Etiquetes

7

L’estiu del 2003 fou quan començarem a dar forma a n’aquesta zona d’escalada. És per això, que aquest estiu farà ja 10 anys que, juntament amb en Miquel Ángel Muntaner i en David Bernal, decidirem  iniciar el projecte d’equipament d’aquestes impressionants parets. Per aquells anys, s’escalada deportiva era per a mi la principal motivació de sortir a la muntanya, i segurament una cosa va dur a s’altra, fent que comences a entrar-me es cuquet de s’equipament. Normalment quan estàs motivat en alguna cosa, és quan et fitxes en detalls que abans no miraves. És així com vaig començar a mirar parets i penyals que abans no els hi donava tanta importància, de fet aquesta zona fou el resultat de tot això. Quantes vegades no havia baixat o pujat pel camí que uneix Escorca amb s’Entreforc? Aquesta paret sempre havia estat allà i segurament molts s’hi havien fitxat, però com bé he dit abans, quan tens alguna curolla al cap, aquesta fa que a part de fixar-t’hi, acabis anant a mirar com és sa paret de ben aprop, d’aquesta manera ets pots fer una idea millor de les seves possibilitats. Motivat per aquesta visita fou quan vaig comentar a n’en David i a n’en Miquel Àngel que aquella paret era un lloc amb molt de potencial i que valia la pena invertir-hi temps i doblers per tal de crear una nova zona d’escalada. Per aquella època era amb ells dos amb qui solia anar a escalar i la idea els va interessar, tant és així que entre els tres decidirem comprar-nos un taladro a mitges amb el qual poguérem envestir aquest projecte.

1

Com ha canviat tot només en deu anys, o dit d’una altre manera, quantes coses es poden fer o poden passar en deu anys!!! Partíem de bon dematí cap allà, no hi havia hora per tornar a casa.  Que bones i grosses eren ses panades o el bocata de trampó amb companatge que compràvem a Inca. Anàvem sense presses no érem  tan esclaus del rellotge com ara, cap dels tres érem papas i només havíem de compaginar horaris amb ses nostres respectives madones, tot era molt més senzill que ara i sobretot, teníem deu anys menys… Personalment per a mi l’estiu del 2003 va ser un dels millors estius a nivell d’escalada, però com que de records no és pot viure ni tampoc és la intenció d’aquesta nova entrada al blog, anem per feina.

La idea de posar nom a la zona ve motivada per la proximitat amb un lloc conegut amb aquest topònim i que com bé ens indiquen Antoni Ordinas, Gabriel Ordinas i Antoni Reynés al seu llibre “Torrent de Pareis”:

…”Es Burgar. Amb aquest nom  es defineix una ampla i esquerpa zona situada entre sa Casa Nova i Escorca. El topònim “lo burgar” el trobam documentat l’any 1612 formant part de la veïna propietat de Son Nebot. Ja a l’any 1825 pertanyia a sa Casa Nova, encara que durant algun temps s’hi desmembrà…Avui forma part de les possessions de sa Casa Nova i Escorca. Pel que fa al significat del genèric burgar se’ns ofereixen dues interpretacions: la que l’associa a brugar, camp de brucs (Erica arborea), tal com suggereix el DCVB; i la que Coromines ens descobreix, relacionant-ho amb “agullonat, furgat”, contingut que podria fer referència al modelat càrstic que abunda en aquestes zones”…

3

És així com el nom va fructificar i ha quedat reconegut entre el col·lectiu d’escaladors, que refereixen aquest nom, per dir que han anat a escalar a n’aquesta zona. Quan una zona té un bon recorregut de paret, normalment i per tal d’ajudar a la ubicació de cada una de les vies, es sol repartir la paret fent sectors. És així com decidirem dividir aquesta zona en tres sectors, es primer d’ells l’anomenarem “Es degotissos” degut al fort desplom que hi ha que permet una millor filtració de ses xorreres existents;

20

seguint ran de paret cap es mirador una enorme heura xapa sa paret i fa de partió natural amb el següent sector que anomenarem “de s’heura”;

21

ja per acabar aquesta paret fa un revolt a la dreta i s’enfonya fins ben davall es mirador donant com a resultat es tercer sector que li diguerem “Es raconet”.

14

Just davall es mirador hi ha una altra descomunal balma amb un desplom brutal que deixarem de banda centrant-nos en el altres tres sectors. Més endavant en aquesta balma de davall es mirador, en Fran fou el primer que s’hi va atrevir a equipar, donant com a resultat sa primera via d’aquest sector: “Pánico” 7c+.

4

La primera via que es va equipar va ser la “27 d’agost”. Aquesta via juntament amb una altre dita “sa d’en Ramon”, són dues línies una mica especials per a mi. Un dels pocs privilegis que té un equipador, és el dret a posar nom a sa via que has obert, de vegades aquest fet, el pots aprofitar per expressar o deixar alguna petita part de tú. Amb sa “27 d’agost” vaig voler deixar testimoni d’una dia important per a mi, ja que d’alguna manera aquesta data fou el dia en que els metges ens digueren que na Xisca, la meva dona, després d’haver passat una greu malaltia, es posaria bé. “Sa d’en Ramon” està dedicada al meu amic i company de feina Ramon Picó, al cel sia, mort maluradament un any abans en un desgraciat accident fent pesca submarina.

