VII Etapa: Pedrera de sa Dent – Torre de s’Estelella

1- sa rossegada

Sa Rossegada. A Llucmajor es dóna el nom de rossegada als terrenys inclinats que es troben al peu dels penyalars de la costa. Amb aquesta accepció, el mot no és al DCVB.*

2 - cova de sa farina

Sa cova de sa Farina. Cova bastant gran i profunda, oberta uns metres sobre el nivell de la mar. Amb comoditat, només és accessible amb una barca. Així i tot, amb extraordinàries dificultats, s’hi pot entrar des de terra. S’ha de baixar a una mena de cingle, per a després salvar la distància dels tres o quatre metres que queden fins a la boca. Cal anar literalment repenjats de la penya, tot i que no comporta cap perill, perquè la mar queda davall els peus. La denominació partí de l’activitat dels contrabandistes. Una important càrrega de farina hi fou descoberta fa anys. Els informants situen els fets en dates diferents, entre 1943 i 1952.*

Nota: al llarg d’aquest extens periple, sobretot als indrets més dificultosos, he pogut percebre com la descripció aportada per Cosme Aguiló del lloc en qüestió esdevé una radiografia escrita del que realment t’hi trobaràs. Veritablement, desconec si l’autor va realitzar totes aquestes dificultoses descripcions o, si tal volta, l’explicació detallada de cada un d’aquests racons, és el resultat de la transcripció que va fer de les entrevistes orals. En aquest lloc en particular, aquest relat es correspon plenament amb el que hi ha. Per accedir al cingle que es detalla, per precaució, desconeixement i una mica de seny, em vaig ajudar d’una corda. No vaig veure cap resta evident de petjada humana que facilités aquesta davallada, suposo que el genero que s’amaga dins aquesta cova, posteriorment es devia pujar a terra fent servir cordes des de la part alta dels penyalars que, en aquest tram costaner no són gaire elevats. La gent devia accedir a la cova amb una barca per tal de fermar els bultos a la colla que hi havia a dalt, i que aquests, els poguessin estirar cap amunt. Una vegada assolit aquest petit cingle vaig accedir a la cova tal i com es descriu al llibre:

 …”Cal anar literalment repenjats de la penya, tot i que no comporta cap perill, perquè la mar queda davall els peus”…

Tot i que és ben cert que aquesta travessia no comporta cap perill, la mar no queda tan a prop com m’hagués agradat, o almenys així m’ho va semblar a mi, quan em vaig veure suspès de la penya en el precís instant en que una veu interior em demanava: que putes fas aquí penjat?. Encara que som plenament conscient de les meves limitacions físiques i psíquiques, puc dir que per assolir aquesta cavitat tal i com es descriu al llibre, sense que aquesta travessia sigui cap cosa de l’altre món, l’accés a la cavitat, no està a l’abast de tothom. Vull dir que, estic plenament segur que més d’un no gosaria tan sols intentar-ho. La cova no té gaire misteri, un esbart de coloms hi tenen el seu cau i la meva presència no va fer altra cosa que espantar-los. De lluny, no semblava que aquest forat s’enfonyés tant. Amb tendència a girar cap a el vessant de llevant, l’interior d’aquesta forat assoleix una profunditat de gairebé una trentena de metres. Unes petites formacions cap a la seva part final i la presència dels coloms abans esmentada són les característiques més destacables d’aquesta cavitat. De la seva utilització com amagatall de contraban, no en vaig veure cap resta evident. Degut a la meva solitària incursió, no puc mostrar cap imatge, ja que hagués estat bastant complexe poder col·locar la càmera en un lloc adequat i retratar-me a la mateixa vegada fent l’accés a la cova. També he de confessar que per motius evidents, per tal de protegir l’ integritat dels objectes fotogràfics vaig deixar els mateixos en un lloc segur, intentant aquesta travessia repenjat sobre la mar sense la càmera. Si queia a la mar, no ho havia de fer amb l’equip al damunt. Pot ser més endavant pugui mostrar-vos alguna imatge d’aquest lloc, això sí, hauré d’aconseguir enganar a algú. Una vegada haver recorregut aquest intens periple i tenir controlat tot el que hi ha, el retorn al caire del penyal ho vaig poder realitzar sense l’ajuda de la corda, evidenciant així que, el coneixement i el sabre per on s’ha d’anar, ajuda molt a poder fer coses que sense aquesta percepció, generalment el més mortals, feim més cas del seny que de l’atreviment.

