Etiquetes

8

La present activitat va agafar una mica més d’interès, el dia que vaig realitzar el mític recorregut de l’esperó “Àries”. Fins aleshores, havia sentit parlar tímidament d’aquest indret, i solament sabia que existia gràcies a una breu ressenya on s’indicava que a les immenses parets de llebeig del Penyal, hi havia una agulla. Com podia existir allà una agulla sense que l’haguéssim vista mai?

Més d’una vegada, en l’intent de saciar la meva curiositat  sobre aquest petit misteri, havia recorregut amb la mirada tota aquella esponerosa i altiva paret sense aconseguir destriar cap penyal punxegut que pogués convertir-se en el candidat del que cercava. Per tant, aquest objectiu esdevenia una mena de quimera. No va ser, com he puntualitzat abans, fins a l’ascensió de l’Àries, quan de manera sorprenent, se’m va aparèixer. La seva inconfusible silueta resultava, des de aquella perspectiva, una mica més atraient i interessant. També es podia intuir l’itinerari cap al seu cim: una estreta i, a voltes, vertical canal que vista des de lluny semblava més un itinerari de muntanya sobre terreny vertical, que no pas una via d’escalada. Malgrat tot, semblava que tenia dos o tres punts, on la verticalitat era tan accentuada que era inevitable i necessari escalar per poder progressar dins ella.

Stitched Panorama

(A peu de canal, estudiant per on envestir)

Tots aquests ingredients s’ajuntaven i em motivaven una mica més per anar-hi algun dia. Tot i això, aquest recorregut per alguna circumstància, havia caigut en l’oblit dels escaladors. No era un itinerari que hagués tingut molts de clients, i això, havia de tenir forçosament una explicació. Sigui com sigui, aquesta explicació no m’interessa anar a encalçar-la. L’itinerari és allà per si algú hi vol anar…

10

(Poc abans d’assolir la punta cimera)

Pel que a mi respecte, només puc afegir que personalment em varen venir les ganes d’anar a intentar pujar al seu capdamunt. Pot ser pel fet d’ésser un objectiu oblidat, pot ser per voler recórrer uns paratges pocs trescats, pot ser per voler intentar descobrir el misteri que envoltava aquest indret… No sabria dir quin d’ells va acabar sent  la motivació final que va fer decidir-me perquè aquest indret es convertís en un objectiu principal per a mi. També el fet de compartir tot això amb en Toni i de mostrar-li algunes fotografies, quan tot seguit, també a ell li va despertar certa curiositat aquest lloc. És així que, quan tots dos coincidim en algun objectiu, solament ens queda trobar el dia per anar-hi.

17

(Just després de superar el primer pas de la primera tirada)

Amb les poques referències existents preparàrem aquesta activitat. No teníem molt clar com davallaríem d’ella, però ens feia moltes ganes, un cop a dalt, fer el recorregut que, enllaçant les terrasses situades a mitjan paret del vessant sud-oest del Penyal, ens permetessin arribar, o bé a la Coma de n’Arbona, o bé intentar assolir abans la part baixa d’aquestes parets per tal de retornar al punt d’inici. Al final realitzarem una activitat que ens va deixar molt bon sabor de boca, podent completar l’itinerari de la canal, fer cim a s’agulla i enllaçar totes les terrasses fins a sa Coma de n’Arbona.

13

(En Toni al segon llarg)

7

(En Toni al capdamunt de s’Agulla d’es Voltor)

14

(Poc abans d’arribar a la primera reunió)

De tot això, el que més ens va agradar fou el recorregut a peu realitzat a mitja paret del Penyal que ens va permetre assolir la part alta de sa Coma de n’Arbona. Tram interessant i entretingut que no teníem molt clar si seria viable. Hi va haver un punt delicat per tal de superar un darrer esperonet que ens dipositava al lloc on hi ha el marget que marca l’inici de la diagonal cap el cim del Penyal. En aquest bocí hi havia alegria, la roca ja vos la podeu imaginar, i el terreny no permetia badar gens, fent que haguéssim de posar tots els sentits en alerta per tal de poder completar amb èxit una fàcil però exposada travessia.

5

(El marget poc abans d’assolir sa Coma de n’Arbona)

Pel que fa a l’itinerari de s’agulla i al cim pròpiament dit, la ruta ens va decebre una mica. La canal té trams interessants que en Toni se va “currar” de manera excepcional, sobretot a la primera tirada que esdevé un llarg vertical amb les preses contades i bastant mal de protegir. Aquest primer llarg, et fa tenir el cap ben concentrat amb allò que fas i es necessita tenir una confiança plena amb un mateix per tal de poder-lo superar amb èxit. Ambdós condicionants són qualitats imprescindibles i necessàries per afrontar amb mínimes garanties qualsevol itinerari clàssic. Qualitats que a dia d’avui encara no he pogut encara tornar percebre o recuperar, així que no em queda altre que esperar a que algú em tregui a passejar, sinó, no tenc res a fer…però això és d’una altra història…

15

(En Toni al primer llarg just després d’haver superat el primer pas complicat d’aquesta tirada)

4

(En Toni al coll, estudiant els darrers metres per assolir el cim)

No trobàrem cap rastre de les anteriors ascensions, nosaltres tampoc en deixàrem cap. Caldria advertir que aquesta canal té alguns trams amb moltes pedres soltes, amb la qual cosa és molt fàcil tirar-ne alguna cap avall. Aquest factor juntament amb la inexistència de cap reunió i amb els pocs metres de corda que portàvem, feren que descartéssim baixar rapelant per la canal i optéssim per la opció de les terrasses, alternativa aquesta, usada per altres cordades.

Una de les coses que més em va cridar l’atenció fou el poder contemplar des de aquella zona i de manera molt clara, la sortida final de l’esperó Àries, que mesos després d’haver-lo recorregut, no em va ser gaire difícil poder ubicar. D’aquesta manera s’Agulla d’es Voltor es converteix en una excepcional miranda sobre aquest mític itinerari, en el qual i durant molt de temps hi va haver marcat un VI, en uns dels seus darrers llargs, graduació que als inicis dels anys 70 esdevenia en la fita més cobdiciada i tabú per a molts dels escaladors d’aquella época.

Stitched Panorama

(Recorregut final de l’Àries, variant final)

Stitched Panorama

 (Aquest és el bony que des de el coll es separa de la paret, oferint d’aquesta miranda una perpectiva ben diferent)

Fins la propera…

Advertisements