25

2

Després de la primera envestida i durant una bona temporada aquesta nova escola d’escalada contà amb les següents vies:

“Mal reventeu” 6b+/6c, “A porgar fum” 7a+/7b, “Aromes de roca” 6c+, “Ara va de bo” 7b, “Sa d’en Ramon” 8a, “Trampera marinera” 7c, “M’és igual” 7a+, “27 d’agost” 7b, “Plou i fa sol” 8a/a+,  “En-verga-dura” 6c+/8a+, “Herbes dolces” 7c/c+,  “Herbes seques” 7c+/8a, totes aquestes vies equipades les vaig equipar jo i, abans de la segona envestida hi podem afegir les següents:

“Porca Miseria” 7c+ d’en Biel Torres, “Revolution” 8b+ començada per en David Bernal i acabada per en Samuel Rial, “Família López” 8a+ d’en Jaume Guardiola, “Starman” 8a+ d’en Sergio Requena,”H. Edlinger” de Cristian Lupion, “Taxi driver” de Jaume Siurana i “Insurrección” 7b d’en David Bernal.

A poc a poc el lloc es va anar popularitzant entre el col·lectiu i començaren les primeres visites. Com bé pronosticarem en un principi, el lloc tenia potencial i ben aviat algun dels escaladors punters de l’illa i del moment, s’interessaren pel lloc i s’animaren a equipar, fent que d’aquesta manera, s’escola anas creixent mica en mica arribant a prop de la seixantena de vies existents a dia d’avui.

Gent com Jaume Guardiola, Sergio Requena, Jordi Alemany, Biel Torres, Cristian Lupion, Fran Ramon, aportaren el seu granet d’arena en aquesta ampliació. Però els principals impulsors de sa segona envestida foren Samuel Rial i Biel Canyelles Palanca, centrant en un principi els seus esforços al sector “es degotissos”, el qual només comptava a amb 4 vies:

“Herbes dolces” 7c, “Herbes seques” 8a, “Plou i fa sol” 8a/a+i “Insurrección” 7b+.

Aquest primer sector ofereix una llarga paret de gairebé 60 metres, però el que crida poderosament l’atenció d’aquest sector, és el descomunal desplom situat a la part baixa d’aquesta llarga paret. Segurament aquest factor podria ser sinònim de dar com a resultat alguna via de màxima dificultat i també molt probablement fou el factor que més va engrescar als seus nous equipadors: intentar trobar una línea difícil. Poc a poc anaren creant vies, entre d’altres en citaré algunes que han anat creant escola, tals com:

“Chorrera traicionera” 7c, “Sherezade” 8a/a+, “Bellesza oculta” 8a, “Ron Burgar” 7c, etc… La condensació de vies en aquest sector ha fet que es començassin a fer connexions i unions entre vies, donant com a resultat la línea més dura del sector: “Rollito palanca extension” 8c/c+.

17

18

Una vegada haver esgotat les possibilitats d’aquest sector continuaren la tasca d’equipament, iniciada per en Fran Ramon amb la via “Pánico” 7c+, a la gran balma que hi ha sota el mirador. Aquest altre sector també semblava “a priori” que hi apareixeria alguna via molt dura, però sembla ser que al final la gran majoria de vies d’aquest sector són 8a/a+. En aquest altre sector també s’hi afegí en Josep Forteza Fortí, n’Alvaar i fa pocs dies, en Paco Vila també s’ha animat a equipar alguna via.

Stitched Panorama

D’aquesta manera podem dir que la zona des de el seu naixement a l’estiu del 2003, ha experimentat un fort creixement, essent un lloc on a dia d’avui, encara s’hi desenvolupa una certa activitat equipadora. Pot ser que el motiu que ha fet que Es Burgar hagi tingut aquests alts i baixos en el seu procés d’expansió, hagin estat els problemes sorgits amb la propietat. Malauradament, aquest és un mal endèmic de la nostra illa, tot i haver sol·licitat el permís previ, el boom que va experimentar aquesta zona juntament amb altres factors inherents al nostre col·lectiu, han estat la causa de que aquesta expansió, feta amb “nocturnitat i alevosia”, s’hagi realitzada de manera lenta i per etapes. Un poc d’aquesta manera, ha estat l’evolució que han anat experimentant aquestes parets que ara fa deu anys hi posarem l’ull.

Ja per acabar, vull agrair a n’Andreu Tous i a n’en Fran Ramon, per prestar-se a fer de models, i poder així completar amb imatges aquest reportatge. Gràcies a ells vaig poder ser testimoni de que és posible poder recórrer aquest impressionant desplom que faria recular a més d’un, comprovant d’aquesta manera que realment  hi ha gent capaç d’enfilar-s’hi. Moltes gracis als dos i enhorabona a n’en Fran per l’encadenament de “Belleza oculta” 8a. Aprofitaré l’ocasió per deixar-vos un parell d’imatges d’aquesta sessió fotográfica…

27

26

24

023

23

18

17

16

13

8

6

5

Fins la propera…

Advertisements