Etiquetes

(Pels voltants de sa Punta de s’Àguila, anant a cercar l’inici de la ruta)

 

 

La setmana pasada es varen tornar a juntar dos factors que són imprescindibles per anar a continuar amb aquest projecte. El primer i més important és que les condicions de la mar siguin favorables, ja que com he pogut comprovar en altres ocasions, si això no es cumpleix, val més quedar-se a casa, ja que a molts dels llocs per on he de passar si hi ha mala mal, són inviables. L’altre factor,  que ha de coincidir amb l’anterior, és  el de disposar de temps lliure per anar-hi.

Si a tot això, encara hi hagués d’afegir el poder trobar algún company de viatge, l’empresa esdevindria molt i molt llarga. Així que com en moltes altres ocasions vaig haver de tornar partir tot sol. De totes maneres, he de confesar que a mesura que les exploracions avançen, van sorgint més llocs als quals hi hauré de tornar amb algú i això pot fer que aquest projecte sigui més llarg del que m’agradaria, però mentres queden llocs i coses per trescar, queden excuses per tornar agafar sa motxilla i partir. 

(Curioses formacions de la roca, sota els peus de sa Punta de s’Àguila )

(Just abans de superar es pas que hi ha per seguir progressant sota els peus de sa Punta de s’Àguila)
 
 

 

En aquesta ocasió i valorant sobretot el temps lliure del qual disposava aquest dia i de les possibles dificultats que em podria trobar, vaig decidir tornar anar a un tram de costa que ja havia mig explorat en dues anteriors sortides, però del que vaig deixar dos boçins sense poder fer, el primer per les males condicions de la mar i el segon, degut a que vaig enredar més del que preveia fent fotos i cercant coses, la qual cosa va fer que deixàs un tram sense fer.

Al primer “Mallorca Ran de Mar”, em va quedar pendent d’explorar el tram comprés entre sa Punta de s’Àguila i Es Cavall, tram de costa que es troba situat just sota els cingles des Peix Menut. I al segon “Mallorca Ran de Mar”, degut a les pèsimes condicions de la mar, varem deixar sense mirar el tram que des de sa caseta des Rector, passant per Sa Galera, arriba fins al port de Banyalbufar. És així que vaig decidir anar a mirar si era viable unir amb una tirada el tram de costa que va des de sa Punta de s’Àguila fins a Banyalbufar. 

(Curioses formes que formen les roques a l’inici del tram cap Es Cavall, sota els peus des Cingle des Peix Menut)

 

 

Vaig desplaçar-me novament fins al Port des Canonge i des de allà vaig anar directament fins als peus de sa Punta de s’Àguila, per començar l’itinerari previst. L’inici de la ruta,  ja era conegut i per tal de fer una mica més de via i acurçar una mica més el temps total de la ruta, vaig assolir la part baixa de sa punta fent servir un tirany que conec i que arranca a una curva del camí de sa Volta des General. La contrada de sa Punta de s’Àguila és espectacular i cada vegada que hi torn a passar, malgrat ja conèixer el redol, sempre es torna a mostrar diferent, expectacular i ofereix moments i vistes diferents i atractives.

En poc temps vaig arribar al punt on ho havia deixat la darrera vegada, ara només calia intentar anar avançant cap Es Cavall. Els primers metres discorren per entre un petit caos de grans blocs que s’han esllavissat anys enrera de la part alta d’aquest troç de costa tan fragil. Sense gaires complicacions vaig poder anar avançant per dins d’aquest laberint de roques i vaig anar deixant enrera sa Punta de s’Àguila, fins arribar a una zona molt planera després de la qual m’esperava una dificultat important que al final vaig haver de resoldre remuntant uns metres sobre el cingle i atravessant en diagonal cap a la dreta per damunt l’esbaldrec que em va barrar el pas  ran de mar.

(Vista de la dificultat en el sentit de marxa cap Es Cavall. El que no veia clar era la part final d’aquest esbaldrec.)

