Etiquetes

(Just damunt el Forat de Mallorca devora la fita que hi deixarem)
 
 
 

Pels qui no conegueu o mai hagueu sentit xarrar d’aquest lloc, vos diré que és un forat que es troba situat davall els penya-segats que hi ha a la costa de Pollença just davall la carena que uneix es Castell del Rei i el coll des Coloms. És un indret que no apareix documentat als mapes, però tot i això, és un lloc  únic i que té un petit secret amagat que pocs coneixen.

La  principal característica d’aquest forat i  el tret que el diferencia d’altres forats, és que si ens col·locam en un determinat angle i en una determinada posició, aquest forat ens mostra el seu secret: la silueta de l’illa de Mallorca, d’aquí és d’on li ve el nom. 

(Foto recent del Forat de Mallorca)

(La postal que vaig trobar a Lluc, la qual ha estat un poc la culpable de tota aquesta història)
 
 

Com totes les històries, aquesta té el seu començament:

Amb la meva dona, sempre ens ha agradat anar a passar uns dies amb els nostres fills a les cel·les de Lluc, en una d’aquestes estades vaig topar de manera casual al lloc on es venen els souvenirs, amb una postal en blanc i negre que em va cridar poderosament l’atenció. Es tractava d’una foto on apareixien dues persones en una barca i altres dues dins un forat, el qual tenia la forma de l’illa de Mallorca. Al darrera d’aquesta postal no apareixia gaire informació més que la de Costa Nord, Pollença. Vaig adquirir la postal i la tenia, i encara la tenc, penjada al meu escritori, somniant i pensant en que si el lloc era real i existia, algun dia m’agradaria intentar arribar-hi. I aquest dia fou el passat 13 de setembre de 2012. Molt de temps ha passat des de que em vaig plantejar anar-hi fins que al final ho hem aconseguit. Primerament vaig haver de cercar més informació sobre el lloc en qüestió, i poca cosa hi havia, com ja vos he dit abans, el lloc no apareix als mapes. Una vegada localitzat el punt exacte on es troba, calia mirar possibles alternatives. L’indret on es troba ubicat, entre la Codolada i la Punta dels Farallons, no és un racó molt accessible i proper, per tant l’empresa podia no tenir èxit i l’anhelat somni d’un dia poder arribar-hi, es podia convertir en una mena d’utopia.

Com no podia ser d’una altre manera, en aquesta empresa no podia tenir millor soci que en Toni Josep, company i amic en multitud de curolles d’aquest tipus, i que quan li vaig proposar la idea per primera vegada se va engrescar sense haver-li de pregar massa.

(Així és com es veia el forat des de el lloc on estarem a punt d’abandonar)
 
 
 

El temps anava passant i una temporada per uns motius i una altre per uns altres, no acabaven de concretar data per anar-hi. Ha estat ara que després de l’estiu ens hem acabat de decidir i hem donat prioritat a n’aquest projecte. Crec que un dels motius que ens ha tornat engrescar en aquest repte ha estat el fet de que en Toni en una de les seves sortides estiuenques que fa amb la seva família amb veler, va poder apropar-se fins el forat, va estudiar les alternatives i va veure que pot-ser hi hagués alguna possibilitat real de poder arribar-hi per terra.

I ara vos contaré una mica amb més detall el final d’aquesta història:

13 de setembre de 2012, després d’una guàrdia complicada ja que un cap de fibló ha fet mal bé Lluc, la nit ha estat llarga i enfeinada, molts d’arbres caiguts que deixen incomunicat el monestir i que ens encarregam de llevar. El dematí s’aixeca ennuvolat i amb pluja, la qual cosa no anima massa a partir a caminar, sobretot després de com he passat la nit. La meteo no és bona i la mar sabem que estirà moguda, tot i aquests impediments, decidim partir a veure que passa.

