Etiquetes

6

L’activitat que avui vos vull mostrar, és el resultat de juntar en una sola sortida tres escalades que són properes i que ens feia ganes anar a realitzar algun dia. Al final s’han donat les condicions necessàries per poder-les realitzar el mateix dia, completant així una jornada intensa i interessant, al menys per a nosaltres.

A banda d’això, fa pocs dies, un bon amic em va regalar el llibre que recentment i a mode de memòries, Adolfo Gregorio ha escrit sobre com va viure els inicis de l’escalada a Mallorca i, ja que ell n’és un dels seus principals protagonistes, em va semblar que era necessària  i obligada la seva lectura. He volgut referir-me avui a aquest treball solament per poder referenciar que: el que nosaltres hem fet fa pocs dies, salvant les distàncies, els anys, la mentalitat, els materials i tot un seguit més de condicionants, podem comprovar com la nostra idea no és cap cosa novedosa o original i que la idea de fer una integral als dos Cornadors, era una opció que ja als anys 70 es plantejaven.

 

13

(Progressant cap el cim d’es Cornador Petit)

14

(Tram en travessia a la segona part de la normal al Cornador Petit)

 

Com bé he citat anteriorment, la meva intenció no és voler fer cap tipus de semblances, entre d’altres coses, perquè no hi ha res a comparar i sobretot perquè nosaltres ens hem pogut plantejar aquesta activitat degut a la recent obertura d’una nova via a l’esperó de Ponent d’es Cornador Gran. Arribats a n’aquest punt, m’agradaria aclarir que aquesta comparació que he fet abans ha estat motivada simplement pel fet curiós de veure com les idees, malgrat puguin semblar originals o al manco una mica diferents a les de la majoria, ja fa anys que se’ls hi va passar pel cap a d’altres.

17

(Al Pas d’en Careta)

 

Després d’haver intentat sintetitzar aquest pensament personal que he volgut expressar, m’agradaria compartir amb tots vosaltres com va sorgir aquest “tres en una”.

El motiu principal que va acabar donant forma a aquesta activitat, fou com ja he citat abans, l’obertura de l’esperó de Ponent al Cornador Gros. L’autor d’aquesta via és l’incombustible Toni Calero, personatge bastant conegut dins el món de la muntanya mallorquina, al qual i de manera inevitable, el relacionam amb els torrents de la serra, no de bades pot bravejar d’haver completat una marca personal molt destacable i solament a l’abast de molts pocs (consultar aquí). Malgrat aquesta inevitable vinculació amb el món dels torrents, en aquesta ocasió, és l’autor de l’obertura d’aquest esperó. A diferència de la resta de vies que hi ha al Cornador Gran, aquest recent recorregut està totalment equipat amb parabolts i consta de dues tirades amb una graduació que a nosaltres ens va semblar de 6a+. Tot i estar equipada aquesta línea des de dalt, les proteccions no són molt generoses i en alguns punts hi ha alegria, cal advertir que és millor no caure…

9

(En Toni al primer llarg de sa via a s’Esperó de Ponent)

10

(S’Esperó de Ponent al Cornador Gros)

 

La idea que va motivar a n’en Toni a equipar aquest esperó, fou la de completar una volta força lògica, en la qual a part de fer una pasejada, s’hi pogués afegir l’escalada sumant a la normal d’es Cornador Petit, aquest itinerari al Gros, el qual segueix la mateixa direcció que fins ara hem realitzat per assolir el cim del petit dels Cornadors. Així fou com acabarem de dar forma a aquesta nova eixida de la següent manera:

Ens aproparem al lloc que apareix a les guies de l’època amb el nom de sa Plaça de Toros per sa rosseguera de Can Ribera i es Pas d’en Careta, evitant així la primera tirada d’aquesta via, entre d’altres coses per haver-la realitzada l’any 2000 i per no guardar d’ella un record massa bo. Després d’es Pas d’en Careta, ens enfilam per aquesta segona part de s’aresta que ens menarà dalt d’es Cornador Petit. Al seu cim ja podem apreciar s’esperó de Ponent, el qual queda ben davant nostre. Arribam a n’es coll que separa es dos Cornadors i feim la grimpadeta per assolir l’ampli cingle que s’exten baix la inmensa i esponerosa paret nord d’es Cornador Gran. Lloc on s’hi desenvoluparen anys enrera unes èpiques i intenses lluites entre home i gravetat, de les quals, almenys en quatre ocasions més les posteriors repeticions, l’home li va guanyar la partida. Com a resultat de tot això hi ha quatre itineraris clàssics: via de sa “Z”, via d’es “Rombo”, via d’es “Diedre Blanc” i sa via d’es “Forat”.

5

(D’allà abaix venim)

 

D’aquestes rutes, es “Diedre Blanc” i sa d’es “Forat”, són itineraris que aborronen, els altres dos, no m’acaben de convèncer, a més els comentaris sobre l’estat de la roca, no ajuden gaire a anar-hi. Per tant i davant aquests condicionants, la novedosa ruta oberta per Toni Calero, se’ns presenta a dia d’avui, com la opció més lògica i realista per a les nostres possibilitats.

És així com completam la nostra particular integral als dos Cornadors, però encara ens queda la darrera escalada per completar aquest “tres en un”. El candidat no és altre que el rocam situat baixant del cim d’es Cornador Gran en direcció a ses cases de Lofra. Cercant una mica d’informació, Pere Llofriu, em digué que entre el col·lectiu d’aquella època es difongué el nom d’es “Cacauet”, però aquesta neometàfora, pot ser em doni una mica de joc com per dedicar-li un petit article a la web.

Stitched Panorama

 (Es “Cacauet” i Lofra)

Stitched Panorama

(Joc de posicionaments: dalt de Lofra?) 

Salut i fins la propera…

Anuncis