Etiquetes

002

4ª etapa: Cap de la Regana – Cap Roig

Stitched Panorama

 B2

Es cap de la Regana. Important promontori que agafa el nom d’un accident topogràfic que té al costat. La Regana. Antic nom, oposat a es Reganó (ambdós propis de mariners), de la fenella o finestra natural, en forma de V, repenjada damunt la mar.*

1 torrent den vaquer

Es torrent d’en Vaquer. Nom conegudíssim del curs hidrogràfic més important, no sols de sa Llapassa, sinó de tota la costa compresa entre es cap des Bancal (de Capocorb) i les proximitats d’Enterrocat; així i tot, però, torrentell discret, més popular entre pescadors de canya que entre mariners. Està molt encaixat, amb la desembocadura suspesa sobre la mar (n’hem vist el nom en els llocs anteriors). Tenia la certesa que l’elevat coll que forma no és accessible des de la mar, però un dels informants em diu que hi ha pujat diverses vegades.*

2 segona marrada torrent-1

Vora la segona marrada del torrent, a partir de la desembocadura, i part damunt la Rossegada, es troben les restes d’una barraca de guàrdia.*

 6 es cocó-1

Es Cocó. Està ran d’aigua i és circular, d’uns 3 m de diàmetre.*

3 davallador de sa rossegada (1)-1

3 davallador de sa rossegada (2)-1

3 davallador de sa rossegada (3)-1

Es davallador de sa Rossegada. Alguns desnivells d’aquest davallador són salvats mitjançant escalons tallats dins la roca. A un sol tram n’hi ha una vintena i més amunt se’n veuen vuit o nou. Cap a la part més baixa el tirany es bifurca en dos: un parteix cap la Regana i l’altre cap a n’Esquitxa.*

315

N’Esquitxa. Popularíssima pesquera d’oblades. La peculiar estructura de les roques fa que el pescador en surti sovint mullat. D’ací el eu nom, repetit a la mateixa costa. Aquesta és, però, la més important o, si més no, la més coneguda de les que es diuen així.*

n' esquitxa 2 (2)

n' esquitxa 2 (1)

Entre aquest lloc i el següent (referint-se a es Tres Forats), queda la runa de dues casetes de vigilància. La més allunyada havia tengut un escalfapanxes i un porxo al costat. Vora l’entrada, a la dreta, s’hi veu un armariet. La coberta era a dues vessants. Vora l’altra hi ha les restes de corrals i de dos forns de coure pa.*

n' esquitxa

Des dels penyals estant, es veuen dins la mar set o vuit retxes arenoses, perpendiculars a la costa.*

Stitched Panorama

L’Estancieta. Raconada una mica resguardada dels vents de mestral. És un pedregar de rocs caiguts de la part alta, bastant erosionat. La paraula estància en el litoral és indicadora de llocs que, sense ser ports segurs, es troben una mica arrecerats del vent i permeten que una barca hi fondegi.*

8 na plana-1

Na Plana. Pesquera situada vora una planura de marès, on hi ha un cocó ple de pedres. Prop hi ha unes pedreres amb un amagatall per al contraban.*

9 es barret des capellà-1

Es Barret des Capellà. Escull de més d’1 m d’alçada, separat 1,50 m de la costa, amb cocons i crestes punxegudes. És una pesquera d’oblades, unida a la costa per una tenassa.*

Stitched Panorama

Es caló de s’Arena. Petit esparagol navegable que pren el nom dels materials dunars fòssils que el tanquen i que es desfan amb facilitat perquè no tenen la suficient cohesió.*

13 sa pedrera-1

Sa Pedrera. Pesquera situada sobre una punta baixa, de marès, entre dos racons, eriçada d’agulles a causa de l’erosió marina.*

11 varador prop pedrera (1)-1

11 varador prop pedrera (2)-1

En el racó de la part del ponent hi ha una pedrera aprofitada per a fer-hi un varador molt petit, però la pedrera que li dona nom és molt més gran i es troba entre aquest lloc i l’anterior. Enmig de l’obra d’extracció hi ha els testimonis d’uns pilars, deixats, sens dubte, pel fet que estan coronats per unes pedrasses de materials forts, que els trencadors no degueren poder retirar.*

