Etiquetes

025-Editar

(Una de les imatges que es poden contemplar en aquesta etapa: s’escull des Tabac en primer terme i s’Illot al darrera. Ambdós indrets molt propers al Cap Blanc)

5ª etapa: Cap Roig – Contimplà

1-2-2- cap roig

1- cap roig

Es cap Roig. Penyalar soberg, de coloració ferruginosa i parets verticals d’una gran bellesa i espectacularitat. És nom de mariners, però conegut també dels pescadors de canya. Punta Llobera. Variant deformada, i rebutjable, pròpia d’alguns terrassans, del que antigament devia ser sa punta de na Llobera. Degué sorgir amb la creació de la zona militar que hi ha damunt els penyalars. Li presta el nom una pesquera de les seves immediacions.*

1-2- barraca cap roig

(Barraca a la parta alta des Cap Roig. No apareix recollida al llibre)

2 - colombanet

Colombanet. Nom de la zona transitable del peu dels penyalars, entre Colombar i es cap Roig. No he pogut recollir la forma Colombaret, registrada, amb article, al mapa de Mascaró. Colombanet surt com a derivació diminutiva analògica de models com milà > milanet, que retrobam inadequadament en altres mots acabats en la mateixa consonant muda: Baltasa[r] > Baltasanet, llisa[r] > llisana, etc.*

5-1 a colombanet s´hi va

5-2- aferralls ficar dits

A Colombanet s’hi va per damunt un cintell i després es davalla per un lloc bastant aspre. Els pescadors hi feren uns amarradors per a ficar-hi els dits.*

3 - barraca carabineros

Sa barraca des Carabineros. Vora la carretera militar, va sofrir unes transformacions que alteraren molt el seu primitiu aspecte.*

4- Davallador colombar

5 -davallador colombar

Es davallador de Colombar. Hom davalla des de les immediacions de la barraca del lloc següent. El tiranyoi pren cap a la dreta per dins una regana quasi vertival. Ja quasi a baix, el camí es divideix en dos: un pren cap a Colombar i l’altre cap a Colombanet. Els dies de temporal fort no es pot anar al primer lloc per la part de baix. S’han de remuntar unes penyes per a després tornar a baixar.*

6 - na cocó

Na Cocó. Nom d’una pesquera molt forta. Sobre la roca hi ha una partida de cocons on el pescador tira el peix agafat.*

7 - vehicles colombar

Colombar. Nom d’un serrat vertical de la possessió de s’Àguila, que va des de sa pesquera des Cap, vora la partió de Betlem, fins a sa Troneta. La carretera militar hi passa just a la vora, motiu pel qual s’hi ha estimbat molts de vehicles.*

8 - barrera vehicles

Sembla que aquesta motivació d’estavallar-se amb els vehicles, ja ve de lluny. Per a mi, aquest indret, és un lloc de mal record, ja que, en dues ocasions he hagut d’intervenir en la recuperació de dues persones que decidiren llevar-se la vida en aquest paratge. La reclamada barrera que amb insistència s’havia sol·licitat per evitar aquesta practica, finalment, he pogut comprovar que s’ha acabat instal·lant.

7-1- colombar-colombanet

(Vista de Colombanet i Colombar, desde dalt dels penya-segats, al fons es far des Cap Blanc)

Antic vestigi del llenguatge romànic anterior al repoblament català, testimoniat per la gleva consonàntica mb sense assimilar en m, colombar i no colomar ‘lloc on abunden els coloms’. Són extraordinàriament majoritàries les dues variants sense article, tal com apareix en el primer document que coneixem d’aquest lloc (el mapa de J. Mascaró Pasarius registra, però, únicament <<Es Colombar>>). Avui s´hi veuen pocs coloms, però antigament hi eren molt abundosos. Potser el traçat de la carretera, que pasa ran dels penya-segats, ha contribuït a la seva dispersió.*

9 - sa pesquera des cap

Sa pesquera des Cap. Pesquera d’oblades, molt tendra i molt bona, situada al final del lloc accessible cap a llevant a partir de Colombar.*

10 -sa sivina davallador i nota

Sa Sivina. Nom del sector de la costa, accessible –amb dificultats- des de terra, que hi ha entre s’escui des Tabac i Colombar. Els informants no recorden haver-hi vist mai cap exemplar de savina (Juniperus phoenicea).*

Es davallador de sa Sivina. El tirany ja s’ha mig perdut i els corbs marins hi fan el niu.*

sa sivina fins regana

Nota: L’escassa descripció que es fa al llibre, juntament amb el fet de què l’autor al pròleg ja ens adverteix que no hi ha davallat, han estat dos dels motius pels quals, deixés aquest indret una mica oblidat i sense realitzar-hi una exploració més exhaustiva. En realitat, l’orografia del terreny per on ha de transitar aquest suposat davallador, és bastant vertical i esquerpa, fet que no concorda gens amb la breu ressenya que presenta l’obra.

