Etiquetes

020-2Aquesta via, és un altre dels itineraris que creua la paret del vessant de ponent del Castell d’Alaró. Fou equipada per l’incombustible Jerry als voltants de l’any 1994. Per aquells temps, es realitzaren unes trobades d’escaladors en aquest indret per tal de posar damunt la taula algunes inquietuds que tenien a veure amb el món de l’escalada a Mallorca. També en aquella època, la zona d’es Castell d’Alaró va reactivar-se, tornant a centrar les mirades d’alguns dels escaladors illencs. Fruit d’aquesta reactivació, es va tornar a desenvolupar una important tasca d’obertura de nous itineraris en aquelles atractives i obvies parets. D’aquesta nova empenta que la zona va experimentar, la present via n’és un bon exemple i l’excel·lent sector “Xorreres”, n’és un altre bon testimoni. De fet, el culpable de l’obertura de la via que avui ens ocupa, en Jerry, també fou autor d’algunes extraordinàries i magnífiques vies situades en aquest sector; entre d’altres: “Buf” equipada amb l’ajuda de Carlos Raimundo, “Hob nobs” i “Aliup”. Aquests traçats, amb els anys es convertiren amb vies de referència d’aquest sector que s’anaren popularitzant dintre del col·lectiu. De fet, crec cert i segur que, gairebé tothom haurà sentit xarrar o li hauran recomanat que vagi a provar sa “Buf” al Castell d’Alaró, un preciós 7a i un dels millors itineraris d’aquest grau de tota l’illa.

001 - copia

007-2

(En David al primer llarg)

Però, centrant la nostra atenció amb la via protagonista del present relat, caldria ubicar-la una mica més, ja que les alteroses parets que enrevolten la massa pètria que forma es Castell d’Alaró, són prou extenses com per, amb les poques dades facilitades, poder situar la nostra via al lloc correcte. La seva ubicació és just al costat esquerra del sector “Xorreres”, més concretament, entre aquest sector i sa via clàssica “Pepe Ramon”. Consta de tres llargs i deu arribar quasi al centenar de metres de recorregut. És un itinerari molt lògic que en dos llargs aconsegueix assolir una immensa repisa situada a la part alta d’aquest vessant i, des d’ella, en una darrera tirada s’accedeix al capdamunt de la inexpugnable mola que forma aquest puig. Com bé em va contar en Jerry, en les diferents anades i vengudes equipant les vies del sector “Xorreres”, es va fixar amb aquesta línea, cridant-li molt l’atenció la possibilitat d’assolir, mitjançant un recorregut evident, la gegantina terrasseta situada enmig de les verticals parets d’aquest vessant del Castell d’Alaró. Fou així que decidí embarcar-se en aquest projecte al qual li dedicà un grapat de jornades.  Aquesta enlairada balma fou el seu cau particular; tant és així, que em va confessar que hi ha passat més d’una nit fent bivac allà dedins:

 …”Hi va haver dies que hi anava a dormir-hi. Aprofitava que hi tenia les cordes fixes que utilitzava per equipar la via i al matí quan arribaven els col·legues a escalar, em pegaven quatre crits i jo, solament havia de rapelar fins a ells per a començar a escalar”…

En realitat, he de confessar després de realitzar aquest itinerari que la idea m’ha agradat, l’indret és genial i molt còmode, a més encara conserva alguna resta ben evident de que allà, en més d’una ocasió, algú hi ha fet nit.

045

(Sa terrasseta)

025-2

(A sa repisa, abans de fer el darrer llarg)

010

(Primer llarg)

La motivació del nom Orion és degut a una cançó del grup Metallica que agradava molt al seu equipador. Descartam així doncs, la possibilitat de que pogués ser una mena de continuació d’altres vies com “Àries”, “Bettelgueuse” que agafaren el nom de les seves respectives constel·lacions. Per acabar amb l’aportació d’aquestes dades referents a aquest itinerari, cal afegir que en David Torres, també li va dar un cop de mà en la tasca d’obertura d’aquesta via, ja que, va ajudar a n’en Jerry a netejar el segon llarg de la via. Una evident i ample encletxa  que ens porta fins a sa terrassa i que amb el pas dels anys convida a omplir-se de vegetació. Com anècdota curiosa puc afegir que, durant la neteja de la via, es veren obligats a haver de tomar un parell de pedres inestables que hi havia en aquest traçat. Alguna d’elles, va arribar gairebé fins a la carretera que puja cap es Verger, sortosament, no hi va haver cap de nou.

065-Editar-2(En David a sa primera reunió)

039

(Acabant els darrers metres de sa via)

Pel que a mi respecta, aquest itinerari, era un recorregut desitjat feia bastants anys. Entre d’altres coses, perquè m’havien parlat molt bé d’ell i més d’un m’ho havia recomanat, però, com gairebé passa sovint, sempre em sorgia bony o forat i, la seva escalada anava quedant ajornada. Una topada casual amb en David Bernal a finals del mes de desembre passat, ens tornava a juntar després de molts d’anys, per anar plegats a realitzar una escalada; quedàrem per anar junts a fer aquest itinerari. Així i tot, han hagut de passar gairebé cinc mesos per fer coincidir dia i hora per anar-hi, al final però, ha valgut la pena.

012-2

Com ja m’havien enunciat, l’itinerari no m’ha decebut i és un recorregut molt evident i estètic pel qual poder transitar i recórrer aquesta inexpugnable paret oest del Castell d’Alaró. Per tant, no puc evitar concloure aquest breu relat, que sobre la via Orion he fet, sense donar l’enhorabona al seu equipador per l’elegant traçat que va sabre veure en aquesta immensa i altiva paret. Segurament la via Orion, es convertirà, si ho ho ha fet ja, en un recorregut clàssic i recurrent per a poder creuar integrament els penya-segats del Castell d’Alaró fent servir un elegant itinerari de mitjana-baixa dificultat. També seria injust despedir-me sense agrair a n’en David que tornes a formar cordada amb mi després de tants anys. Com ens han canviat les coses i, quins temps tan bons aquells (estiu del 2003 i altres) en els que compartirem tan bons moments…

062

(Contrallum durant el descens de la via)

Aquesta escalada, ha estat, encara que de manera difusa una mena de retorn al passat quan, juntament amb en Miquel Àngel, compartirem moltes escalades i molts i bons moments. A veure si ho podem repetir més sovint!!!

Fins la propera…

Anuncis