15 davallador pou salat (2)-1

15 davallador pou salat (1)-1

Es davallador des Pou Salat. Hi ha un tirany que parteix de la carretera i, en arribar al caire del penyalar, comença la davallada per un cingle des d’on es divisa una gran part de la costa de sa Llapassa. El caminoi davalla fent un revolt i acaba devora es pou Salat.*

17 (3) sa sivina-1

17 (1) sa sivina-1

Es davallador de sa Sivina. També s’anomena així a causa d’una gran savina que hi ha al costat mateix del tirany, no gaire lluny de la carretera. Es troba en un redol on se’n veuen més, però aquesta destaca per la seva grandària, ja que té 4 m d’alta. La soca, plena de líquens que subratllen la seva antigor, fa 0,60 m de diàmetre. Vers 1,40 m d’alçària s’esbranca com una Y. Pel fet de donar nom a un indret, més pel seu volum, així i tot discret, mereix ser catalogada com a arbre singular, digne de protecció.*

14 s'escui des pou salat-1

S’escui des Pou Salat. Ben conegut entre els mariners des Portixol, és unit a la costa per unes tenasses plenes d’eriçons. El seu llom és inclinat, amb uns dos metres d’alçària a la part de terra i ran d’aigua a la part de fora.*

torrent des pou salat 3

Es torrent des Pou Salat. Curs torrencial suspès, bastant encaixat en la seva desembocadura.*

A partir d’aquest indret entram en un terreny extremadament vertical i esquerp. Les altives parets d’aquesta part del litoral de Llucmajor, arriben ben bé a assolir els cent metres d’alçària i s’extenen des de l’extrem de llevant de sa Llapassa, passant integrament per terrenys de Llucamet i part del litoral marí de s’Àguila, indret on l’orografia del terreny es torna a suavitzar i permet mitjançant el davallador de sa Pedrera Blanca poder tornar assolir la vorera marina.

Com bé ens indica Cosme Aguiló al llibre, al referir-se al litoral de Llucamet:

Ses penyes de Llucamet. Immens espadat de caiguda ben vertical sobre la mar, de més de cent metres d’alçària, d’una bellesa increïble. És el sector més salvatge, no sols de tota la costa de Llucmajor, sinó de tot el migjorn de l’illa. Gairebé tot el front d’aquestes penyes, salvant un lloc excepcional i extremadament perillós, és inaccessible des de terra. És la zona de més baixa densitat de noms de tota la ribera del terme. Els pocs que hi ha arrelat són, quasi tots, posats de la mar. Els petits racons d’aquest serrat són plens de figueres de moro.*

pas des gat 1 - copia

Es torrentó des Moix. Torrent suspès, curt i poc encaixat, que assoleix una certa fondària. Es pas des Gat. Nom d’un davallador molt difícil que comença dins el llit del torrent suspès tot just descrit. Crec que sols és practicable amb l’ajut d’una corda. Pot fer referència a la dificultat de l’accés. Hom diu que es pas des Gat és el nom del davallador i de la pesquera, mentre que es torrent des Moix és la denominació dels curs de drenatge.*

Stitched Panorama

Es Colom. La bravura dels penyalars de Llucamet s’allarga més de mig quilòmetre pel litoral de sa Llapassa. Davallador perillosíssim, conegut dels pescadors de canya, que es troba en un torrentell suspès.*

escut del barça (1)

escut del barça (2)

