Etiquetes

036-Editar

Després de la presentació feta a la primera entrega del “Litoral de Llucmajor”, em sembla adient abans de passar a transcriure el contingut del llibre sobre els topònims que avui vos mostraré amb imatges, fer tota una sèrie de puntualitzacions que serviran per a totes les posteriors aportacions que faré sobre aquesta temàtica.

En primer lloc, per motius evidents de delimitació d’espai, he hagut d’acotar cada etapa. Aquesta divisió no té perquè coincidir de manera exacta amb els itineraris realitzats per tal de fer el recorregut d’aquest litoral. A voltes, per diversos motius, he anat a repetir algun tram, o bé per aconseguir una imatge una mica més interessant, o bé, per tornar a cercar algun topònim no localitzat… Per això, és probable que dins la delimitació que jo hauré establert, és possible trobar imatges que no semblin haver estat recollides a la mateixa jornada, condicions de llum, estat de la mar, etc…

En segon lloc, recordar-vos que al peu de cada imatge hi ha la descripció pertinent transcrita tal qual del llibre. Pot ser que algun topònim aparegui amb més d’una imatge, normalment n’hi haurà una de més general del lloc en qüestió, acompanyada d’alguna més concreta d’algun element o curiositat que apareix puntualitzada a la descripció.

Per acabar, fruit de la meva personal tasca de recerca, aprofitaré aquesta nova entrega per afegir alguna aportació personal que m’hagi semblat interessant o adient compartir. Val a dir que des de l’any de redacció del llibre (1993) a dia d’avui, hi han hagut alguns canvis en alguns dels noms de lloc citats. Aquests canvis seran bàsicament les aportacions que faré constar i, per tal de distingir aquestes contribucions de la resta del test, usaré el recurs del test en negreta i cursiva.


2ª etapa: Cap Enterrocat – Can Climent

 

Stitched Panorama

S’illot des Vergeret. Illot allargassat, d’uns 3 m d’alçària, totalment escurat per la mar. L’acció erosiva de l’onatge l’ha quasi migpartit a uns 7 o 8 m del seu extrem de fora. Lloc freqüentat per aucells marins, ple de cocons productors de bona sal.*

41 53

Es racó des Secret.

Aquesta raconada solament apareix al llibre citada sense descripció, però el seu suggerent nom, em va despertar certa curiositat. Semblava que l’origen del topònim estigués motivat per algun amagatall de contraban. Vaig intentar cercar-lo sense èxit evident, solament un notori enderroc podria haver fet pasar per ull aquest posible amagatall. Al costat de llevant d’aquesta raconada sembla que hi ha un petit varador excavat dins el marès. Uns metres més amunt hi ha clavat a la roca el ferro que il·lustra la primera imatge. Podria tractar-se del lloc on es fermava l’embarcació que es deixava dins el varador? 

Stitched Panorama

Es racó d’es Cap Negret. Racó estret i sinuós que té per capçalera uns penyals groguencs, molt molinats. (Es Cap Negret o sa Punta Negra és el nom d’una punta d’uns 5 m d’alçària, baixa i negrosa a la part de baix. L’estrat que forma la base està inclinat cap a la costa.*

38

36

62

S’escala de Can Negre. Feta, segons diuen, fa una trentena d’anys. També conten que té tants d’escalons com dies té l’any.*

El pas del temps ha fet mal bé alguns escalons, amb la qual cosa, esdevé una tasca una mica dificultosa poder-los distinguir tots, a més, a la part baixa es troben bastant esborrats. No sé si n’hi haurà o n’hi havia 365 escalons, jo en vaig arribar a contar més de dos-cents.

32

Sa Ferradura. Raconada dita així per la forma de les tenasses.*

30 44

Cala Veió. Molts d’informadors desplacen aquest nom del seu lloc vertader. És un racó estret i llarg, obert dins el marès, amb les puntes de la gola ran d’aigua i penya-segats a l’interior. És lloc d’amagatalls de contrabandistes. N’hi ha dos dins la raconada, un dels quals fou destrossat pels temporals.*

29

52

Es davallador de Cala Véia. El carrerany, a la part més alta, està molt esborrat.*

Aquest davallador juntament amb el de s’Illot situat per accedir a la ribera prop de s’Illot des Vergeret citat al principi d’aquesta etapa, són els llocs on el terreny de manera més dolça permet arribar ran de mar. Al llibre, es davallador de s’Illot només apareix citat sense cap mena de descripció. No hi vaig trobar cap resta o cap element distintiu, pot ser que aquest motiu, fos la causa de no tenir cap mena d’especificació.  Ambdós esdevenen en els indrets més avinents i més lògics per assolir la ribera des de la part alta d’aquest tram coster. 

