Etiquetes

En aquesta ocasió per tal de continuar amb aquest projecte, em vaig desplaçar fins a sa Marina de Valldemossa. La idea inicial era intentar arribar fins al Port des Canonge, però per manca de temps i per l’aparició d’unes dificultats al final de la ruta una vegada superada sa Platja de s’Hort de sa Cova, al final vaig decidir deixar-ho en aquesta platja i retornar a l’inici de la ruta, deixant el tram final Platja de s’Hort de sa Cova – Port des Canonge per a una altre sortida.

Iniciant aquest tram a sa Marina de Valldemossa he encetat el tram superior que des de el Port des Canonge em separa de l’objectiu inicial d’arribar al Port de Sóller, ja que fins ara m’havia dedicat a trescar per la zona situada per sota el Port des Canonge. En aquest tram de ruta que volia fer en aquesta jornada, predominen a la part inicial uns grans esbaldrecs que s’han produit prop de sa Marina, els quals caracteritzen aquesta primera part del camí, oferint un paissatge on predominen grans blocs de pedra que no presenten gaires complicacions de pas, però en canvi si que et fan, o bé  mirar cap amunt i passar aviat, o bé ignorar el que hi ha adalt i concentrar-te amb el que tens davant per tal de mirar on vas possant els peus i per on va millor superar el que et vas trobant al davant.

4

(Detall dels esbaldrecs produits a l’inici de la ruta just devora sa Marina de Valldemossa)
 
 
 

Una vegada superats aquests espectaculars esbaldrecs, em vaig topar amb la primera i grata sorpresa de la jornada. Sabia gràcies al llibre dels germans Sastre que prop de sa Marina hi havia una font, però no sabia exactament com era, i no va ser molt difícil poder descobrir-la, ja que ajudada sobretot per les darreres plujes, aquesta font va fer acte de presència en forma de surgències tipus ses ufanes. Sa primera que em vaig topar fou una tímida correntia però prou clara com per no notar-la, la qual sorgia de davall una roca i feia un curt recorregut sobre les pedres de sa vorera fins arribar a mesclar-se amb la de la mar.

5

(Detall de la primera surgència amb la que em vaig topar)
 
 

El que vaig pensar tot d’una era que ja havia localitzat la font, el que no sabia era que pocs metres més endavant em trobaria una altre surgència més forta i intensa de la qual hi ha unes restes segurament més evidents del seu pas durant tot l’any, ja que una sèrie de cascades i el característic verdet que evidencia una zona humida, deuen perdurar i es duen notar amb més facilitat la resta de l’any. Pel que fa al nom de la font, al llibre dels germans Sastre no n’apareix cap, així que el vaig fer a la tornada fou aturar-me a sa Marina de Valldemossa i demanar informació sobre ella a la gent d’allà, per tal d’intentar sabre el seu nom. Dues persones residents a sa Marina i coneixedores de la zona em confirmaren el topònim, diguent-me que es coneixia amb el nom de sa Font des Canyaret.  Aclarit el topònim us deixo unes imatges més d’ella:7

6

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

8

(Tres imatges de sa Font des Canyaret)
 
 
 
 

Després d’aquesta inesperada sorpresa vaig seguir progressant en direcció al Port des Canonge amb la intenció d’intentar intuir o trobar altres topònims d’aquest tram de costa com ara: es Cocó, sa Tenassa, sa Cova des Coloms, entre d’altres. La dificultat d’aquest tram és anar escollint el millor itinerari a seguir que el fet d’anar superant indrets complicats. En moltes ocasions la progressió per aquells paratges em recordava molt, salvant les distàncies, a la progressió que s’ha de fer per anar progressant per dins es Torrent de Pareis. Botar de pedra en pedra i de bloc en bloc intentant escollir el millor itinerari i anant guanyant metres a força d’anar fent equilibris entre pedres. D’aquesta manera m’anava acostant al Port des Canonge deixant enrera sa Marina de Valldemossa.