3 - es reganó  (2)

Es Reganó. Nom de la fenella que forma la desembocadura des torrent Fondo, conegut només dels mariners des Molinar. Sorgeix amb una forma diminutiva oposada a una osca més important per la seva amplària que es diu la Regana.*

5 - es torrent fondo

5 - torrent fondo

Es torrent Fondo. Nom del principal curs torrencial de Vallgornera Nou, aplicat tant al recorregut com a la desembocadura, que és un solc pregon en forma de V, extraordinàriament encaixat, suspès uns 2 m sobre l’aigua. El llit només és transitable en el seu tros final, ple de fonoll marí. Més endins no es pot passar per l’atapeïment de la vegetació.*

5.1 - cova prehistòrica (5)

En el coster de la part de cala Pi es troba un cova artificial prehistòrica de planta plurilobulada amb columna. Aquest nom, molt conegut, és el que  li donen els mariners de s’Estanyol.*

5.2 - amarradors baixar torrent fondo

Nota: dins el vessant de llevant, tot i no ser imprescindibles, han col·locat uns aferrals artificials per tal de poder assolir la llera del torrent amb més facilitat.

4 - sa cova des torrent fondo  (1)

Sa cova des Torrent Fondo. És una cova marina, bastant gran i navegable. El torrent hi aboca les seves aigües.*

6 - punta des torrent fondo BN-Editar (2)

Sa punta des Torrent Fondo. És la variant més difosa. Els penyalars són verticals i força elevats.*

6.2 - la plataforma superior és horitzontalitat

La plataforma superior és d’una horitzontalitat absoluta, amb algun petit escalonament.*

6.1 - barraca punta torrent fondo (3)

Sobre la punta, cap a la part del torrent, hi ha les restes d’una barraqueta circular, possiblement del cinturó secret de vigilància de la costa. Té una cambra ovalada de 1’60 m per 1’30 m. El portal, de 0’60 m d’ample, està orientat al sud-oest. La gruixa dels murs és d’un metre.*

7 - sa figuera de moro

Sa figuera de Moro. Per una planta de l’espècie Opuntia ficus-indica, la qual creix sobre un cingle, elevat i inaccessible, ple de forats on nien els corbs marins.*

8 - sa pedrera

Sa Pedrera. Sembla abandonada des de fa molt de temps. S’hi veuen diverses bancades de marès de molt baixa qualitat.*

9 - es dos uis (1)

Es Dos Uis. Nom, força famós, de dues covetes negres, obertes a mitjan penyal. A sobre, la roca és de color roig. Tenen una alçària aproximada de 2’50 m i estan separades uns 3 m l’una de l’altra. És nom d’origen mariner, ja que només pot originar-se la metàfora quan es veuen d’una certa distància.*

10 - es cocó des dos uis

10.1 - hi ha diversos llocs on raja l'aigua (1)

Es cocó des Dos Uis. Hi ha diversos llocs on l’aigua raja, enmig dels estrats de les roques. No és potable, potser pels nombrosos xalets de la urbanització de Vallgornera. Abans hi caçaven coloms salvatges que hi anaven a beure. El nom té poca popularitat.*

11 - torrent des bastons

Es torrentó des Bastons. Petit curs torrencial, bastant encaixat, amb la desembocadura suspesa sobre la mar.*

12 - es bastons

12- es bastons

Es Bastons. És un lloc on, sota dels penya-segats, hi ha un roquissar de nivell molt irregular, ple de cocons.*

