Etiquetes

M

(En Toni al capdamunt de s’agulla)
 
 

Després de sa sortida realitzada al “Forat de Mallorca”, tenia ullada aquesta curiosa i atractiva agulla amb la intenció d’algun dia anar a intentar pujar-la, per tal de poder-la incloure dins la secció iniciada a la web titulada “Agulles i penyals”.

Alguns intents anteriors, però, o bé per mala meteo, o bé per no disposar del temps necesari per poder realitzar l’activitat, aquesta anava quedant ajornada, fins que aprofitant les vacances de Nadal i amb el corresponent permís familiar, poguerem arreglar-ho per anar a intentar-ho el passat dia 28. I sense ser cap inocentada aquesta és l’activitat que realitzarem:

LL

(Primeres llums del dia guaitant  per damunt sa Serra des Cavall Bernat,començant a iluminar Cala Sant Vicenç)
 
 
 

En aquesta ocasió m’acompanyaren, el meu company habitual de fatigues en Toni Josep i el seu cunyat Jaume. Ja fa uns anys amb ells dos i amb un altre company de feina completarem un repte personal que fou intentar fer sa Travessa en menys de 24 hores. Ha estat gràcies a aquest periode de vacances nadalenc, pel qual he pogut tornar a compartir activitat amb en Jaume, ja que des de sa Travessa no record haver tornat a coincidir en cap  sortida plegats. Deixant de banda aquestes petites puntualitzacions, l’itinerari més lògic i curt per a realitzar aquesta activitat no era el que noltros escollirem, però ens decidirem per fer l’aproximació a n’aquesta agulla fent servir es Pas des Pescadors, ja que cap d’ells dos l’havia fet i era una bona manera de que el coneguessin.

B(En Toni i en Jaume al Pas des Pescadors, al fons Cala Estremer i sa Punta Galera)

Una vegada superat aquest pas assolirem sa cresta que uneix es Castell del Rei amb es Coll des Coloms per tal d’anar aproximant-nos al nostre objectiu. Sota el penyal del castell ferem una aturada per berenar, iniciant poc després el vertiginós descens d’aproximació al peus de s’agulla.

E

(Durant l’aproximació als peus de s’agulla)
 
 

La elecció de l’itinerari per arribar als peus d’aquesta agulla, ja he comentat que no era el més curt ni el més lògic, però no em pensava que des de Cala Sant Vicenç s’ens faria tan llarg. Menos mal que a diferència d’altres dies, aquesta vegada disposaven de més temps i, tot i no haver badat, arribarem al nostre objectiu de la jornada amb més temps del que havia calculat inicialment.

A mesura que ens acostavem a s’agulla, anavem mirant com poder arribar als seus peus i per on havíem d’envestir l’escalada. Estava clar que amb una sola tirada es podia assolir el seu cim i que al seu costat esquerra, on es forma una espècie de collet, era el millor lloc on començar l’escalada. A més aquest costat de s’agulla és el menys vertical ja que com es pot apreciar en alguna foto, forma una cara amb menys inclinació.

F

(En Toni realizant l’escalada a s’agulla)
 
 

Efectivament aquesta cara de s’agulla era la que a priori oferia menys dificultats, a més una vegada assolit el collet, verem que en aquest costat hi havia una fisura bastant marcada que ens oferia un punt feble molt clar per tal d’iniciar allà s’escalada i poder així fer-hi cim. Com en les altres agulles que fins a dia d’avui he inclós i he intentat dins d’aquest projecte, l’objectiu és fer cim, deixant de banda altres objectius més ambiciosos com ara intentar arribar a dalt fent o cercant l’itinerari més difícil. El resultat final fou un llarg d’uns 17 metres amb una dificultat de III grau. Pel que fa a la qualitat de la roca, pel lloc on ens enfilarem nosaltres, és bastant acceptable, llevat de la part més alta on en Toni va tirar algunes pedres.

Stitched Panorama

(Panoràmica amb en Toni enfilat al damunt de s’agulla)
 
K
G

I

(Diferents imatges al capdamunt de s’agulla)
 
 
 

En aquesta ocasió fou en Toni qui va encapçalar el cap de corda, no ens haguerem de barallar gens, ni tampoc haguerem de fer cap sorteig per veure qui anava davant. Jo després de l’accident patit el mes passat, no tenc el cap recuperat del tot. Encara que l’escalada no semblava a priori gens difícil ni exposada, i que la roca semblava de bona qualitat, vaig notar que encara no estava preparat per a tirar de primer. No sé com evolucionarà tot, la part física s’està recuperant bastant bé, però la mental no sé com anirà. El que si que crec que faré sirà adaptar-me a n’aquesta nova situació i anar fent activitat en funció de les meves capacitats, com he anat fent fins ara, amb la única diferència que a l’actualitat veig les coses pot-ser una mica diferents.

 

Després de realitzar les fotos de rigor, tocava remuntar l’empinat coster que havíem fet servir per arribar fins a s’agulla. La tornada decidirem fer-la per un itinerari diferent al de l’anada, i ja que com que cap dels tres havia fet el cim de sa Serra de Cornavaques, decidirem pujar-hi per tal de completar la jornada.

 
J

(Al vèrtex geodèsic que marca el cim de sa Serra de Cornavaques)

Notes d’interés:

  • En principi i degut a l’escasa informació que hi ha sobre s’agulla, he evitat anomenar-la ja que, primerament no som gaire partidari dels neotopònims, i sempre abans de “batiar”, intent recollir informació sobre el lloc en qüestió per tal d’averiguar si ja té toponímia pròpia. Dir-vos que estic fen feina en aquesta direcció i que si puc obtenir alguna dada important la publicaré.
  • Pel que fa a l’escalada, ja ho he comentat anteriorment, la via farà uns 17 metres i és pot protegir amb facilitat amb friends i fisurers, també es pot col·locar algun clau. La graduació ens va semblar que no pasa de III grau. En general la roca és de bona qualitat, llevat de la part de dalt. A la punta cimera deixarem col·locat un cordino de color groc abraçant una amplia punta de roca, el qual ferem servir per a davallar del cim de s’agulla fent rapel.
  • Som conscient de que aquesta via no pasarà a sa història de s’escalada, però, ja que gairebé amb tota seguretat hem estat els primers a pujar per ella, tenim el petit “honor” de poder posar-li nom com s’ha fet sempre a qualsevol apertura, i aquest és el nom que hem decidit per a ella: via “Apaga focs”. Oberta dia 28 de desembre de 2012 per Toni josep Sosa i un servidor.

Per acabar vos deix algunes imatges més del cim, alguna d’elles les he pasades a blanc i negre ja que els resultats obtinguts no han estat els desitjats, degut sobretot a que les condicions de llum canviaren, ja que el cel es va tapar justament quan començarem l’escalada.

Salut i fins la propera que ja serà l’any qui ve…

N

H