S’Escut del Barcelona. Nom d’una gran clapa de blanquer, situada en el front del penyalar des de la meitat de la seva alçària cap avall, visible des de ben lluny, dins la mar estant. La coneixen sobretot els mariners, però diuen que el nom és de pescadors no professionals. És d’origen metafòric i no pot ser gaire antic per motius evidents. Fou generat per la forma d’aquesta superfície blanca, els contorns de la qual reprodueixen amb certa fidelitat els de l’escut de l’equip blaugrana.*

torrent des moix

251-2

Es torrentó de Llucamet. Torrent molt breu, suspès sobre el mar, que té el darrer tram encaixat a set o vuit metres de profunditat. Diuen que el fonoll marí que s’hi cria és del millor de la costa llucmajorera. El fons de la mar és rocós i fa goig veure’l des de dalt. Els dies de bonança s’hi destrien llargues reganes naturals, perpendiculars a la costa, entre grans clapes d’alguers. És un dels llocs més famosos de la costa, per un trist succés ocorregut l’any 1883, quan un jove anomenat Miquel Mutet hi va perdre la vida mentre davallava a la pesquera amb l’ajut d’una corda, acompanyat del seu pare i d’uns amics. L’accident ha quedat fixat en la memòria col·lectiva mitjançant extensos glossats que ha passat les fronteres del terme.*

s'escorxador

S’Escorxador. Raconada navegable de nom curiós i ben popular, i a la vegada pesquera de sards, tancada per una punta baixa, de marès. Dins el racó hi ha grans enderrossalls i quasi a dalt de tot de les penyes, que aquí són molt altes, s’hi veu una coveta negra. Era el lloc on es llançava el bestiar mort de la possessió de s’Àguila, emprat fins fa poc amb aquesta finalitat.*

na mestral

Na Mestral. Pesquera de s’Escorxador situada sobre una punta baixa amb llargues tenasses i orientada al nord-est.*

cocó davallador sa pedrera blanca

mur contenció davallador pedrera blanca

Es davallador de sa Pedrera Blanca. Comença al caire del penyal, vora una petita bassa i davalla en ziga-zaga. En diversos punts, sembla que el caminoi tenia un mur de contenció. Bastant amunt hi ha un cocó que en èpoques de pluges es nodreix d’un petit aiguaneix.*

049

Es davallador de s’Escorxador. També es diu així perquè hi ha un ramal del tirany que acaba damunt na Baixa, vora s’Escorxador.*

pedrera blanca

Sa pedrera Blanca. Nom, molt conegut, d’una pesquera. Originat per la presència d’unmarès blanc, molt fluix. L’amuntegament de materials denota una gran activitat.*

cova de s'esperó

Sa cova de s’Esperó. Està vora l’aigua, però la mar no hi entra. Sobre l’ntrada hi desemboca un torrent suspès.*

138

Es torrentó de sa Pedrera Blanca. Curs suspès que desemboca sobre sa cova de s’Esperó.*

noms zona cova de l'uf

Sa cova de l’Uf. És més tost una raconada que al fons fa una mica de cova baixa. Per anar d’aquí cap a s’Esperó, el caminoi s’enfila i li passa per damunt. És el nom que li donen els estanyolers i els llucmajorers. És onomatopeic, basat en el renou que hi fa la mar quan els temporals hi baten.*

na fonda (2)

na fonda (1)

Na Fonda. Nom d’una pesquera que tant li pot venir de la profunditat que té l’aigua, com del fet que es troba bastant elevada sobre el nivell de la mar. En els penyals que té al darrere, bastant amunt, sota una clapa de blanquer, hi ha un abric rocós tancat de paret seca, del qual ningú no n’ha sabut el nom. S’hi entra per un portal de 0,60 m. L’interior deixa un espai aprofitable de 2,70 m de llargària per uns 9 m d’amplària i una alçària màxima de 2,80 m.*

torrent de s'àguila

Es torrentó de s’Àguila. És poc important. L’osca de la desembocadura suspesa es veu molt bé des de la mar.*

s'avaradero (1)

s'avaradero (2)