Per tant, aquest indret a dia d’avui, m’ha quedat pendent de fer-hi una exploració més intensa i per tal de no tenir aturat el meu particular periple per aquelles terres, vaig decidir continuar endavant en la recerca de la resta d’elements que volia descobrir. En tot cas, si aconseguís esbrinar alguna cosa interessant vers aquest davallador, ja en faré alguna anotació posterior.

11 - escui des tabac

S’escui des Tabac. Nom d’un quasi illot molt alt, aferrat a la costa, que té una mica de vegetació herbàcia (limòniums). S’hi veuen <<barques de sèpia>> (esquelets), traginades per les gavines. Des de dalt estant hom gaudeix d’una esplèndida perspectiva. Els estrats que formen la seva estructura estan inclinats. És nom propi de mariners, generat per l’activitat dels contrabandistes, desconegut dels pescadors de canya, més famós entre els pescadors des Molinar. Em diu un informant que en terra, prop de l’escull, hi ha un amagatall de contraban, però no l’he pogut localitzar.*

12 davallador coll de s'ego (2)

12 davallador coll de s'ego (1)

Es davallador des Coll de s’Ego. Davalla fent dues ziga-zagues. No presenta gaires dificultats. En els llocs de desnivells més acusats hi ha aferralls artificials per a ficar-hi els dits.*

13 - s'illot

S’Illot. Roca allargada, perpendicular a la costa, separada uns 4-5 m de la ribera i, alhora, unida a aquesta per unes tenasses. Deu tenir 6-7 m d’alçària i l’extrem exterior és perforat. El nom de la zona on es troba partí segurament d’aquest illot, ja que el seu perfil recorda el cap i el coll d’una eugua.*

14 - coll de s'ego (2)

Es coll de s’Ego. Nom de molta popularitat, que s’ha expandit pel sector de la costa on es troba. Metàfora originada pel nom de l’illot tot just descrit.*

15 - na penjada (1)

15 - na penjada (2)

Na Penjada. Pesquera de dins es coll de s’Ego. Per arribar-hi, cal anar aferrats a la penya i repenjats sobre el mar.*  (Nota: tot un seguit de ferros clavats a la roca, sembla que poden servir d’ajuda per assolir dita pesquera quan es transita fent travessia per la penya repenjats uns metres sobre la mar, facilitant així aquesta aproximació?).

16 sa roca (1)

Sa Roca. Illot, o més tost rocalot, separat uns pocs metres de la vora.*

17 es cap blanc

Es cap Blanc. Nom d’un promontori i de la possessió on, parcialment, es trova situat. La causa de la denominació fou la coloració dels materials dels estrats inferiors, que ocupen un terç de l’alçària total del penyalar. La blancor, visible des de posicions molt allunyades, arriba fins a la raconada de Cotimplà. Antigament ja hi havia una guàrdia.*

18 faro cap blanc

Es <<Faro>> des Cap Blanc. Fou construït segons un projecte de l’enginyer Emili Pou.

19 escui cap blanc

S’escui des Cap Blanc. No és gaire gros. Careja damunt l’aigua, quasi aferrat a la costa.*

20 torre des cap blanc

Sa torre des Cap Blanc. Edifici de vigilància de la costa, que es feu construir el 1587, segons B. Font Obrador. Té una alçària de 9,80 m i un diàmetre 6,60 m a la base, que és troncocònic, i 5,50 m en la paret superior, cilíndrica. El portal és una obertura rectangular de 0,70 m per 1,10 m. La cambra està coberta de mitja volta taronja.

21 sa torre véia

22 ses pedreres (5)

22 ses pedreres (3)

22 ses pedreres (4)

Sa torre Véia. Pesquera que pren el nom de l’antiga construcció que hi ha sobre el penya-segat. Ara des d’aquest lloc es pot accedir a ses Pedreres, gràcies a un davallador que hi féu (vers 1940, aproximadament), per sobre un cintell, un militar que li deien <<es capità Pipeta>> (el seu llinatge era fuster). Personatge curiós, ferm, tan amant, segons diuen, de la salvatgina, que solia dur una serp dins el butxacó de la camisa. Durant la Guerra Civil se li morí una milana i, per tal d’enterrar-la amb tots els honors, va fer formar la tropa i féu tirar una salva amb el canó. El tret se sentí de Palma i fou motiu de preocupació.*

081-Editar

b1

Nota: el davallador de sa pedrera em va permetre poder arribar, mitjançant un cingle enlairat situat després del lloc protegit amb filferro, fins la zona més propera al far, a prop de s’escui des Cap Blanc. Lloc en el qual hi vaig trobar les restes del ferro clavat a la roca de la imatge de dalt. Supós que el seu ús és per a subjectar una canya de pescar. El davallador que es comenta al llibre fet gràcies al capità Pipeta, em va semblar intransitable a la part més propera a la mar, fent que l’accés a la ribera marina on hi ha situades ses Pedreres, es Submarino i es Camaiot, sigui baix la meva percepció, una molt arriscada davallada sense poder-la asegurar i, sobretot per un terreny molt descompost.