 

 
 

El fet d’anar tot sol i la incertesa del que em trobaria uns metres més endavant, sense sabre si hi hauria volta enrera, ferem que em decidís a superar aquest tram una cinquentena de metres per damunt la mar, i gràcies auna espècie de canal  amb una certa pendent i sobre terreny inestable, vaig poder tornar a reprendre la línea de mar en una petita raconada amb còdols que formava una petita caleta.

En aquest punt vaig deixar la motxilla i la càmara, per fer unes pases enrera i veure com es veia la dificultat que acabava de superar per la part alta, des de aquest altre costat. Vaig poder retornar una cinquantena de metres en direcció a sa Punta de s’Àguila fins arribar a una raconada que formava una espècie de carreró d’uns 10 metres de llarg per uns 3-4 d’ample. En aquest punt vaig comprovar que aquesta raconada em sirà imposible superar-la, i a falta de confirmació, em va semblar que es tractava del lloc anomenat Cova des Coloms. Una bona opció per superar aquesta raconada sirà, llevar-se les sabates i anar per dins l’aigua, ja que em va pareixer que hi havia poca fondària, i degut a que només són uns quants metres, si la resta és viable, crec que aquesta sirà la millor opció. De totes maneres faltarà encara veure i comprovar el que hi ha un poc més enllà, just en el lloc on vaig decidir tirar per la part de dalt.  

(Vista retrospectiva del tram que vaig evitar per la part alta, al centre i un poc a la dreta es pot intuir sa raconada que pot-ser sigui sa Cova des Coloms)

(Sa Cova de Na Bernarda,  vista abans de superar-la per la part de dalt)

 

 

El següent punt conflictiu que sabia que em trobaria era superar el lloc on hi ha sa Cova de Na Bernarda. Aquest indret ho vaig resoldre just per damunt la cova seguint un petit rastre de tirany fet per les cabres. Tot i no ser excessivament complicat, la pendent i el terrent pedregós i poc fiable, fan que s’hagi d’acometre aquest troç amb una mica de precaució.

(Vista retrospectiva del lloc per on vaig superar per dalt sa Cova de Na Bernarda i així poder continuar cap Es Cavall)
 
(A l’interior de sa Cova de Na Bernarda)
 
 
 

Una vegada superada aquesta dificultat només em restava continuar el tram de costa superant blocs de roca i botant de pedra en pedra fins arribar a l’alçada de Sa Galera, on en l’anterior intent degut a la mala mar, hi va haver un boçí que desistirem d’intentar passar. Sense complicacions i després de superar sa caseta des Rector, vaig arribar al lloc on en l’anterior ocasió ens havia fet tornar enrera, i tampoc en aquesta ocasió vaig poder passar sense banyar-me. La situació la vaig resoldre llevant-me les sabates i passant aquest tram curt i de poca fondària per dins l’aigua.

(Tram poc abans d’arribar a Sa Galera i que vaig superar per dins l’aigua fora sabates)
 
 

 

Des de aquí i fins a Banyalbufar no hi va haver cap altre tram que no pogués superar i poc després de s’escar que hi ha davora Sa Galera, es supera un tram d’esbaldrecs amb molts de blocs grans de pedra, fent alguna desgrimpada i anant per l’interior d’algun dels blocs per arribar ara si sense  dificultats al port de Banyalbufar, acabant aquest tram de costa que presenta un lloc conflictiu i pendent per tornar-hi acompanyat d’algú i veure les possibilitats.

(Després de Sa Galera es progressa per entre grans blocs fins assolir la punta que es veu en aquesta imatge, des de ella el port de Banyalbufar es a tir de pedra)

 

 

La tornada fins al Port de Canonge la vaig realitzar utilitzant es camí de sa Volta des General, deixant practicament enllestit aquest altre tram. Ara tocarà esperar que es tornin a donar les condicions de bona mar i temps lliure per poder anar a explorar un altre boçí d’aquesta meravellosa costa que tenim a l’illa.

Fins la propera…

(Port de Banyalbufar)

Anuncis