12.1 grollera escala

Ara s’hi pot davallar per una grollera escala de ciment. És nom d’explicació desconeguda. A la costa de Santanyí, s’olla des Bastons és un racó singular on la mar foragita llenyams de naufragis. Sembla que a les Balears hi ha d’haver molts de topònims relacionats amb allò que els temporals retornen als humans. Potser, però aquí no es tracta d’això, ja que mai no hi he vist res depositat. Antigament hi havia una escala per a facilitar l’accés a la pesquera, com hi és encara el tirany de ses balandres de Corona. Per ventura el nom partí d’un davallador artificial.*

13 - cova de s'espardenya

Sa cova de s’Espardenya. És a la part alta de les penyes i té una boca gran, d’uns 5 m d’alçària. L’amplària, igual que la fondària, és d’uns 15 m. Sobre un relleix de la roca, un ocell rapinyaire hi té el cau de dormir.*

13.1 restes barraca cova

A la part més fonda queden restes d’una barraca on dormia la parella de la Guàrdia Civil.*

14 - sa creta (2)

14 - sa creta (1)

14.1 varador molr rudimentari

Sa Creta. Nom molt popular d’una altra raconada de materials una mica disgregats. Al fons hi ha una tenassa i enderrocs, i fa poc que hi feren un varador molt rudimentari. Preciosa relíquia, testimoni de l’antic català de Mallorca, que sobreviu en aquest i en un altre topònim idèntic de la costa santanyinera. No és gens fàcil veure allò que puguin tenir en comú dos llocs que a mi em semblen força diferents.*

15.1 escala banc de sa cova

Es banc de sa Cova. Nom d’una popularíssima pesquera d’oblades, originat per la presència d’una planura baixa, inclinada i de certa grandària. Modernament, han fet al seu costat una escala que davalla fins a la mar. Fa dos anys hi caigué un municipal de Llucmajor.*

16 - punta de vallgornera

Sa punta de Vallgornera. Nom d’una punta de materials rogencs, fluixos, recollit d’un vell mariner des Molinar. Els estrats inferiors són negrosos. A ran de la mar hi ha una gran tenassa i a baix dels penyal hi ha pedres, uns de les quals destaca pel seu gran volum.*

17 -  torrentó des pas

Es torrentó des Pas. Petit curs torrencial que, amb la intenció no totalment consumada de fer-hi un port esportiu vers 1970-1971, fou eixamplat amb pala excavadora i dinamita. La destrucció afectà també es Pouet, una antiga captació d’aigua dolça, situada dins el llit del torrent, un poc en le coster de la part més propera a s’Alavern, a uns 150 m de la mar, segons conten. Em diuen que tenia de 25 a 30 pams de profunditat i que el coll era de pedra.*

18- cova de vallgornera (2)

Sa cova de Vallgornera. Existeix una pronúncia semiculta Vallgornera. La pronúncia popular és Vaigornera i molt rarament Baigornera. Es tracta d’una cova de boca gran, oberta de dalt abaix del penyalar. Hi entra la mar, però no és gaire gran a dins.*

19 - cala esglesieta (3)

19 - cala esglesieta (5)

19 - cala esglesieta (1)

19 - cala esglesieta (2)

Cala Esglesieta. Aquesta és la variant més difosa d’una raconada de penya-segats alts, de coloració rogenca a la part de dalt i blanquinosa a baix. El penyalar beca sobre una gran tenassa llisa que s’alça mig metre damunt la mar. Al caire de dalt de les penyes hi ha unes mates pentinades per la salabror del vent. És nom d’explicació desconeguda. Sembla que aquest ha de ser el lloc des d’on va passar a designar la barraca de vigilància que hi ha en les seves proximitats, però no es pot afirmar categòricament. Pot ser cal identificar l’indret amb el nom de cala Ragell que citen els documents des del segle XVI al segle XVIII.*

