Etiquetes

6

Sota aquesta designació, he decidit recollir el meu periple per aquestes terres. Durant un seguit d’entrades, que aniré alternant amb altres activitats, vos vull mostrar la meva particular experiència per aquest litoral. El nexe d’unió i la guia que han orientat les meves passes, ha estat la inestimable obra que Cosme Aguiló va recollir d’aquesta meravellosa zona costanera al seu llibre “La toponímia de la costa de Llucmajor”. Aquesta excel·lent aportació ha fet despertar la meva curiositat i ha estat l’ànima d’aquest viatge per aquesta fascinant marina.

Les motivacions que han ajudat a dar forma a aquesta nova curolla han sorgit de la pacient i àvida lectura d’aquesta extraordinària obra, que s’ha convertit en el meu millor company de viatge. Gràcies a ella, abans de començar a caminar, m’imaginava i em deixava portar a llocs desconeguts per a mi, a una terra misteriosa i poc trescada. Malgrat tot això, la descripció d’aquests indrets em seduïa i em cridava a descobrir-los de manera particular.  Tot una sèrie de suggerents topònims, una alterosa geografia, el misteri d’una terra desconeguda, la evident petjada deixada per l’home, la seva particular morfologia… han estat entre d’altres, motius més que suficients com per agafar la motxilla i anar a calmar l’enorme curiositat i interès que molts d’aquests llocs m’han causat.

Com bé ens assenyala l’autor a la seva introducció dient:

…”Crec que és important esquinçar soles de sabata amb la mirada atenta”…

Idò, aquest consell, m’ha semblat una bona recomanació que he tingut present per anar a recórrer els 34 quilòmetres de ribera que separen es torrent des Jueus i es racó des Llobets. Aquesta distància en veuria lleugerament ampliada si, tal i com ens fa saber Cosme Aguiló:

…”un caminant que volgués fer l’itinerari sense abandonar la línea estricta de la ribera, circumdant minuciosament retalladures, es veuria obligat a trescar un mínim de 47 quilòmetres”…

Emperò, deixant de banda aquestes dades numèriques que he hagut d’augmentar de manera significativa, ja que un dels inconvenients d’anar sol en itineraris que no són circulars, és que s’han de desfer les passes fetes per retornar cap a casa, la qual cosa, m’ha obligat ha haver de fer el mateix itinerari dues vegades, solament em resta convidar-vos a recórrer junts aquesta meravellosa costa, si és que aquesta proposta, vos sedueix mínimament. Recollint les paraules que Baltasar Coll empra al pròleg, les quals em semblen força gràfiques i motivadores com per animar-vos a fer una visita:

…”Racons, avencs, illots, embassaments, amaradors, pesqueres, tenasses, cocons, raconades, puntes, bufadors, esculls, freus, estanyols, davalladors, rocalots; pedreres, construccions i casetes i barraques i escars i varadors i, encara més, arenals, fosses, dolços, baixfons, <<venjances>> i tendres són tota una munió de circumstàncies i accidents geogràfics contemplats, i fins i tot mesurats, des de la terra ferma o vists des de la mar”…

Tot aquest conjunt d’elements, són al·licients més que suficients, per iniciar aquest recorregut al qual vos convido a acompanyar-me. La meva idea és anar mostrant amb imatges part de l’ingent legat que Cosme Aguiló va recollir d’aquest litoral, incorporant a cada una d’aquestes fotografies la descripció que es fa d’elles a aquesta magna obra.

Esper i desitg que aquestes noves aportacions puguin ser del vostre interès…

Iniciem doncs aquest periple que descriuré de manera inversa a com s’ha realitzat al llibre, és a dir, de ponent a llevant. La primera etapa, em va dur des del torrent des Jueus, frontera natural entre el termes de Palma i Llucmajor, fins poc després del Cap Enterrocat.

1ª etapa: Torrent des Jueus – Cap Enterrocat:
 
24

Sa roca des Turistes. És una roca plana, d’uns 3 m de diàmetre, un poc separada de la costa. A la part de fora hi ha uns escalons tallats dins la roca per a accedir-hi des d’una embarcació. La senyora de Son Grauet hi tenia una post per arribar-hi. Vaig saber més tard que la van batejar així un grup d’amics que freqüentaven aquest lloc, entre els quals, Miquel Busca. Li posaren el nom vers 1932-1933. Un d’aquells joves era trencador i va fer uns aferralls a la roca, a la part de la mar, per a poder-hi pujar millor. *

4

23

S’escat de Son Grauet. Està dins un calonet petit on es poden treure dues barques. L’escar encara hi és. El nom li ve d’una casa que hi ha davora. *

3

 Es calonet des Fornàs. És un petit racó on hi ha dos escars moderns. El nom li pot venir d’unes antigues restes prehistòriques que hi havia prop. La paraula forn + el sufix augmentatiu -às és un indicador de construccions talaiòtiques. *

21

Es rentador de sa Senyora. Nom d’una caseta construïda sota els estrats de la roca amb peces de marès. Fa al·lusió a la propietària de Son Verí que l’emprava per a desvestir-s’hi a l’hora de rentar-se, o sigui, banyar-se. *

2

25

Ses pedreres des Cap de s’Orenol. S’estenen per tots els llocs veïns i denoten una gran activitat. Els davalladors de marès són diferents des de ses pedreres de la Fossa. Aquí es tracta d’unes rampes excavades dins la roca, generalment molt inclinades. *

19

Cala Mosques/ Cala Blava. Nom tradicional d’una cala amb arenal al fons, on la mar qualque vegada treu alga. Aquesta variant és la que té més difusió de totes les antigues. No puc dir res sobre el seu origen/ Nom modern difós amb la urbanització del lloc, amb la intenció d’evitar el tradicional (pel fàstic que provoca l’insecte). Pot ser acabarà imposant-se del tot, encara que no s’ajusti a la realitat, perquè les aigües d’aquest lloc són verdes i no blaves. *

7

S’escar des Xorrí. Nom d’un antic escar cobert de volta. Duu el malnom d’un pescador vell de Santa Caterina, que nomia Manuel i calava una almadrava devers es caló de ses Donardes. N’hi ha que diuen que morí a Alger cap al 1936. *

18

Es caló de Can Mercadal. Hi desemboca un torrent bastant remarcable. *

17

Es mollet de Can Tem des Cafè. Petit desembarcador que fa nom per un mestre de sabaters de Llucmajor que nomia Antelm (Tem). *

8

16

Es calonet des Cap Alt. No té platja. Està encaixat dins les penyes i circuït per un bancal o terrassa a la seva part baixa. A la punta hi ha una pesquera d’oblades. *

15

Es mollet del Rei. Excavat dins el marès. S’hi davalla per vuit escalons amples, separats en dos grups de quatre per un replà. Molt probablement aquest topònim és un testimoni de la visita que el rei Alfons XIII va fer a la fortificació des cap Enderrocat el 22 d’abril de 1904. *

14

12

13

9

Sa pesquera des Governador. Hi ha una escala que hi davalla amb uns vint-i-quatre escalons buidats dins la roca amb aferralls per a ficar-hi els dits. *

27

Es cap Enterrocat. Nom de la punt que, per la part de llevant, tanca la badia de Palma. Per ensordiment del participi del verb enderrocar ‘derruir’. La costa penya-segada forma una sinuositat dins la qual hi ha els enderrocs que li donaren el nom. *

Fins la propera…

* “La toponímia de la costa de Llucmajor”. Cosme Aguiló.

Anuncis