Etiquetes

 

 
(S’alfàbia que hi ha a sa cova per tal de recollir els degotissos d’aigua)

 

 

Seguint amb la mateixa tònica emprada en altres sortides de començar prest i anar per feina per tal d’arribar el més aviat possible a casa, i poder així compaginar oci i vida familiar, en aquesta ocasió anarem a visitar el Puig de s’Alcadena i alguns dels increibles racons que amaga al seu voltants.

Aquest és un cim, al qual feia bastant de temps que no pujava i ja que en les anteriors visites no havia anat fins a sa Cova de s’Alfàbia, degut a que desconeixia la seva existència, eren aquests dos factors que  es convertien en  l’excusa perfecte per tornar-hi. A més a més, aquest dia em va acompanyar en Toni Josep, i com que ell no havia estat mai en el seu cim i tampoc havia fet el Pas de Sa Corda, aquestes dues excuses, es convertien també  en dues raons més que suficients perquè ens possassim d’acord i anassim a fer-hi una visita.

(Dues imatges de s’entrada a sa cova de s’Alfàbia)
 
 

 

Com en les anteriors sortides d’aquest tipus, el temps anava en contra nostra i per tal d’intentar fer sa ruta el més aviat possible per tal d’arribar prest a casa, enprenem l’activitat el més lleugers possible intentant badar poc i realitzant el recorregut corrent tot el temps que siguem capaços  i el terreny ens permeti. Tot i això, si acab duguent la càmara de fotos, com va ser aquesta vegada, sempre aprofit per treure algunes imatges dels llocs on hem estat, la qual cosa fa que enredem sempre més del que esperavem i a vegades acabem arribant més tard del que teniem previst.

Aquesta vegada m’interesava dur-la perquè volia fotografiar sa cova i altres elements que sabia que hi havia, com ara es Pas de Sa Corda i s’impressionant s’aljub que hi ha a la part alta del comellar on hi ha es pas. Utilitzarem la ruta normal per fer el cim i després de localitzar sa cova i fer algunes fotos, voliem fer sa tornada per comellar que acaba amb es pas, on ara  ha fet 16 anys que hi col·locarem un altre clau a la precaria instal·lació que hi havia abans, per tal de donar-li una mica més de consistència. Així i tot, encara deixa bastant que desitjar, però vegent el que hi havia abans, la millorarem una mica.

(Detall de l’aspecte actual que presenta sa instal·lació al Pas de Sa corda)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
(Dues imatges antigues escanejades de dia 4 de febrer de 1996, on es veu a l’esquerra com era la primitiva instal·lació i a la dreta moment en que en David Bernal hi ficava el segon clau que té a l’actualitat)

 

 

(S’aljub i detall de sa porteta lateral de fusta)

 

 

 

Per tant, i sense por a equivocar-me, crec que amb tota seguretat feia 16 anys que no anava per aquella zona. Tot i el temps passat, encara recordava amb bastanta claredat com era la pujada, el tram de camí empedrat havia patit unes esllavisades que l’han fet mal bé i fins i tot hi han instal·lat unes cordes com a passamans. Poc després a la zona de bosc que separa la darrera pujada fins al cim, vaig trobar que el camí estava més definit que la darrera vegada que hi vaig passar. Una vegada al cim, ens va ser molt bo de fer trobar la cova, ja que sembla ser que es bastant més coneguda i hi ha restes de tirany que sense gaires problemes et duen fins a ella. Sa veritat que val molt la pena la seva visita i podria afirmar, que em va semblar més interessant sa cova que fer el cim, ja que amb la vegetació que hi ha, les vistes encara que son espectaculars, es veuen molt reduides degut al arbres que rodejen el punt més elevat de s’Alcadena.

 

 (Sortint de dedins s’aljub, lloc on vaig fer s’anterior foto)

 

 

Ara tocava baixar i visitar s’aljub i anar cap es Pas de Sa Corda, pel qual i com bé diu es seu nom, es necessita una corda per tal de poder transitar per ell. Vaig enrecordar-me que la darrera vegada que hi vaig esser, encara hi havia als seus peus restes de sa corda que hi devia haver fixada antigament per tal de poder superar aquest obstacle natural. Des de aquest punt i fins el cotxe ens quedava poca distància a recorrer i a més era en davallada, per la qual cosa en poc temps ens plantarem vora els cotxes acabant així un curt però interessant recorregut al Puig de s’Alcadena i amb tot el diumenge per davant per estar amb la família.

Fins la propera…

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

(Dos moments superant es Pas de Sa corda, a l’esquerra des de dalt i a la dreta des de abaix)
Advertisements