Etiquetes

27

(A la punta que tanca es Racó des Cossi pel seu vessant de ponent. Al fons la omnipresent Foradada)

Ja feia una temporada llarga que no havia tornat fer cap eixida “ran de mar”. Encara que pareixia que m’havia oblidat d’aquest projecte, la veritat és que, tot un seguit d’obligacions i el temps dedicat a altres temes, havien endormiscat aquestes sortides. Fa pocs dies però, aprofitant la bonança meteorològica, es va tornar complir la principal característica d’aquestes rutes: la mar estava ben plana. Així que un matí, de manera improvisada i com sempre, sense molt de temps, vaig decidir tornar anar a continuar  el projecte des del lloc on ho havia deixat en una anterior ocasió. Fent una mica de memòria, el dia que partint de sa Marina de Valldemossa vaig intentar arribar fins els voltants de sa Foradada, després de superar el bucòlic racó des Caló de s’Estaca, no vaig veure molt clar com assolir es Racó des Cossi. Aquesta vegada i coneixent el que em trobaria, vaig preveure agafar una corda per tal de poder superar amb seguretat el pas que en l’anterior ocasió em va barrar el trànsit.

4

(Racó des Cossi)

3

(Detall des pas per assolir es Racó des Cossi, amb sa corda que vaig fer servir per poder asegurar aquest curt però descomposat tram, el qual em va barrar el pas en l’anterior sortida)

5

(Es Racó des Cossi poc després de realizar una curta grimpadeta que ens permet poder seguir progressant) 

7

(Petita platjeta de còdols que s’assoleix després de superar una segona dificultat ajudant-se amb una pedra que sobresurt de l’aigua just el necessari per poder passar)

Sabia que si aconseguia assolir es Racó des Cossi, la resta de camí fins a sa Foradada no em presentaria cap dificultat per poder-hi arribar. Aquesta raconada, és un petit lloc des de el qual es pot divisar ja la silueta de sa Foradada, ple de grans blocs de diferents tonalitats que es mesclen amb la claror de les seves aigües cristal·lines. Una vegada al fons d’aquesta raconada i després d’haver superat el petit desnivell format per pedres molt descompostes, vaig descobrir una altre possible alternativa per arribar-hi sense haver de menester corda, el que passa és que s’ha de fer una petita travessia sobre la mar i sobre roques no molt sòlides que amb les actuals temperatures no vaig voler provar ja que no em feia moltes ganes acabar dins l’aigua si les coses no anaven bé…

6

(Es Racó des Cossi anava quedant enrere)

Una següent grimpada curta i més endavant uns petits malabarismes sobre una roca que guaita per sobre l’aigua i que està situada estratègicament de manera casual en el millor dels llocs per poder facilitar el trànsit ben aferrats a la mar, són els següents dos indrets una mica conflictius per salvar aquesta raconada. Després i a força d’anar fent equilibris i bots entre els blocs i les enormes roques que conformen aquest tram del nostre litoral, vaig poder anar avançant deixant enrere els Esculls Blancs i arribar fins es Guix i sa Caseta de Banys de s’Arxiduc. Aprofit aquí per fer referència de l’interessant blog de l’amic Joan Riera per tal de que pogueu consultar, si vos interessa, algunes dades sobre aquest lloc, així com també una antiga foto d’aquesta caseta des banys.

8

(Apropant-se a l’objectiu final d’aquesta jornada)

Poc després d’aquesta zona arribam ben aviat fins a les restes del formidable i sorprenent Camí de sa Mar. Sobre aquest camí utilitzaré les encertades paraules que els germans Sastre utilitzen al seu llibre “Mallorca Vora mar” per tal de descriurer-lo:

…”El camí de sa Mar enllaçava es Guix amb el camí de sa Foradada i unia, ran de mar, les possessions de Miramar i Son Marroig per terres de Son Gallard. Era una admirable obra dels mestres caminers de l’arxiduc, feta entre 1877 i 1884; un itinerari assentat a consciència sobre un paredat ciclopi i enllosat per resistir la força dels temporals. Com veurem, el seu curs ha acabat esguerrat per les onades i les esllavissades freqüents”…

9

(Restes de l’empedrat des Camí de sa Mar)

11

(Restes del paredat des Camí de sa Mar)

Les restes d’aquest camí seran les que aprofitaré per tal d’avançar cap a sa Foradada, que cada cop és més a prop. A la meva dreta vaig deixant les desembocadures dels torrents de Son Gallard i de ses Òlibes, els quals fa relativament pocs anys s’equiparen per tal de poder fer el seu descens en pla deportiu, salvant als seus respectius trams finals uns grans desnivells en forma de cascades que caracteritzen aquest dos torrents veïnats.

13

(Detall del camí, sa Foradada començava a mostrar el seu ull)

Estic a punt d’arribar al lloc on s’uneixen el Camí de sa Mar amb el de sa Foradada, indret en el qual l’istme que s’enfonya dins la mar i que sembla voler separar-se de l’illa, acaba formant un dels llocs més coneguts i fotografiats de Mallorca: sa Foradada. La meva idea d’avui era resseguir la línea de costa d’aquest istme pel seu vessant de ponent fins assolir l’ull de sa Foradada, però se m’ha fet tard. Em sembla aquest un bon lloc per deixar-ho per a la propera eixida, em servirà avui de retorn i també  d’aproximació per a la propera sortida. Per tant, decidesc acabar el meu periple d’avui a l’embarcador de sa Creu, lloc que marcarà l’inici de la propera sortida “ran de mar”.

D’aquest lloc, els germans Sastre ens tornen dar un parell de referències molt interessants:

…”A poques passes trobam una variant que baixa a la mar, a un vell embarcador que aprofitava la protecció de sa Foradada per servir de lloc de càrrega i descàrrega. Els materials emprats per a les cases de Son Marroig hi arribaren des d’aquest carregador a través del camí de sa Foradada. L’embarcador de sa Creu conserva algunes restes d’on hi hagué un moll de fusta, uns ferros per amarrar les embarcacions i una grua de ploma per a la descàrrega de les barques. Aquesta raconada era lloc habitual d’arribada del “Nixe” i d’altres embarcacions dels visitants de Miramar. El lloc és també conegut com es Ferro”…

22

(Detall d’un dels ferros emprats per amarrar les embarcacions)

25

(S’embarcador de sa Creu)

2321

20

(Sa Foradada entre pins)

16

(Excel·lent plataforma des d’on poder contemplar de manera sobèrbia sa Foradada)

Ara toca tornar al cotxe, això és un dels altres inconvenients d’anar tot sol i de realitzar un itinerari que no és circular: s’han de desfer les passes fetes per retornar al punt d’inici.

15

(Curiós pi que guaita cap a sa Foradada)

17

Fins la propera…

Anuncis