19 - punta de cala esglesieta

Sa punta de Cala Esglesieta. La formen un caramull de pedres enderrocades. La punta, pròpiament, és una llarga tenassa que floreja.*

20.1 s'esperó (2)

20.1 s'esperó (3)

S’Esperó. És l’aresta d’una pedra caiguda dels penyals, que, quan la mar va buida, només treu la seva llarga esquena dos pams per sobre l’aigua. Hom pot calcular la seva llargària en uns 5-6 m.*

20- sa panada

Sa Panada. Nom de la roca més grossa de s’Enterrossai, d’origen metafòric pel fet que, des de dins la mar, sembla el pastís mallorquí típic de les festes de Pasqua. Deu tenir uns 10 m d’alta. El damunt és ben pla.*

21- barraca cala esglesieta (2)

Sa barraca de Cala Esglesieta. Antiga barraca de vigilància litoral. Ja no existeix, perquè fa uns anys fou arrasada, possiblement amb una pala excavadora, i només queden alguns vestigis de paret. Em diuen que era coberta de teules a una sola vessant i que fa una dotzena d’anys que se’n dugueren les pedres per tancar un solar de la urbanització de cala Pi. Conten que un carrabiner anomenat Esteban García Rojo la va refer vers 1933-1934. El mapa Despuig (1785) marca una guàrdia secreta en aquest indret, que possiblement és la mateixa que els documents antics citen amb el nom de cala Ragell.*

22 - es cocó de cala esglesieta

Es cocó de Ca n’Esglesieta. En realitat són una partida de cocons allargassats sobre la part baixa d’una duna fòssil.*

23 - debaixador de cala esglesieta (2)

Es debaxaidor de Ca n’Esglesieta. És d’accés molt fàcil. Pren el nom d’un lloc ja citat.*

24 - s'esperó (2)

S’Esperó. Correspon a una duna fòssil depositada als peus dels penyalars, que aquí no són excessivament alts. Acaba en una punta que es prolonga dins la mar amb una ampla tenassa. El lloc és accessible.*

25- es cap de sa paret

Es cap de sa Paret. Dins la possessió de s’Estelella, separa es pinar Vei de sa pleta Gran.*

26 -ses bistis mortes

Ses Bistis Mortes. Les grans possessions solien tenir un lloc per a llançar-hi el bestiar mort. Les que tenien franja costanera acostumaven a fer-ho al costat mateix de la mar, en un espadat on els ossos dels animals no poguessin caure dins l’aigua. En aquest punt hi ha penyes altes amb pedrotes que en facilitaven la retenció.*

27- coves de s'estelella

Ses coves de s’Estelella. Són una sèrie de coves marines, de nom poc conegudes, solament accessibles des de la mar.*

28 - cova foradada

Sa cova Foradada. És una cova marina amb sortida a la part alta de la plataforma miocènica per un forat d’uns 5 m per 3 m. El pont que forma l’obertura superior està molt crivellat a causa dels temporals.*

29 - cova des coloms (4)

29 - cova des coloms (3)

Sa cova des Coloms. Cova marina utilitzada com a senya pels mariners. És bastant profunda, baixa de sòtil, sobretot cap el final, on la mar acaramulla alga. És nom molt més popular que el d’una altra cova que s’anomena de la mateixa manera i que no es troba gaire lluny.*

33. sa punta de na blanca

Sa Punta de na Blanca. És plana i s’aixeca uns 7 m sobre el nivell del mar. Li presta el nom la pesquera que segueix.*

32- pedrera-varador

Nota: dins aquesta raconada existeix una petita pedrera de marès poc explotada, de la qual es tragueren molt pocs cantons. Una mòssa profunda en un dels seus costats i el carreró que forma una mena d’entradeta natural, ens poden portar a pensar que l’indret era aprofitat com a varador? Resulta estrany no trobar cap enregistrament d’aquest lloc al llibre.