(Foto 1: zona de càrritx vista des de dalt de la carena, s’intueix sa canal per on baixarem i es pot apreciar s’esperó on hi ha s’esbaldrec amb la paret seca que hi ha al seu capdamunt. Aquestes fites són prou clares per sabre destriar quina és la canal da baixada a l’inici)
 
 
 

La primera part de la ruta per raons més que obvies, la deixarem de banda, així que ens hem de situar just a la carena que des de es Coll des Coloms s’exten fins al Castell del Rei. Ens trobam ben amunt a uns 400 m. d’alçada sobre el nivell de la mar. El forat es troba a ran de mar, és a dir, a cota 0, per tant el desnivell és considerable, i com ja intuiem sirà bastant vertical. Davant nostre s’intueixen dues canals de baixada, la de més a l’esquerra que es troba just a la vora d’un esperó molt marcat amb un recent esbaldrec i una paret seca que el tanca per adalt, sirà la canal que escollirem per a començar l’inici d’aquesta baixad (Foto 1). L’altre canal situada més a la dreta i no tan evident, la utilitzarem a la tornada, entre d’altres coses per comprovar si era més accessible que la que ferem servir a la baixada i per sabre quina de les dues era millor per iniciar aquesta davallada. Al final trobarem que és millor fer servir tan per baixar com per pujar la de l’esquerra. Aquesta canal fa una mica de torrentera la qual forma una espècie de bot final per tal d’assolir la part baixa on hi ha les restes de l’esbaldrec. Per superar aquesta petita dificultat noltros ferem un petita ziga-zaga a dreta i esquerra i sense gaires complicacions aconseguirem superar aquesta primer problema (Foto 2).

(Foto 2: detall del “passet” que fent una ziga-zaga a dreta i esquerra ens permet superar el tram final que forma sa canal abans de s’esbaldrec) 
 
 
 

D’allà amb tendència cap a la dreta anarem superant rossegueres i zones amb vegetació, sobretot mates, per tal d’arribar a unes puntes de roca que des de la part baixa de l’esbaldrec es poden ubicar visualment. Assolir aquestes roques no presenta cap dificultat, un cop allà, és on realment comença la part més vertical i difícil d’aquesta baixada (Fotos 3, 4, 5 i 6). Fou en aquest punt on noltros estarem a punt d’abandonar, en una primera inspecció visual, ens va semblar inaccessible continuar davallant i decidirem enrevoltar aquestes roques on ens trobaven per l’esquerra. Damunt d’elles ja es veia es Forat de Mallorca, uns 150 metres aproximadament davall els nostres peus (Foto 7). Enrevoltant aquesta punta de roca per l’esquerra ens va permetre davallar uns 40 metres més peró fins a un punt on si a l’altre lloc ho havíem vist malament, en aquest, encara la cosa pintava pitjor.

(Foto 3: es pot apreciar l’esbaldrec i just al fons a la meitat de la imatge ses puntes de roca cap on ens hem de dirigir)
 
(Foto 4: Les puntes de roca vistes de més aprop. S’ha de continuar en direcció al pi que es veu al centre al fons just a la dreta de sa fita. En aquesta imatge hi ha sa fita amb el cap de cabra, lloc on comença la part més vertical i complicada de la baixada cap el Forat de Mallorca) 
 
(Foto 5: La fita, el cap de cabra i el pi an qual ens hem de dirigir vists amb més detall)
 
(Foto 6: aquest és l’aspecte que mostren les punta a les quals ens hem de dirigir a mesura que ens hi anam apropant. Aquesta paret vermellossa de la dreta ens pot servir també de referència)
(Foto 7: vista del forat des de damunt ses puntes de roca, en aquesta zona tal i com coment més endavant i col·locarem una fita bona de reconèixer, ja que just devora hi ha un cap de cabra. Aquesta fita marca  el punt d’inici de les dificultats)
 
 

Moments de dubtes i d’incertesa, decidirem tornar a damunt de la punta rocosa i tornar a mirar amb més detall per aquella zona. Al final, a punt de dessistir, ens amollarem per avall, una primera desgrimpada cap a la dreta (foto 8) ens va permetre assolir un petit replà des de el qual poguerem seguir avançant uns metres fins arribar al punt crític, on instal·lant una corda a una mata (Foto 9), ens va permetre superar una vertical d’uns 25 metres que ens va deixar en una zona no tan vertical des de on es podia salvar una canal de càrritx (foto 10) que ens tornava a deixar en un cinglet bastant còmode. Aquí un grupet de pins situats a la dreta ens permetien tornar a possar les cordes si era necessari, és per aixó que cap allà ens hi anarem. D’aquest grupets de pins es podia arribar a una zona escalonada amb pins, al final de la qual, i mitjançant una altre canal d’uns 10-12 metres ens permetria assolir una zona plana, punt final de les dificultats i des de la qual fora cap impediment, podíem arribar amb tota seguretat al forat.