S’<<Avaradero>>. Antic varador molt rudimentari, orientat cap a ponent, excavat dins el marès. Darrere té una pica artificial que devia ser un viver per a conservar-hi el peix. Més enrere encara hi ha una pedrera de marès rogenc i sobre la part artificial del varador s’hi veuen quatre forats de 0,20 m de profunditat que servien per a sostenir els pals d’una enramada. En el varador hi ha tres parelles d’osques per a subjectar el mateix nombre de parats. El darrer estava assegurat amb uns claus de ferro. Sobre el marès s’hi veu el baix relleu d’una creu incisa i altres inscripcions. No se serva memòria de qui en fou constructor o usufructuari.*

es rentador de sa senyora

Es rentador de sa Senyora. Cocó natural situat a 3,5 m de distància del mar, dins una pedrera. La seva longitud és de 2,30 m per vers 1m d’ample i més d’1 m de profunditat. S’hi <<rentava>>, o el que és igual, s’hi banyava la senyora de s’Àguila.*

sa cresta

sa cresta (1)

Sa cresta. Pesquera situada sobre un illa d’uns 10 m de llarga, força estreta i punxeguda, que en el punt més alt pot tenir uns 4 m d’alçària.*

davallador de sa senyora (5)davallador de sa senyora (4)

davallador de sa senyora (2)

davallador de sa senyora (1)

Es davallador de sa senyora. Caminoi força ben delimitat que comença en una raconada i corre primer en ziga-zaga per sobre uns cingles. Un primer desnivell se salva amb nou escalons picats dins la roca; un altre en té quatre. Alguns trams mostren les restes de mur de contenció. Va a parar sobre una punta de Baix. No seria gens estrany, veient el topònim, que aquesta construcció hagués estat realitzada per desig de qualque antiga propietària de s’Àguila.*

na parrina (2)

na parrina (1)

Na Parrina. Pesquera poc coneguda. El pescador se situa dalt d’una roca en forma de bolet, d’1m d’alçària. Hi ha famílies llucmajoreres amb aquest malnom, una de les quals és de cognom Ordinas.*

na tubulot i na llobera

Na Llobera. Pesquera d’oblades molt coneguda. Es pesca des d’unes grans roques caigudes dels penyals, situades davant una gran rosseguera de pedra menuda que baixa de les parts més altes.*

cap roig i cap blanc (1)

cap roig i cap blanc (2)

Es cap Roig. Penyalar soberg, de coloració ferruginosa i parets verticals d’una gran bellesa i espectacularitat. És nom de mariners, però conegut també dels pescadors de canya.*

bateries anti aèries (1)

Punta Llobera. Variant deformada, i rebutjable, pròpia d’alguns terrassans, del que antigament devia ser sa punta de na Llobera. Degué sorgir amb la creació de la zona militar que hi ha damunt els penyalars. Li presta el nom una pesquera de les seves immediacions.*

                                   COMENTARIS FINALS D’AQUESTA ETAPA:

En un principi, volia allargar aquesta etapa fins al Cap Blanc, emperò la gran quantitat de topònims que m’han semblant adients afegir a aquest recorregut, han fet que em decidís acurçar-la fins al Cap Roig. Solament el tram de ses Penyes de Llucamet, mereix un capítol apart, que segurament tractaré més endavant de manera aïllada, ja que, un interessant recorregut per la part central d’aquestes penyes, ens ha permès enllaçar es Pas des Gat i es Colom, però bé, això segurament formarà part d’una altra història.

D’aquest periple que acabo d’adjuntar, en general, la manca d’urbanitzacions, em sembla que ha estat un factor fonamental que ha permès mantenir aquest tram de la marina llucmajorera bastant intacte. Raconades meravelloses i elements molt interessants, han fet d’aquest periple que vos acabo de presentar, un indret vertaderament extraordinari, ple de sorpreses que m’han mantingut entretingut i amb la mirada atenta per tal de no perdre detall. Així i tot, segurament, encara hauré deixat alguna curiositat sense descobrir. Solament crec recordar no haver trobat alguns dels detalls descrits a l’indret dit s’Avaradero, de la resta, pocs canvis hi ha hagut.

 varis

Fins la propera…

* “La toponimia de la costa de Llucmajor”. Cosme Aguiló.

Advertisements