Etiquetes

portada

VI Etapa: Davallador de Contimplà – Punta de sa Dent.

1- davallador contimplà

Es davallador de Contimplà. Comença vora un pi bastant gros i el tirany també corre entre grans pins. A Contimplà, s’hi pot accedir també a partir des Carril, pujant una mica i passant després per dins una encletxa i per dins un forat que està ja bastant amunt.*

3- es carril

Es Carril. Nom, molt popular, d’un racó petit. Tant el saben els pescadors de canya com els mariners, però sospit que l’origen l’hem de cercar entre els darrers. De moment, sols puc dir que és un nom d’explicació desconeguda.*

Nota: He volgut aportar aquesta imatge captada de la part alta dels penyalars en la que es pot apreciar una mena de carreró que potser, podria ser la motivació del topònim.

Stitched Panorama

Sa tenassa des Carril. És una tenassa molt ampla, sotaiguada.*

5- cova des carril

Sa cova des Carril. Nom exclusiu de llucmajorers (els pescadors des Molinar l’anomenen sa Cova dets Ossos. Els llucmajorers, que ho diuen d’un altre lloc pròxim, segurament no aprovaran aquesta bilocalització, nascuda de la diversitat d’usuaris). S’obre a una alçària aproximada de 5 m sobre la mar. Per a arribar a l’entrada hi pot haver serioses dificultats si la mar va alçurada, però és fàcil fer-ho en dies de bonança. Pot tenir 30 m de profunditat per uns 10 m d’amplària i l’alçària deu oscil·lar entre els 4 m i els 5 m. Hi viuen coloms i potser hi nien les falcilles.*

6 - davallador des carril

Es davallador des Carril. És bastant inclinat, però no és excessivament dificultós. El problema més gros és que té un sector de materials molts fluixos i les pedres es desferren i rodolen fàcilment.*

7 - na garriguera

Na Garriguera. Famosa pesquera d’accés no gens fàcil. Es sobre un morret petit, sota dels penyals, de color negrós, prolongat amb un esperó sotaiguat. Em conten que hi pescava en Garinet, garriguer de Capocorb Nou. D’ací la raó del nom. Diuen també que, fa anys hi caigué un home, i d’aquest accident, se’n feren llargues cançons (recollida de Miquel Salvà, Tacó):

Amb s’os romput i cruixut

que dins sa cuixa tenia

va perdre s’alegria,

sa força i s’esperit.*

Nota: Vaig intentar assolir aquest morret des de la part alta del penyalar. Sabia de la seva dificultat d’accés per la descripció feta al llibre, però després d’ajudar-me amb dos bocins de corda curts per tal de superar dos indrets una mica conflictius, vaig intuir que no anava en la bona direcció, a més la manca de qualsevol rastre de petjada humana, em feren acabar de convèncer que el camí per assolir na Garriguera, no era per allà. Aleshores vaig pensar, després de descartar la opció des de dalt dels penya-segats, que pot ser la via d’accés a aquesta pesquera podia ser ran de mar des de sa Cova des Carril, però per a mi, ja era massa tard anar-ho a cercar. Havia escollit malament i, la opció marina que no havia contemplat a casa, l’hauria d’haver investigada de bon matí quan vaig aconseguir arribar a sa cova des Carril. Tot i això i, assumint aquesta opció com la correcta per exclusió, l’accés fins a na Garriguera com bé ens adverteix el llibre, no em va parèixer gens fàcil.

8-sa punta negra

Sa punta Negra. És una espècie de morro bastant gros, l’alçària del qual no arriba al caire de l’altiplà terciari.*

9-barraqueta punta negra

Sobre la planura de dalt de tot hi ha les ruïnes d’una barraqueta quasi circular de guàrdia secreta, que té uns 3 m de diàmetre exterior. La cambra té 1,20 m de diàmetre. La cobertura ha desaparegut i els murs conserven una alçària d’1,30 m. El portal està orientat al sud-oest.*

10-barraca punta petita

Sa punta Petita. Nom oposat a sa Punta Grossa. A dalt hi ha una barraca de planta rectangular, sense sòtil.*

11-barraqueta ses fontanelles tenres

Ses fontanelles Tenres.  Nom força conegut d’una pesquera de ses Fontanelles. Sobre l’altiplà superior hi ha les restes d’una barraqueta circular de vigilància. Conserva part de la cobertura, que era de falsa volta.*

12-ses fontanelles  (3)

Ses Fontanelles. És degut a unes tímides -i belles- ressurgències d’aigua dolça.*

12-ses fontanelles  (2)

El líquid flueix lentament entre els estrats de la penya, quasi sempre en el punt de contacte entre el miocè i el quaternari.*