16

(Vista enrera, sa Marina anava quedant de cada cop més enfora, al fons es distingueix sa Foradada, proper objectiu en una altre sortida des de sa Marina)
 
 

Abans d’assolir sa Platja de s’Hort de sa Cova, vaig trobar una obertura natural a mode de cova i a ran d’aigua, que em va semblar es pot tractar de sa Cova des Coloms, però que no tenc del tot clar…

3

(Detall de sa boca de sa cova des de l’interior)
 
9
(A l’interior de la cova)
 
 

Després d’aquesta altra topada, sense dificultats vaig arribar a sa Platja de s’Hort de sa Cova, a la qual sabia de la existència d’una altre surgència i que vegent com havia trobat la de sa Font des Canyaret, m’esperava també veurer-la bastant activa. Aquest altre broll es conegut amb el nom de sa Font de s’Hort de sa Cova i sol estar actiu casi tot l’any, fent així que a l’estiu un es pugui fer un banyo a la mar i tenir a la vegada l’ocasió de poder fer-se una dutxa d’aigua dolça i fresca.

15

(Platja de s’Hort de sa Cova amb la seva font)
 
14
(Pi sec poc abans d’arribar a sa Platja de s’Hort de sa Cova)
 
1
(Vista retrospectiva, codolar poc abans d’arribar a sa Platja de s’Hort de sa Cova)
 
2
(Punta just pasada sa Font de s’Hort de sa Cova, al fons Sa Foradada)
 
 
 

Una vegada superada sa Platja de s’Hort de sa Cova es panorama costaner canvia radicalment, entre es lloc anomenat sa Pedra Llarga i sa Platja de Can Sales, es va formant un petit acantilat fent-se les parets que toquen la mar més altes i verticals, en un tram no molt llarg però que fa que la progressió esdevengui una mica més dificultosa, fins a un punt on vaig arribar que per prudència, seny i falta de temps, vaig decidir no afrontar en solitari i anar-hi en una altre ocasió amb bona companyia per tal de veure si és viable per a les meves capacitats físiques i psíquiques. Quan hi torni ja vos contaré com ha anat…

10

(Lloc on el terreny canvia radicalment, però mitjançant aquestes repises vaig poder seguir avançant fins a un punt on vaig preferir tornar-hi amb companyia)

11

(El mateix lloc d’abans, aquí es pot apreciar millor per on vaig anar avançant sense gaires dificultats)

12

(Vista retropesctiva de l’indret on gràcies a unes increibles repises, el terreny em va permetre seguir avançant ben a “ran de mar”)
 
 

Aquesta sortida la vaig realitzar el dia abans de l’accident, ara que ja comença a anar passant el temps, veig moltes coses de manera diferent a com les veia i les afrontava abans… Tenia molt present o em pensava que sempre havia tingut la situació controlada i que quan afrontava un petit pas o indret dificultós, ho feia amb garanties totals, ja que havia arribat a un punt en el qual em coneixia prou bé i sabia fins a on podia arribar. Malgrat tot el que estic confesant ara, no pens en cap moment que mai hagi anat a sa muntanya a demostrar res, ni a jugar-me sa pell, però pot ser ara ho vegi diferent, i la diferència radica en que malgrat tots els condicionants que enrevolten la nostra activitat, n’hi ha un, que malgrat les nostres capacitats físiques, psicològiques, la nostra experiència, rodatge, intuició, etc, etc… no hem d’oblidar mai, i és el lloc on es desenvolupa la nostra activitat. Aquest és un factor fonamental i juga un important paper en la nostra activitat,  no és lo mateix anar de passeig pel Born que anar a caminar per la muntanya, tot i tenir-ho sempre present, no sé perquè ara per ara ho veig diferent…

Em sap greu haver fet en veu alta aquesta confesió personal i compartir amb voltros aquestes petites reflexions que m’he anat fent aquests dies,  i fer-ho mitjançant el blog en veu alta ja que no havia estat aquesta la intenció o el motiu de comparitr amb voltros coses al blog, però supós que ho enteneu…

 

Gracis i fins la propera….

13

(En un dels passos per poder anar enllaçant ses repises que hi ha en aquest punt de sa costa entre sa Platja de s’Hort de sa Cova i sa de Can Sales. En aquesta imatge es pot apreciar perquè és imprescindible que hi hagi bona mar per poder anar “ran de mar”)
Anuncis