46

Cala Véia. És una cala redonenca, on la ribera forma una mena d’anfiteatre bastant alt. Al fons hi ha un arenalet.*

26

25

Stitched Panorama

Les anteriors tres imatges corresponen a una curiosa i interessant barraca que vaig topar de forma casual a la part alta des Davallador de Cala Véia. No apareix recollida al llibre, per tant poca cosa puc aportar a banda d’aquestes imatges. L’enginy demostrat per a la seva construcció i l’excel·lent estat de conservació han motivat aquesta aportació.

22

S’illot de la Fossa. Dins una raconadeta de la costa, pot tenir entre 3’50 i 4 m d’alçària. Va ser rebaixat per extreure marès en tota la part més acostada a la ribera.*

50

61

Ses pedreres de la Fossa. N’hi ha moltíssimes, plenes de caramulls de pedra inservible. Entre ells hi ha uns carreranys o rampes empedrades per on es traginava el marès per embarcar-lo. Rebien els noms de davalladors. Es transportava amb barques <<guixeres>>.*

18

51

Sa cisterna de Son Granada. Es troba en molt bon estat. Prop té l’escumador i la recollida d’aigua. També hi ha restes d’una escaleta i davant té trossos de trespol antic. Sobre el coll es veu la petja ocasionada per les gerres, consistent en quatre clots. Té un sobrant que desemboca a la part baixa, dins un mur de contenció. Dins la capella es pot llegir la data de 1851. Podria ser l’any de la construcció del coll?*

43

Sa cova des Coloms. Nom de mariners referit a una cova marina que caigué amb un temporal, perquè havien tret molt de marès dels seus costats. No se sap exactament quan passà per ull. Ara es veu només la runa de l’esfondrament, amb els blocs del sòtil inclinats dins l’aigua, o aixecats fins a la vertical.*

57

Es riuet des Puigderrós. Nom d’un broll d’aigua que flueix sobre el nivel de la mar. Surt de davall una penya que t’e 1,50 m d’alta sobre la mar. Quan un s’acosta, nedant, a a quest lloc, nota la presencia de l’aiguaneix per la diferencia de temperatura. Es racó de s’Aigo Dolça. És un racó petitet. Li dóna nom l’aiguaneix que hem vist ara.*

23

Sa cisterna des Puigderrós. És molt semblant a la cisterna de sa Torre i a sa cisterna de Son Granada, i està ben conservada. Ara es troba enmig d’un creuer de camins asfaltats. L’obertura és en el costat més estret i té un rebaix per a tancar-la amb una porta.*

12

14

Es davallador des Carro. Era un camí ample que va fer construir el pare del senyor Mateu Gamundí des Puigderrós, deu fer vuitanta o noranta anys, per a davallar els troncs de pi (<<metre>>) de l’explotació forestal de la finca amb la finalitat d’embarcar-los. Aquest camí ara està mig destruït per la construcció recent d’una carretera asfaltada, però encara és rastrejable.*

40

S’illotet de ses Olles. Deu tenir 4 m d’alt i és de marès, d’estrats totalment horitzontals. La mar ha fet desaparèixer els de la part de fora, de tal manera que sols roman la base.*

8

Ses Olles. Nom que donen els pescadors de canya a una raconada de penya-segats, enmig de la qual hi ha un illotet i algunes tenasses. Es Ribell. És el nom que donen els mariners al mateix lloc. Tant aquesta variant com l’anterior gaudeixen de molta popularitat.*

56

davallador-Editar

Es davallador de ses Olles. La construcció d’un camí ample, transitable en cotxe, l’ha deixat en desús.*

9

Es carregador de Puigderrós. S’hi veuen les restes d’un gran escar, d’aspecte molt antic. La barraca, a un cinquantena de metres de la mar, estava construïda amb blocs de marès, bastant regulars a les cantonades. Són visibles alguns dels portals d’entrada, un d’ells amb restes dels galfons. Diuen que el marès que es treia des Puigderrós s’embarcava en aquest lloc.*

24

Sa paret Torta. Extrem (de més de 200 m), irregular i corbat, de la paret que fa partió entre sa Torre i Puigderrós. És denominació dels pescadors de calamar.*