12-ses fontanelles  (4)

Dos tamarells arrelats sobre l’eixuta plataforma calcària subratllen la discreta presència de l’aigua, sempre de gran valor en el territori més sec de l’illa. El més gros es troba dins una bassa de 6m de llarga per 3 m d’amplària màxima. A dins, a més de verdet, hi creix fonoll marí i Limonium. Aquesta bassa és prop del lloc anterior.*

13-ses taronges

Ses Taronges. Popularíssim nom d’una pesquera d’oblades que té l’origen en una particularitat geològica de la punteta on està. Hi ha una gran quantitat de concrecions semiesfèriques que semblen caramulls de taronges.*

14-cocó caló d'en saupeta

Es Cossi. Nom d’un cocó situat dins la raconada que descriuré en el lloc següent. Cal demanar-se si es tracta d’un desplaçament del lloc anomenat de la mateixa manera, situat al costat des cap des Bancal, o si va ser el primer a rebre la denominació. Sembla que la metàfora encaixa més bé aquí, però la popularitat és més gran a l’altre indret.*

15-caló d'en saupeta

Es caló d’es Saupeta. Més que un vertader caló és una senzilla raconada, no gaire grossa. Les penyes poden tenir 6 m d’altes i les barbacanes estan ben desenvolupades. Hi ha força profunditat. El topònim és mplt popular i deu ser bastant antic, ja que no se serva memòria del personayge prestador del nom.*

16-cap des bancal

Es cap des Bancal. Deu ser aquest lloc el punt de partida del nom de Capocorb?. Es diu així per la gran plataforma escalonada que hi ha dalt.*

17-es cossi

Es Cossi. Nom molt popular d’un clot circular, de 3,90 m de llarg per 1,70 d’ample i 1,50 m de profunditat, que es troba sobre un banc, alçat 3,50 m per damunt la mar.*

18- cala beltran (1)

18- cala beltran (3)

18- cala beltran (8)

18- cala beltran (9)

18- cala beltran (7)

18- cala beltran (5)

Cala en Beltran. La bellíssima cala entre un centenar de metres i descriu una doble corba, de tal manera que qui es troba al final no en veu la gola. És l’extrem unificat de dos torrents encaixats. No té platja d’arena.*

19- barraca des carboners (1)

19- barraca des carboners (2)19- barraca des carboners (4)

19- barraca des carboners (5)

Sa barraca des Carboners. Antiga construcció destinada a servir de refugi als talaiers de la costa. La barraca degué servir d’estatge a carboners en temps més recents. Un informant em diu que era una barraca de roter on hi tancaven les cabres que havien d’embarcar en aquest lloc.*

20- ets escats

Ets escats. Conjunt de sis escars que han perdut molt la fisonomia primitiva i de catorze varadors sense barraca.*

21- bassa de cala pi

21- sa bassa de cala pi

Sa bassa de Cala Pi. Petita albufera desapareguda, tancada per la barra arenosa de la pltja. S’hi criaven llisses.*

22-cala pi

22 - cala pi (1)

22 - cala pi (2)

Cala Pi. Nom de la cala més important del terme de Llucmajor. Té una platja d’arena al fons, on desemboca un torrent molt encaixat, que recorda la topografia dels barrancs de migjorn de Menorca. L’aigua hi penetra uns 200 m i la boca de la cala té una amplària aproximada de 50 m. Si tenim present una qüestió elemental de la toponímia, com és ara el fet que els topònims han de servir per a identificar els llocs, veurem que és difícil que el d’aquesta cala faci referència a l’arbre anomenat pi. Només hi ha la remota possibilitat que hi hagués hagut un pi d’una especial corpulència. Aleshores cala Pi seria ‘la cala on hi ha el pi gros’ però no tenim cap notícia documental d’aquest pi, que, així i tot, podria haver existit. No crec que el nom lu pugui venir de la cobertura vegetal dels costers, per molts de pins que hi hagi. Totes les cales soler estar fornides de pinar. Crec que és més coherent pensar en l’estructura cala + antropònim (segueix aquest model el nom de l’entrada veïna, anomenada cala Beltran), si tenim present el nombre de pobladors llucmajorers que, a l’edat mitjana, duien el nom de Pi.*

23-sa cova den santanyí (1)

Sa cova d’en Santanyí. És una cova situada prop de la platja, però només accessible amb barca. El nom li ve del fet d’haver estat habitada per una família de santanyiners. Diuen que aquesta gent engreixava, anualment, un porc dins la cova, i un any l’embarcaren per matar-lo en es Molinar, però el porc se’ls hi morí pel camí.*

escats moderns (2)

Nota: existeixen un grupet de covasses, més bé balmes, al costat de llevant de Cala Pi. Algunes d’elles han estat acondicionades a mode d’escats per a guardar-hi petites embarcacions. També s’han aixecat dins elles algunes parets de blocs que no han estat ni tan sols referides, donant un aspecte un tan groller a aquestes construccions.

