Etiquetes

20

De nou ha tornat a nevar a sa serra, i a més, de manera abundosa. I així ho vaig poder constatar aquest dijous. La precipitació caiguda durant el capvespre i la matinada feren que fins i tot un quants autocars quedassin “atrapats” enmig de la serra. Aquesta situació i de manera improvisada la vaig voler aprofitar per anar a fer una caminada. La idea inicial pensant on li podia pegar, fou en un principi envestir per es comellar de s’Homo, arribar a n’Alí i d’allà ja veuria…però aquesta possibilitat la vaig haver de descartar perquè, com no podia ser d’una altre manera, sa carretera estava tallada a Caimari. Així que, cavilant on podia anar, per tal de mirar que la sortida, a part de tropitjar neu, em pogués servir també per anar a cercar alguna de les moltes coses que tenc pendents, fent així, que la sortida fos una mica més profitosa.

Al final, em vaig decantar per anar a Tossals Verds, amb la idea de fer el cim directament des de ses Cases Velles, itinerari que ja havia recorregut feia uns anys i que em serviria per intentar ubicar un lloc qie m’interessa localitzar d’aquella contrada dit es Sac.

Stitched PanoramaL’aproximació fins a ses Cases Velles no té cap misteri, passat es refugi vaig optar per anar per la dreta deixant la opció del Pou de sa Coma per a la tornada. A partir del refugi, la neu ja va fer acte de presència i a mesura que m’apropava a ses Cases Velles anava augmentant la quantitat, però no va ser fins arribar a ses runes de les anomenades cases, quan em vaig equipar amb polaines, guants, etc… per afrontar aquesta pujada més directa al cim des Més Alt des Prat, denominació   que utilitzen per a referir-se al Puig des Tossals Verds, els qui coneixien tota aquella contrada. I així ho reflecteixen al seu llibre els autors de l’obra: “Es Tossals Verds, nom per nom”,  Antoni ordinas, Gabriel Ordinas i Antoni Reynés, quan ens indiquen el següent:

…”Es Més Alt des Prat. Correspon a l’altura màxima del massís des Tossals Verds (1.115m.). Malgrat que l’Arxiduc cita la variant Puig des Tossals Verds, la totalitat dels nostres informants utilitzen la primera fórmula”…

Tota aquella zona resultava espectacular, l’arribada al collet on es situa es Pou de Bassola, molt proper a ses cases, em va permetre gaudir d’une fabuloses vistes cap a la zona des Massanella, on hi destacava especialment en primer terme es Puig des Castellot des Rafal. A partir d’aquí l’ambient canviava radicalment i, la ruta que m’havia plantejat seguir, semblava “a priori” una mala opció, però com que som molt caperrut i havia vengut amb aquesta idea no m’ho vaig haver de pensar massa, per amunt s’ha dit…

13Aquesta zona és menys transitada i amb les condicions en que es trobava tenia ben clar que difícilment trobaria algun rastre per poder seguir. No podia badar molt perquè tenia obligacions familiars ineludibles, fins ara el temps emprat per arribar a ses cases Velles era el que més o manco havia calculat, però la neu fresca i blana caiguda durant la pasada nit em tornaria a fer veure i a recordar, com bé constataré més endavant, que en aquest indrets qui mana és la muntanya i que noltros només som gent de pas.

Si per arribar a ses Cases Velles havia calculat que hi podia arribar en uns 45′, fins i tot i vaig esser un poc abans, pel que em quedava, pensava que podria estar al cim en uns 45′ més. No em va costar molt adonar-me que això no seria així, la forta pendent que hi ha en aquell indret juntament amb la inexistència de qualsevol rastre de tirany i la gran quantitat de neu acumulada entre les roques i la vegetació, feren que en aquesta ascenció la marxa fos més lenta. Tot i això, encara es podia anar avançant amb certa “agilitat”. Vaig anar guanyant alçada i, passant molt a prop de Ses Capelletes, em va cridar molt l’atenció una fita que es trobava al seu capdamunt, tot d’una vaig pensar que estaria bé fer-hi una visita, però el meu objectiu d’avui era un altre i el terreny no era l’adequat per a “floritures”, així que vaig seguir cap amunt.

