·legi, quan pasava per davant la seva a vegades acabavem anat junts fins a l’escola, però això són records d’infància…A l’actualitat, en Biel viu amb la seva família a Estellencs, motiu pel qual, quan li vaig comentar que un dia havia d’anar a fer aquesta ruta, ell em va dir que li digués coses i que m’acompanyaria. El recorregut que ferem no té cap dificultat tècnica llevat del darrer boçí per anar al torrent, al qual no hi vàrem poder accedir a ran de mar, sinó que haguerem de fer una grimpada, cada un per una banda diferent, per poder arribar al llit del torrent.

(En Biel progressant per entre el maremagnum de formes i colors que les roques ens mostraven)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

El recorregut que separa sa Cala d’Estellencs amb la desembocadura des Torrent de sa Tanca, és realment expectacular, com ja he comentat abans, amb cap dificultat tècnica llevat de la grimpada final per tal d’assolir el llit del torrent, i amb un recorregut molt gratificant per la vista, ja que ens anam trobant uns indrets i racons molt verjos i bonics, amb unes formes que ens ofereixen les roques i uns colors realment interessants i curiosos, que ben bé  mereixen fer-hi una visita. 

 

(Joc de llums i ombres en una pedra un tan curiosa) 
 
 
 
 

En aquest curt tram de costa, es van succeint de manera ràpida i amb abundància, les diferents formes i maneres que en aquest lloc de sa costa nord la natura s’ens presenta. A cada pasa, a cada raconet, ens podem aturar i engatar de veure i de gaudir la infinitat de tons, colors i formes que les roques ens mostren, i a pesar de ser un recorregut no gaire llarg, s’ens pot fer etern pel fet de voler intentar captar i no perdrer-nos cap detall del que ens envolta. Realment és un lloc idilic i molt interessant, que captiva i que convida a tornari, ja que, de ben segur, amb unes altres condicions tant de llum com ambientals, s’ens pot mostrar molt diferent.

(Prop de Cala Estellencs)
 
 
(En Biel sobre una punta de roca o començava a tocar el sol)
 
 
 
 
 

Un cop arribats ben a prop de la desembocadura des torrent de sa Tanca, vaig intentar seguir avançant ran de mar, però vaig poder comprobar que la muntanya no em permetia seguir-hi progressant. Baix la petita cascada que es forma al final del torrent quan les aigues del mateix es junten amb la mar, la manca de preses tant de peus com de mans em feren dessistir, ni tan sols ho vaig provar, així que després de fer un parell de fotos, mirarem les possibilitats que ens oferia el terreny per tal d’assolir el llit del torrent, ja que per a la tornada teniem previst fer el recorregut que els germans Sastre indiquen al seu llibre “Mallorca Vora Mar”, anant pel tirany que uneix aquest indret amb les cases de “Es Collet”. Cal fer aquí una petita advertència, i és que s’ha de demanar permís a ses cases per tal d’anar per aquella contrada, en el nostre cas i ja que en Biel és d’Estellencs i coneix als estadans, aquest tramit estava resolt. 

(Desembocadura des Torrent de sa Tanca, vista desde unes roques situades al seu davant, es pot apreciar la marca que deixa l’aigua a la seva cascada final abans d’arribar al mar)
 
 
 
 
 

Per a la tornada, el més difícil fou seguir el camí que hi ha, ja que després de passar per l’espectacular i ben conservat forn de calç que hi ha a la part baixa d’aquest itinerari, el camí es troba bastan invaït pel càrritx, i a n’això li hem d’afegir que hi ha una gran quantitat de pins caiguts sobre el camí que dificulten encara més el poder anar avançant i no perdre les restes del mateix. Un cop arribats a Estellencs ferem un beure a can Biel i ens despedirem. De tornada cap a casa sentia una mica d’enveja sana, tant la casa com el lloc on viu en Biel i la seva família, són un vertader tresor. La tranquilitat de l’entorn fa com si el temps s’aturàs i moltes de les necessitats i presses que tenim a les ciutats, sembla que allà no hi siguin.

Que la disfruteu amb salut i per molts d’anys!!! fins la propera…

 (Roca curiosa i característica molt a prop del final des torrent, en Biel al seu capdamunt)

(Una altre raconada espectacular molt a prop del torrent, al fons es distingueixen es Puig de Ses Donardes i sa Punta de Son Serralta)
Anuncis