33. torrent des moix

Es torrent des Moix. Petit curs torrencial que drena les seves aigües des pinar Vei de s’Estelella. No està gens encaixat i queda suspès a uns 5 m d’alçària sobre la mar. La desembocadura és un gran esbaldregament de grans roques. A la part de ponent hi ha una cova marina. La substitució de gat per moix és general a Mallorca, però de l’antiga paraula conservam nombrosos testimonis fossilitzats.* Es torrentó des Moix. Aquesta denominació, tot i que no sembla la més difosa, és més ajustada a les reduïdes dimensions de l’accident topogràfic.*

34- punta des coconar

Sa punta des Coconar. És una planura elevada, amb una certa inclinació.*

35- es coconar (3)

35- es coconar (2)

Es Coconar. Sobre la plataforma hi ha nombroses cavitats (cocons) que produeixen molta sal. En un arrendament de s’Estalella del 1708 es fixen, entre d’altres pagaments, quatre quarteres de sal anuals.*

37-sa ferradura

Sa Ferradura. Nom metafòric d’una entradeta semicircular, d’aigües relativament profundes. Els penyals deuen tenir uns 10 m d’alçària i a la part del sud bequen damunt la mar.*

38. torre (1)

38. torre (2)

Sa torre de s’Estalella. Construcció defensiva de planta circular, d’uns 6’70 m de diàmetre per uns 9’20 m d’alçària. Es troba a una distància de la mar d’uns 80 m. Aquesta torre, com gairebé totes les construccions grosses de l’antic cinyell de vigilància del litoral, és utilitzada com a senya pels mariners per a localitzar punts de dins la mar.*

Algunes anotacions de camp

Entre aquesta etapa i l’anterior, inevitablement vaig haver de compartir espai amb els urbanitzadors de la zona. És irremeiable pensar que, el litoral de Cala Pi, Vallgornera Nou i es Pas, amb l’evolució deixà de ser productiu i la millor manera de fer-lo rendible i treure-li una mica de profit fou la seva venda. El trànsit per aquesta franja costanera, a voltes, es fa una mica pesat i enutjós. Alguna d’aquestes construccions assoleixen gairebé el caire del penyal barrant gairebé el pas i dificultant molt la progressió costanera d’aquest litoral. Les monjoies posades pel govern que separen la part privada del domini públic, comparteixen a molts indrets gairebé el mateix espai, fet que ens demostra que quan hi ha alguna cosa a guanyar, és més important l’enriquiment personal que l’interès general.

demostrar lo prop que estan ses cases (1)

M’imagino que per llei no es podia fer la vista massa grossa per evitar denúncies, però si que es va apurar fins al darrer centímetre de terreny per poder gaudir del que es pagava. Tanmateix, a qui putes li pot interessar anar a caminar per allà? qui cony deu anar a pescar en aquesta ribera marítima? Amb lo gran que és Mallorca, que se’n vagin a tocar els collons a un altra banda… Malgrat tot, dins aquest tram costaner, gràcies al llibre de Cosme Aguiló, hi ha indrets amb nom propi que tenim recuperats i recollits dins aquesta lloable obra i, que ben bé, mereixen una visita. Esper i desig que la meva aportació gràfica pugui servir també per tal de reivindicar la seva existència i que, malgrat les grans especulacions, tot aquest patrimoni públic no es vegi, de cada vegada, més engolit.

demostrar lo prop que estan ses cases (2)

Adentrar-se dins terres de s’Estalella, es converteix a dia d’avui, en el retorn a lo natural. Malgrat transitar també per dins domini privat, la convivència i el gaudi d’aquest espai és possible gràcies a la senyalització i ús d’un tirany bastant assentat que ens menarà fins a s’Estanyol. Tant de bo que aquest gest sigui comprès per tots i en facem un bon ús d’ell, perquè poguem seguir disfrutant d’aquest espai per molts anys.

Fins la propera….

* La toponímia de la costa de Llucmajor. Cosme Aguiló. Institut d’estudis catalans. Treballs de l’oficina d’onomàstica,II.

Anuncis