032-2

033

A la part alta del penya-segat i, aferrats al caire del penyal en dirección cap a llevant, un tirany acondicionat en alguns indrets amb escalons picats, ens mena fins a unes construccions militars.

22 ses pedreres (2)

Ses Pedreres. Nom d’un davallador i d’una pesquera que ara té l’accés des de sa torre Véia.*

23 es submarino (1)

23 es submarino (2)

Es submarino. Nom modern posat pels joves a una roca isolada, ben plana, que enmig té una espècie de turmassot. Veurem, en parlar de Colombar, una roca amb el mateix nom, coneguda per la gent més vella.*

b6

Sa pesquera d’Enfora. És la més allunyada de les que tenen l’accés per sa cova dets Ossos. S’hi va per un cingle. Hi ha una petita pedrera, d’aspecte antic, que aprofità els materials dels estrats més baixos del penyal.*

093

121-Editar

Na Ponent. Es troba a la punta que surt més de sa cova dets Ossos. Fa 1’50 m d’alta i és una punta plana, inclinada d’uns 6 m de llargària.*

b3169

161-Editar

136-Editar

Es davallador de sa Cova dets Ossos. Comença tot just traspassada  la barrereta que, a la vorera de mar, tanca el portell que comunica Capocorb Nou i es Cap Blanc. Es troba, doncs, dins la darrera d’aquestes possessions. És molt dificultosa la baixada. Vers la meitat del tirany hom ha de passar per dins una escletxa estreta, totalment vertical. Només hi ha espai per a deixar-hi llenegar el cos. Tots els estris s’han de fer avançar amb les mans amb gran dificultat. Després el caminoi tomba cap a la dreta per damunt un cingle molt estret.*

b10

Sa cova dets Ossos. Nom, molt popular entre els llucmajorers, que designa tota la zona accessible des de terra, entre el lloc anterior i sa pesquera d’Enfora. No he trobat la petita cova marina que em diuen que hi ha, ni puc explicar la raó de tal nom.*

24 salt des cavall (1)

24 salt des cavall (3)

Es salt des Cavall. Lloc de penyalars verticals, molt elevats. Conten que hi caigué un carrabiner amb el cavall, de nit, quan feia guàrdia. No se sap exactament quan va succeir, però creuen que fou cap els anys vint. Em deien que hi ha una creu marcada a la roca, però no era capaç de localitzar-la. Dec la troballa a Guillem Vidal, qui m’acompanyà fins al lloc on es troba. Es tracta d’una creu llatina de 21 cm per 14 cm, incisa sobre un roquissar ben pla, a pocs metres de l’aresta del penyasegat. Fa sis o set anys que, aquí mateix o en les proximitats hi caigué un tractor amb el remolc, quan el conductor el conductor descarregava les pedres extretes d’un sementer. L’home no s’estimbà perquè saltà del vehicle. *

184-2

Sa roca des bot. Nom de molta vitalitat d’una pedra isolada, bastant grossa. Un temps sempre hi havia un tauló per anar-hi, però un gran temporal va acostar la roca a terra i el féu innecessari. El nom li ve del salt que s’havia de fer per a accedir-hi. És punt d’almadrava i solta.*

b2

(Part des clot des Cap Blanc, vista obtinguda molt a prop de sa partió entre Capocorb Nou i es Cap Blanc)pano 2

(Es clot des Cap Blanc, desde dalt des Carril)

Es clot des Cap Blanc. Badiola tancada pes cap Blanc i sa punta Grossa de Capocorb Nou. El DCVB no registra el mot clot amb l’accepció de ‘badiola’, que retrobam a un altre punt de la costa llucmajorera.*

es còtil pla-2

Contimplà / Cotimplà / Cotilplà. Un dels llocs més interessants de la costa de Llucmajor. Som davant una preciosa relíquia de procedència mossàrab que degué passar al català amb la forma còtil… Pel que fa al significat, convé precisar algunes coses. En primer lloc, tenim l’adjectiu pla, que per a alguns informants és transparent, però que, aplicat al lloc que ells solen freqüentar més, sembla inadequat, perquè és una zona de roques caigudes dels penya-segats, que converteixen l’indret en una mena de malpaís difícil de transitar. Tanmateix, això té una explicació ben fàcil: el topònim no va néixer al costat de la mar, sinó a la part alta dels penyalars, on hi ha una roca molt gran, plana com la superfície d’un mirall. Gràcies a aquest topònim llucmajorer, tenim, doncs, una idea del significat que tenia el mot còtil a Mallorca. Ha estat una gran sort que la urbanització avortada de Capocorb Nou, que ha obert vials molt acostats a aquest lloc, no hagi destrossat la roca generadora de tan valuós topònim.*

Fins la propera…

* “La toponímia de la costa de Llucmajor”. Cosme Aguiló. Institut d’estudis catalans. Treballs de l’oficina d’onomàstica II.

Advertisements