33

31

11

S’escar d’en Nofre Borronat. Hi ha una barraca construïda dins el buit d’una pedrera. Un dels costats és tancat de marès. Les seves mesures són 4 m per 5 m. El nom es degut a un tal Onofre Boronat, de s’Arenal, garriguer de sa Torre. Mort fa devers deu anys. Sembla que alguns informants barregen els noms de dues generacions.*

28

S’Esponja. Nom d’origen metafòric d’una illa de superfície punxeguda que es troba a uns 6 m de la costa. Pot tenir uns 8 de llarga. Té el llom inclinat, amb uns 3 m d’alçària a la banda de terra.*

45

42

27

63

Na Caretes. És un nom expandit cap a Llevant, des del seu punt de naixença. Desconegut dels pescadors de canya, els mariners que l’usen no en saben la raó, per més que és ben clara: partí d’un lloc situat cap a l’oest i ara ocupa tota la raconada que hi ha davant can Climent, motivat per unes cares esculpides dins unes pedreres de marès que hi ha al costat de la mar. Se’n veuen sis, algunes de les quals estan molt erosionades. N’hi ha tres que ocupen una posició angular i es poden contemplar de perfil. N’hi ha que van cobertes amb un vel a la manera dels antics egipcis.*

Degut a una evident esllavissada, la darrera fotografía on apareix una d’aquestes cares, ja no és visible a dia d’avui. Sembla ser que aquesta esllavissada ha fet desaparèixer les cares nº 1 i 2 que Cosme Aguiló cita al seu treball. La detallada cara que apareix en aquesta darrera imatge, és una fotografía feta per Gabriel Tomàs, la qual vaig poder aconseguir del llibre “Trencadors dels segles XIX i XX”, que Francisco Vich Verger va escriure pel pregó de les festes de Sant Cristòfol de l’any 2006. M’ha semblat interessant aportar aquest document gràfic d’una de les cares que a l’actualitat no és visible.

55

54

Ses pedreres de sa Torre. N’hi ha moltíssimes. Els materials inservibles estan acaramullats i deixen uns carrerons per on es davallava el marès cap a la mar. Aquests carreranys inclinats conserven part d’un empedrat que facilitava el transport de les peces fins a l’aigua.*

19

Es davallador de Can Climent. Caminoi que almenys descriu nou giravoltes. Passa per sa cisterna de sa Torre i per can Climent i arriba fins a la mar. Tenia qualque fragment empedrat i escalons per a salvar els desnivells.*

20

21

Sa creu d’en Biel Patacó. Vora es davallador de Can Climent, al començament, en terra, hi ha una creu incisa sobre la roca. Els braços tenen 0,18 m per 0,08 m i es pot llegir la data <<31 AG [OST]>>, sense indicació d’any. Diuen que la va fer l’egüer de sa Torre, mort fa una vintena d’anys. Entre el 1920 i el 1930 li va caure una somera en aquest lloc i morí. La creu recorda el succés(!).*

7

Sa cisterna de sa Torre. Antic depòsit d’aigua, situat una mica més amunt que Can Climent. Té més de 6 m de profunditat, amb el coll de marès, molt erosionat a redols, i ple d’inscripcions modernes.*

64Malgrat que Cosme Aguiló puntualitza les inscripcions modernes, a un dels costats d’aquesta cisterna hi apareix el gravat de la imatge superior amb data de 1946.

15

17

Can Climent. Nom d’una barraca construïda dins una pedrera de la rossegada, i també de tota la zona on està situada. La seva entrada està precedida d’un llarg corredor. L’amplària del portal és de 0,55 m. La planta fa 2,60 m per 2 m. Estava coberta amb deu bigues de pi, i encara es veuen les osques dins el marès on estaven clavades. Els buits es taparen segurament amb marès de llevanya. Una canaleta desviava l’aigua de pluja que baixava per la rossegada. No se sap qui era aquest Climent. Fa poc més de trenta anys hi vivia un home que li deien <<es Cranquer>>, perquè es dedicava a cercar crancs. Tota la zona és plena de pedreres. El marès, el duien a Palma.*

040-Editar

Curioses i atractives formes que creen multitud de raconades suggerents i belles en aquesta meravellosa i atractiva ribera.

Fins la propera…

PD: vull agraïr al meu amic Vicenç Pizà l’agradable passejada que compartirem d’un petit tram d’aquesta segona etapa. Un poc de companyia, de tant en tant, sempre va bé…

* “La toponímia de la costa de Llucmajor”. Cosme Aguiló.

Advertisements