Etiquetes

8(Foto de cim, dalt sa cresta de son Torrella)

Aquesta via podria ser considerada com una clàssica entre les clàssiques. I això ho podríem avalar gràcies a varis condicionants, entre d’altres podríem citar i incloure una còmoda aproximació, un itinerari no gaire llarg, una dificultat assequible i una roca “acceptable”. Així i tot, havia escoltat diverses versions sobre el seu recorregut que, d’alguna manera es contradeien. Però, a part d’aquestes apreciacions personals que de manera difosa la radio-motxilla s’encarregava de difondre, a l’actualitat, anar a complicar-se la vida enfilant-se per un bocí de roca mig perdut i oblidat al bell mig de la serra, no és una cosa que estigui molt de moda.

Malgrat tot i de manera personal, intentar anar a recórrer un itinerari d’aquestes característiques, és una mena de retornar al passat i de voler intentar conèixer i comprendre en primera persona com va començar tot això. És així que juntament amb Toni Josep, per fi i després d’haver ajornat per diversos motius el dia d’anar-hi, hem pogut, aquest primer mes de l’any nou, anar a realitzar la nostra particular ascensió.

13(A la còmoda i extraòrdinaria plataforma de la tercera reunió)

Sobre aquest itinerari i a falta de concretar xarrada amb un dels seus primers protagonistes, sols he pogut trobar unes breus ressenyes existents als dos llibres que sobre aquesta temàtica hi ha publicats a l’actualitat.

Al seu “Cinquè superior”, Pere Llofriu ens dona unes dades interessants:

…”És una via molt bella, predominant de III amb alguns passos de IV i un pas de IV+, que per al 20% de la població és V. Això feia de gàbia enganadora. Com que a més venia de pas en tornar de sa Regana, molta gent que es volia iniciar al IV venia aci i queien com a mosques.

Aquest pas clau, m’han dit que tot es tracta d’agafar una presa molt amunt i alçar-se a pols. Jo devia esser dels que no arribaven a aquesta presa o no la veia bé, i vaig passar més a la dreta, fent una petita variant horrible.

Primera: Guillem Martí – Bernat Torres, D? 6R, 23 02 1974.”…

b7-Editar

Per la seva banda, Adolfo Gregorio a la seva obra “Memorias deportivas de un escalador mallorquín”, destaca la figura emergent de Guillem Martí, i ens aclareix, a mode de “batalleta” com bé apunta ell, algunes altres dades sobre aquesta via:

…”Iba solo y pretendía hacer la 2ª absoluta y la 1ª en solitario. Me aseguré solamente en el paso clave de la vía, que es una travesía a la derecha de unos 3 metros para ascender 1 ó 2 metros más. Eso de asegurarme es muy relativo, porque lo que hice fue pasar la cuerda directamente por el clavo que está justo antes de la travesía, que es muy bueno, y atarme los dos extremos (de la cuerda) al arnés. La cuerda era de 40 metros, o sea que la caída hubiera sido de 20 metros y probablemente me hubiera estrellado en una gran plataforma que hay debajo a algo  menos de esa diatancia. Pero el hecho de estar atado, aunque fuera de esta manera tan poco ortodoxa y totalmente inútil, me hizo sentir cierta seguridad (efecto placebo). Después del paso clave (IV) me desaté para recuperar la cuerda, y seguí hasta la cumbre (30 m. IIIº).”…

b8-Editar(En Toni iniciant la segona tirada)

Després d’aquesta breu recopilació, em sembla interessant afegir-ne unes altres més concretes que poden servir d’informació de primera mà per a properes cordades que estiguin interessades en realitzar aquest traçat. Enguany farà 40 anys de la seva 1ª ascensió i algunes coses han canviat en aquest itinerari. A continuació vos adjunt el croquis que circulava d’aquesta via amb les modificacions que ha sofert:

croquis 001itinerari

15(Al croquis, en vermell: parabolts mètrica 8; en blau: spits i en verd: claus)

19

12

18(A dalt, detall del clau i de la fissura on estana col·locat i que va partir. A la dreta aspecte que presenta després de molts anys a la paret. Abaix, clau que deixarem en substitució de l’altre)

Com podeu apreciar s’han modificat el nº de reunions i s’ha reforçat el seu equipament. També al tram més difícil de la via s’han canviat els claus i el buril existent per parabolts de mètrica 8. Noltros també canviarem el clau que hi havia col·locat a continuació de l’antic buril per un de nou degut a que la fissura on estava posat estava a punt de partir.

L’itinerari a seguir a dia d’avui resulta bastant evident i solament caldria avisar que als trams inicial, la travessia del primer llarg, a l’inici del segon llarg i a la darrera travessia de l’últim llarg, hi ha els trams de roca més dolents i a on s’ha d’anar més alerta.

En definitiva, un recorregut elegant i lògic que ens va deixar ben satisfets de poder recórrer un petit tram de la història d’aquesta manera de fer muntanya.

b5-Editar(En Toni a la travessia del darrer llarg)

Fins la propera…

Anuncis