Etiquetes

 13

(Es Farallonet de Ferrutx)

Aprofitant una curta estada familiar a la Colònia de Sant Pere, vaig anar a fer una “escapadeta” per la costa artanenca. Motivat per l’interessant llibre que Cosme Aguiló va publicar sobre la toponímia d’aquella zona, vaig voler anar a cercar una sèrie d’indrets que apareixen al citat llibre, els quals m’havien cridat l’atenció i em semblaven “a priori”, uns llocs força interessants. Degut a l’allunyament d’aquesta zona amb el meu lloc de residència, tot aquell territori, és bastant desconegut per a mi, motiu pel qual una escapada d’aquestes característiques, esdevé en una immillorable opció que no vaig voler desaprofitar, tot i que per poder combinar esbarjo i família, vaig haver de matinar.

Tal i com apareix descrit al llibre de Cosme Aguiló:

…”La costa d’Artà, era un bell somni que li assaltava la ment de manera crònica i li feia desfilar davant els ulls la salvatge bellesa de paisatges intactes, mai no profanats per la voracitat humana: cingles alterosos, penya-segats esglaidors, goles de coves fosquíssimes, torms estàtics, platges encantades, sangloteig de fonts, torrents suspesos i saragalls encaixats, riberes solitàries, escletxes marines poblades de peixos multicolors, palmeres amb els garballons de les soques castigats pel vent i la saladina”…

Tot això i més, se’ns mostra i es percep en aquesta meravellosa contrada.

3

(Cala de na Picarandau)

Vaig iniciar el meu particular periple per terres d’Artà prop d’es Caló, després de travessar es Torrent de sa Partió, vaig resseguir el prim tirany que enrevolta per la part alta la silueta de ferradura que forma sa Cala de na Picarandau. Una vegada superada sa cala i deixant de banda s’Esquena des Mul, que no és més que sa cresteta que en sentit ascendent ens permet assolir es Coll d’es Vent situat prop de sa Talaia Moreia, i fa de partió natural entre es Verger i Betlem. Com bé es cita al llibre: …” s’Esquena des Mul és sa “divisòria d’aigües entre les finques de Betlem i es Verger. Tot aquest territori que queda a mestral d’aquesta ratlla topogràfica és aglutinat pel topònim Galta des Puig”…

I precisament aquesta Galta, és la que vaig fer servir per tal de progressar cap als objectius d’aquesta jornada:

…”Sa Galta des Puig, macrotopònim de la costa des Verger que designa el peu de muntanya de la Talaia Moreia, especialment el del tram triangular que ve des de la Cala de na Picarandau fins es Bufador”… “Es tracta d’una àrea poblada de pins en les parts més acostades a la mar, amb un sòl fortament inclinat a alguns indrets, pels quals no és gens còmode transitar”…

Com bé s’indica al llibre, el trànsit per aquesta zona, apart d’incòmode, és poc freqüentat. Hi ha una minsa traça d’un tirany que segueix els hites que delimiten el DPMT (Dominio Público Marítimo Terrestre). Aquest difuminat senderó, és també l’usat pels pescadors de canya que deuen anar a les diferents pesqueres que hi ha repartides per aquesta zona.

2

Quan vaig poder identificar es primer topònim d’aquest tram de costa, es Farallonet de Ferrutx, em vaig adonar que m’havia botat el primer lloc que volia visitar: sa Font des Verro. La meva particular desconeixença del terreny i la poca cura que tenc a l’hora de planificar les sortides, foren els factors que ajudaren a que hagués de deixar per un altre dia sa ubicació de la citada font, a més tenia molt de camí per endavant, moltes coses per cercar i com sempre, molt poc temps. Després d’aquesta “cagada”, em demanava, qui dels dos era el verro, si la font o jo?

Per poder accedir a la zona de sa Pedra des Pont, vaig haver de superar una espècie de “passet”. Al llibre “La toponímia de la costa d’Artà” es cita el següent:

…”Es Collet des Vent. Pas de pescadors de canya, situat vora el litoral des Verger, potser a no més d’uns 15 m de la mar, en línia recta, par damunt la peninsuleta que hi ha davant el Farallonet de Ferrutx. Potser es troba a uns 40 m damunt el nivell de la mar. És forçós passar-hi per anar de la zona des Bufador cap a la Pedra des Pont”…

Vegent la incertesa vers la ubicació exacta d’aquest indret al llibre, no gosaré a afirmar aquí, que aquest fou el “passet” que vaig fer servir, però en té tota la pinta. Poc després de superar la citada “peninsuleta”, que no és més que la cresta que des de es Farallonet s’alça coster amunt, vaig trobar restes evidents de la presència de pescadors a la zona, ja que hi tenen un poal una mica arraconat que deuen fer servir per grumejar.