24- roca den garí

Sa roca d’en Garí. Sols surt una mica de l’aigua, a uns 70 m de la punta, dins cala Pi. Un dels informants diu que fa el nom per un garriguer de Capocrob Nou que nomia Joan i era Garí de llinatge.*

25- torre

25- torre cala pi (1)

25- torre cala pi (4)

Sa torre de Cala Pi. Torre de planta circular de 9’70 m de diàmetre a la base i 13 d’alçària. Té un portalet de mig punt de 0’70 m per 1’70 . Té escarpa inferior. La cambra, elevada, està coberta per una volta de mitja taronja. Segons B. Font Obrador, fou acabada el 1663. Vora la torre s’hi veien les restes dels habitatges dels torrers, arrasades en urbanitzar el lloc.*

26- punta negra (2)

26- punta negra (3)

Sa punta Negra. És una punta bastant voluminosa, on feren fa poc, unes escales que baixen fins a la mar. El nom li ve de la coloració obscura de la part inferior.*

27- ses covasses

Ses Covasses. Denominació conjunta de dues grans coves.*

28- sa covassa (1)

Sa Covassa. Potser és més grossa que la primera i té també una gran quantitat de degotissos en el paladar. A la dreta es pot posar peu eixut. El nom té prou difusió.*

29 -sa 1ª covassa

Sa primera Covassa. Topònim recollit d’un sol informant. En general no se li sol donar nom, perquè les dues coves que hi ha, separades per una distància de més de 200 m reben, una denominació conjunta. Si de cas se n’ha d’individualitzar alguna, sol ser gairebé sempre l’altra. Aquesta cavitat, més que una cova, és una gran aixopluc navegable, que té formacions estalactítiques. Tant l’una com l’altra serveixen de referència als mariners per a localitzar indrets mar endins.*

30- pedrera de sa dent (4)

30- pedrera de sa dent (3)

Sa pedrera de sa Dent. Antic lloc d’extracció de peces circulars (moles de molí?) de lumaquel·la miocènica. Ha estat interpretada com a pedra prehistòrica. Pens que podria ser romana o fins i tot medieval.*

30- pedrera de sa dent (5)

Hi ha llocs on la potència de l’extracció deu superar els 3 m. S’hi veuen peces de mides (diàmetres i gruixos) diverses. Aquest és el punt on se’n veu la màxima concentració, però la petjada de l’activitat extractiva va des de sa Rossegada fins a les proximitats de cala en Beltran.*

30- pedrera de sa dent (2)

Fa molts pocs anys que s’hi obrí el tall d’una pedrera moderna, que suposà una considerable destrossa per a les antigues restes, activitat avui paralitzada.*

ANOTACIONS DE CAMP:

Sa cova des Contrabandistes. Té la boca ben petita, però diuen que és ben fonda i d’accés dificultós.*

Suggerent topònim que m’hagués agradat localitzar, però degut a la senzilla descripció del mateix en la que no queda aclarit si es pot accedir a ella des de terra i degut a l’esquerpa orografia del terreny on es troba, feren que descartés l’opció terrestre. Em sembla lògic pensar que, s’hi arriba a ella des de la mar. Per tant, no he pogut aportar cap document gràfic d’aquest lloc.

Sa pesquera d’en Ramon. L’indret assenyalat al mapa per arribar fins aquesta pesquera em va permetre assolir la mar després de realitzar dues desgrimpades. La manca de descripció, la seva poca popularitat i la carència de restes evidents de qualsevol petjada, han motivat que optés per no adjuntar cap imatge d’aquest indret, entre d’altres coses per no trobar cap motiu destacable per mostrar i per no estar del tot segur que em trobava al lloc adequat.

Per concloure aquesta aportació de la meva particular tasca de camp, vull incloure un indret situat entre sa Punta Petita i sa Grossa, que permet sense gaires dificultats assolir la ribera marina. Unes testimonials i esporàdiques fites despertaren la meva curiositat i, la docilitat d’aquesta raconada, em permeteren poder arribar fins la mar. Per tant, podríem afirmar que aquesta baixada podria ser un altre bon candidat a convertir-se en un més dels molts davalladors que solquen aquesta accidentada ribera marina del terme de Llucmajor, tot i no estar recollida aquesta possibilitat a l’extensa obra de Cosme Aguiló.

Fins la propera…

Anuncis