Etiquetes

15

A l’anterior entrada dedicada a aquest meravellós bocí del litoral calvianer, em vaig veure obligat a abandonar la meva curolla de continuar ran de mar en direcció a l’illa del Toro, més o menys, a la meitat del recorregut que forma la mitja lluna de Cala Rafeubetx, podent guanyar la part alta d’aquests penya-segats, aprofitant una espècie de depressió del terreny situada poc després d’una pedrera. Aquest punt, era el que m’havia marcat com a objectiu final en aquesta segona eixida per aquelles terres, ja que per intentar completar aquest recorregut, havia decidit variar l’itinerari de partida, establint el mateix, a la urbanització del Toro. En un dels vials de dita urbanització hi ha una espècie de mirador vora el qual parteix cap avall un tirany escalonat que permet assolir es Racó de sa Fragata, lloc en el qual, hi ha les restes d’una altra pedrera.

13

Un cop a la part baixa d’aquest indret vaig resseguir la línea de costa en direcció cap a la agullonada i fina punta que penetra dins la mar, separant-se de terra i formant els illots que acaben a l’illa del Toro. Abans d’assolir l’indret anomenat es Banc d’Eivissa, vaig haver de superar una petita dificultat localitzada al lloc dit es Ribellet, ubicació que forma una petita raconada en forma de caló en el qual es poden apreciar les restes d’algunes esllavissades. Una altra pedrera abans d’assolir es Banc d’Eivissa, va ser l’altre element d’aquest paisatge que em va cridar l’atenció.

14

11

Mai havia estat en aquest bucòlic indret, a la meva esquena, els alts penya-segats d’aquesta zona acaben perdent alçada permetent poder assolir l’estret pas amb què aquesta característica punta se’ns mostra separant les raconades de Cala Rafeubetx i la urbanització del Toro. És magnífic poder trobar-se situat damunt aquesta estreta i subtil línea de costa, tenint per uns moments i a pocs metres, aigua pels dos costats. És com caminar per una espècie de pont que ens mena mar endins. El final d’aquest estret recorregut de terra ve delimitat per la discontinuïtat del terreny que, el caprici de la natura ha volgut que se’ns mostri  a mode d’illots esdevenint així: es Pans, ses Barbines, illa es Toretó i finalment, l’illa del Toro.

Stitched Panorama

Stitched Panorama

Stitched Panorama

(Més o menys, l’itinerari que vaig seguir)

24

25

Però el meu periple havia de continuar, arribava ara l’hora d’enfrontar-se amb el tram costaner que m’havia de portar fins al lloc on ho havia deixat la darrera vegada, però no tenia molt clar si seria possible accedir-hi a ran de mar. La perspectiva que vaig contemplar dies enrere d’aquest bocí litoral, no em feia tenir la certesa de poder-ho recórrer. Una espècie de terrasseta situada a mitjan lloc, separa la part alta dels penya-segats i la línea de costa. Per aquesta terrasseta, és per on intuïa que podria anar avançant, tot i que, la pendent i la mala qualitat del terreny per on hipotèticament pensava que podria discorre el meu itinerari, em plantejaven com ja he dit, serioses dubtes sobre la seva viabilitat. Al final, encaminant les meves passes cap a l’objectiu final de la jornada, vaig anar apropant-me poc a poc cap a ell. A mesura que anava avançant vaig poder destriar millor com era el lloc per on estava transitant. La seva fesomia és molt distinta a la que estic avesat a trepitjar, no hi ha roques consistents, tot és roca maresa que es desfà, el terra es polsegós i poc consistent, però malgrat aquesta particularitat del terreny, vaig poder anar avançant pel terreny, que vist de lluny dies abans, no semblava ser possible.

21

23

20

Em vaig acostar fins a una raconada on hi ha un rocam una mica separat de la costa formant una espècie de penyal, vora el qual no es veia si hi hauria continuïtat possible, però aquesta raconada es pot salvar fàcilment ben aferrats a les parets verticals d’aquest espadat, assolint un petit collet situat molt a prop del penyalar abans esmentat, assolint així un ampli cingle delimitat, a la part de dalt per les alteroses parets de marès, i a la part baixa, per l’aigua de la mar. Aquest bucòlic cingle ofereix unes interessants i diferents vistes. La textura de la seva composició, les formes i colors que juntament amb la llum del sol, ofereix aquest espai, em varen fascinar. D’aquest cingle, sense gaires complicacions vaig poder assolir la línea de costa i des d’allà amb una darrera i fàcil grimpada vaig poder aconseguir arribar al lloc on ho havia deixat en l’anterior sortida, podent completar així aquesta curolla que de manera casual i fortuïta em vaig plantejar realitzar en aquesta zona del litoral de Calvià.

18

Stitched Panorama

19

Stitched Panorama

Stitched Panorama

El retorn a la part alta ho vaig fer més o menys com ho havia fet feia pocs dies, i una vegada dalt del penya-segat, el retorn a l’inici de la ruta fou una veritable passejada que ens mostrà l’itinerari realitzat, vist des de una altre perspectiva.

Stitched Panorama

17

16

(Es Morro d’en Feliu en primer terme i al fons es podía distinguir Cabrera)

Fins la propera…

Anuncis