Stitched Panorama

(Ses puntes de sa “peninsuleta” que es forma damunt es Farallonet de Ferrutx, on es situa es Pas des Pescadors que permet assolir sa zona de sa Pedra des Pont)

D’aquesta zona un element curiós i molt estètic, el qual no està inclòs dins l’extens recull toponímic del llibre i, que per tant, potser sigui innominat. Una vertadera llàstima, perquè vertaderament té unes característiques molt evidents i clares  per a què esdevengui en fita toponímica.

11

(Curiós i estètic cocó)

Sa Cova des Dos Forats era l’objectiu principal d’aquesta sortida i, encara em quedava lluny. Resseguir aquest tram de costa fins ses Puntes de Na Brafi, esdevé una tasca enredosa, no de bades, ja ho apunta Cosme Aguiló:

…”tota la zona alta compresa entre sa Llova d’en Verger i es Corrals Vells, que en l’actualitat és un autèntic desert toponímic”…

Això, juntament amb l’allunyament d’aquesta raconada, fan que sigui una zona poc freqüentada pels pescadors, principals visitants d’aquest tram de costa, i potser justifiquin que el trànsit per aquest paratge esdevengui lent, dificultós i sense evidències clares d’un ús per part de l’home. Ubicar-me dins tot aquest maremàgnum, em fou difícil. Un altre element que em va cridar l’atenció poc després de superar es Corrals Vells, fou la descoberta casual d’un niu abandonat. Tot d’una em va semblar que podria tractar-se d’es topònim es Niu de s’Àguila citat al llibre, ja que recordava haver llegit el següent:

…”Es Niu de s’Àguila. Pesquera d’es Verger, situada (amb dubtes) entre la Pesquera des Rotlo de sa Sitja i la Pedra Aïllada”…

Malgrat que, tot i no ser ornitòleg, vaig veure que el niu no era d’àguila, em va semblar una curiosa troballa que juntament amb el fet de no estar clara la seva ubicació al llibre, vaig pensar que podria tractar-se d’aquest nom de lloc.

Stitched Panorama

Prosseguint camí de l’objectiu que m’havia marcat aquest dia i degut sobretot a no tenir clara la seva ubicació, vaig decidir guanyar una mica d’alçada per tal d’intentar ubicar-me i sabre en quin punt em trobava. Va ser així com vaig poder destriar de lluny un element molt característic d’aquell redol: sa Sitja d’en Violí.

9

5

(Dues imatges de sa Sitja d’en Violí)

Una vegada em vaig ubicar vaig anar a la recerca de sa Cova des Dos Forats, que com bé ja he comentat anteriorment, era el meu principal objectiu:

…”La motivació es troba en una cova marina de dues boques, la qual només podem descriure des de l’exterior, ja que és una de les cavitats de la costa artanenca en les quals no hem tengut cap oportunitat per poder-hi entrar”…

6

7

(Es Terradet: Pesquera de la costa des Verger, situada damunt un esperó pla, a uns 2 m damunt el nivell de la mar, entre la Penya des Migdia i la Cova des Dos Forats)

8

Al final, aquestes dues boques no varen esser el que m’esperava, i la visió que es tenia d’elles des de sa costa no permetia poder-les distingir clarament. De dins la mar, imagin que l’aspecte de les mateixes és diferent i es poden apreciar les dues boques, que intueixo estan separades per dos esperonets que s’endinsen  dins la mar.

 Visita obligada a sa Sitja d’en Violí; un personatge aquest, dels molts herois desconeguts que hi ha al voltant de la nostra geografia; per cert, qui li manaria anar a treure carbó d’un lloc tan allunyat i inhòspit com aquest? Simplement, per llevar-se el capell.

Stitched Panorama

(Sitja d’en Violí)

Retorn a la deseperada cap es Caló: feia tard…

Fins la propera…

Anuncis