18

Una vegada el cel guanyava terreny al bosc, vaig assolir un lloc un poc més amunt de Ses Capelletes, on el bosc comença a desaparèixer i es veuen un parell d’estribacions més baixes del massís del Tossals Verds, lloc en el qual la pendent no és tan pronunciada i es formen petites depressions del terreny. Va ser aquí on, per poder avançar uns quants metres l’esforç a realitzar esdevenia titànic, la neu acumulada era força important i poder ferr una pasa era haver de incorporar-te cada cop, perquè el fort gruix de neu feia que m’enfonsàs fins a tall d’ous (perdonau l’expressió), però la realitat era aquesta. En aquest indret prop del Puig Esquerrà, que apareix citat a l’anterior llibre, es vaig donar comte que si volia fer cim, arribaria tard a recollir els nins d’escola, per tant no em quedava altre opció que començar a desfer les pases fetes. No estic molt acostumat a haver de renunciar, però com bé he dit abans: qui mana és la muntanya i en aquest cas també el rellotge. Per tant, desfent el camí que tant m’havia costat fer, vaig pensar que estaria bé anar fins a Ses Capelletes, entre d’altres coses, perquè és un lloc que mai havia estat i perquè així també podria dir que almenys havia pujat a algun lloc.

1

1612

5

Aquesta opció final em va permetre contemplar unes curioses vistes sobre sa canaleta de Mancor, es torrent des Prat i sa zona des Massanella, i a més, em va permetre assolir un cim que mai m’havia plantejat anar.

11

 Sobre Ses Capelletes es cita al llibre “Es Tossals Verds, nom per nom” el següent:

“-Sa Capelleta/ ses Capelletes. És el nom amb el que avui es coneixen dos penyals situats sobre les Cases Velles. Possiblement la variant singular, sa Capelleta, sia l’originària, al haver-hi una gran balma de color vermellós a un dels penyals que donaria peu a la metàfora. El nom passaria en un primer moment a designar el citat penyal i més endavant aparexeria la variant en plural, ses Capelletes, per designar els dos penyals”

4

(En aquesta imatge es pot apreciar el que es comenta al llibre: ses Capelletes, per a designar els dos penyals)

7

(I en aquesta altre es veu la balma que donaria peu a la metàfora)

Retornant a ses Cases Velles em va venir al cap un acudit d’un argentí que s’en va anar a viure a Canada, aquí vos deix l’enllaç per sinó l’havieu escoltat: (acudit) i, amb el qual em vaig sentir perfectament reflectit. Si escoltau primer l’acudit entendreu millor el que ara vos contaré:

 Sortint de casa: quina nevada que bé , la serra està preciosa. Arribant a ses Cases Velles: això és magnífic, quina pasada, tot és veu diferent amb aquesta nevada. Pujant cap es cim: això comença a ser dur i amb aquesta nevada costa més esforç avançar, però tot i això val la pena pujar fins aquí. Assolint la part alta: primers betuadeus. Acceptant la realitat: estic fins els collons de neu, vaja puta merda!!!… M’ha semblat molt grafic aquest exemple i m’he permés la llicència d’afegir en aquesta crònica aquest toc d’humor que sempre va bé…

9

14

6

Abans d’escollir aquest itinerari sabia de la existència d’un bon grapat d’avencs per aquella contrada, encara que no els tenia ubicats. Vaig pensar que amb aquella nevada no hauria de dur la mala sort de passar per damunt algun d’ells, ja que pot ser estaria ben tapat de neu, de totes maneres ja seria tenir molt mala sort que això em pasàs i, a més les probabilitats de tenir la desgràcia de topar-me amb un d’ells eren realment escasses. Idò mira tu per on que baixant del cim de ses Capelletes mirau amb el que em vaig topar:

10

La instal·lació de dos parabolts amb anella, imagin que és la capçalera per a poder fer l’exploració d’algun dels avencs que hi ha per allà. Mirant la ubicació i cercant una mica d’informació, tot em fa pensar que podria tractar-se de la boca d’entrada de s’Avenc de sa Capelleta???, el qual està catalogat i té aixecament topogràfic. Segons Joaquín Ginés, Martiniano Mediavilla i Lina Borras, al seu article “Algunes cavitats del massís des Tossals” ens indiquen:

Avenc de Ses Capelletes: consta d’un pou inicial de 19 metres; una estreta fisura descendent ens permet arribar a un nou resalt en el fons del qual s’assoleix la cota de -37 metres.

 Després d’aquesta inesperada sorpresa vaig decidir retornar al refugi per es camí que pasa vora el Pou de sa Coma, fer una aturada per dinar al bancs del refugi i d’allà cap el cotxe, donant per concluida aquesta improvisada, imprevista i agitada volteta per la neu.

2

Fins la propera…

Advertisements