(Foto 8: la desgrimpada que comentaba, vista des de avall. Foto feta a la tornada, just a la part alta de l’esquerra és on hi ha sa fita amb el cap de cabra que en aquesta imatge no es podem apreciar)
 
(Foto 9: fita a la dreta i fletxa senyalant el cordino groc que deixarem a la mata per tal d’instal·lar la corda)
 
(Foto 10: de pujada en Toni superant sa canal de càrritx. Des de la mata amb el cordino si es posa una corda més llarga, uns 40 m., es pot superar aquest tram sense haver-ho de desgrimpar)
 
 

En aquest punt fou on realment ens començarem a donar comte que ho aconseguiriem. L’alegria de veure el somni relitzat es començava a palpar i el regust interior de veure fer-se realitat el repte, i que havíem estat capaços de realitzar-ho es notava en l’ambient. Enrera anaven quedant els dubtes i les penuries passades, i començava a aparèixer la eufòria de l’èxit. Després de superar la darrera canal i arribar a la part plana només quedava arribar al forat, els crits d’alegria i la sensació d’haver fet realitat l’objectiu que va començar a formar-se feia un bon grapat d’anys a Lluc era ja una realitat.

(Amb l’objectiu de la càmara un poc banyat per les esquitxades del temporal, tot i això no podiem deixar de fer-nos la foto dins el forat)
 
 

No trobarem senyals o indicis de que algú hi hagués estat amb anterioritat, tot i que som conscients de que depenent de quin tipus de petjades, amb el temps són molt bones de borrar. Per si de cas noltros hi deixarem la nostra, una fita ben feta al capdamunt des forat i les pertinents fotos de rigor. Una petita aturada per reposar forçes ja que ara tocava desfer les passes fetes fins allà.

(En Toni just devora la fita que deixarem al capdamunt des forat)
 

Degut a l’estat de la mar em va ser impossible llançar-me a l’aigua i anar fins a una tenassa que hi ha enfront del forat i des de la qual es té la perspectiva correcta per veure aparèixer la silueta de Mallorca a dins el forat. Això no em va llevar en cap moment l’alegria i la satisfacció d’estar allà on erem i malgrat aquest fet que hagués arrodonit la jornada. De totes maneres això pot-ser sigui la excusa per haver-hi de tornar algún dia.

Més o menys així és com va succeir tot, la tornada ens va servir per a poder escollir millor l’itinerari de baixada. Com molts de voltros sabeu, sempre sol anar millor pujar que baixar ja que la perspectiva que es té des de abaix és molt diferent a la que es veu des de dalt. Per aixó la pujada la ferem una mica diferent a la baixada deixant fitat (Foto 11) el tram més complicat per allà on noltros ens va semblar que era millor i més evident. Aclarir en aquest punt que la pujada la ferem a pel, és a dir sense necessitat d’haver de fer servir les cordes, peró la prudència i el seny aconsellen a dur-les, sobretot perquè el terreny es desfa, mala roca, troços terrossos amb càrritx i un desnivell considerable, fan recomanable portar-ne alguna, de totes maneres aquesta opció és una elecció molt personal que cada un ha de sabre valorar (Fotos 12 i 13).

(Foto 11: detall d’unes de les fites que deixarem per marcar l’itinerari millor. Al fons Punta Beca, Punta Blanca, Punta de la Sal, etc)
(Foto 12: durant la pujada vegent altres opcions i superant un passet abans d’assolir el replà que es forma després d’haver passat la canal de càrritx de la foto 9. Ens va semblar aquesta una opció molt millor que la d’anar a cercar el grupet de pins que ferem servir per arribar al darrer resalt)
 
(Foto 13: un cop superat l’anterior “passet”, amb el qual s’aconsegueix arribar al replà que hi ha després de sa canal de la foto 9. Es pot apreciar al meu costat una de les fites que anarem deixant per marcar l’itinerari a seguir)
 
 

Poca cosa més cal afegir a una jornada en la que ens anarem a casa ben satisfets de l’activitat realitzada.

Fins la propera…