Etiquetes

 

pano 1-Editar

Novament,  fidels a la nostra cita familiar, fa poques setmanes, anàrem a passar uns dies a la Colònia de Sant Pere. En aquesta ocasió no tenia molt clar on anar. Vaig agafar el recull toponímic que Cosme Aguiló va fer d’aquelles terres, per si de cas, encara que, per poder saciar alguna de les inquietuds que tenc a aquest aplec, havia de desplaçar-me fins a Cala Mitjana, i això, era inviable en aquesta ocasió. D’aquesta manera em trobava amb ganes de partir, però sense sabre massa bé on acabar fent l’ou. Per això, el dia anterior vaig anar a mirar possibilitats. Vaig recordar un camí molt proper a la Colònia que s’enfonya muntanya amunt. El vaig resseguir amb el cotxe fins on em va deixar. Des de aquell punt, vaig localitzar una torrentera que es dirigia cap a un estret que semblava interessant: ja tenia eixida!!! Vaig pensar en començar la ruta per aquest punt, remuntar aquella torrentera i veure que em depararia aquell vistós estret.

 151

L’inici de la ruta em va fer passar vora un presa de contenció del torrent, un difós tirany que, ben aviat es ficava dins la llera del mateix, em va permetre anar apropant-me a l’estret. De tot d’una em va sorprendre molt trobar-me alguns gorgs actius, sobretot tenint en comte la zona on em trobava i l’època de l’any. Després a casa, cercant referències vaig poder resoldre molts dels enigmes que em sorgiren durant aquest improvisat recorregut.

038

041

042

Poc més endavant, en una curta i senzilla grimpada poc abans del congost, em va sorprendre trobar un tros de corda per ajudar-se a superar aquest curt i fàcil ressalt. Això era sinònim de que aquest indret, és un lloc de pas. En el punt en que la torrentera fa un petit gir a dreta, just a l’indret on el freu forma una vertical força marcada, un grup de fites em convidaren a sortir de la llera del torrent i resseguir-les per la banda esquerra (en el sentit de la marxa), aconseguint així agafar una mica d’altura i poder superar aquesta pregona estretor, per aquest costat del torrent. Em va semblar de tot d’una un clar i evident pas, però sense cap referència, només podia esperar arribar a casa per poder intentar posar fil a l’agulla. Un cop remuntat aquest estret, a la seva part alta, es troba un vistós gorg. Vaig remuntar uns metres més de torrent, però aquest ja començava a perdre interès i s’endinsava de manera més plàcida cap a la part alta de les muntanyes d’Artà. Va ser aquí on vaig decidir abandonar aquest torrentó i enfilar-me coster amunt en direcció al Puig d’en Xoroi.

046

052

056

Sense mapa ni cap tipus de referència, creia que em trobava situat al coster est des Xoroi, però aviat vaig poder comprovar com per poder assolir el cim d’aquesta muntanya, havia de salvar una segona depressió del terreny marcada pel tall del ramal d’un altre torrentó que conflueix amb el que havia remuntat feia poc. Assolia d’aquesta manera la part alta des pas d’en Gil.

068

Per poder seguir avançant cap el cim, ben aviat vaig abandonar aquesta torrentera i vaig enfilar coster amunt per allà on millor em va semblar. Del punt culminant d’aquest puig més proper a la carretera, s’eleva una petita aresta que permet assolir el coll Pelat, coll aquest, que separa el cim des Puig d’es Xoroi amb el cim de Ferrutx. Arribats a aquesta zona, les vistes panoràmiques que es poden gaudir des de aquestes talaies costaneres, són molt interessants. El dia era plàcid, l’horari matiner acompanyat d’una lleugera i ben arribada brisa, feien que la sensació de xafogor d’aquest dia d’estiu encara no és notés, fent que pogués gaudir d’aquesta improvisada escapada estival. Des d’aquest punt, assolir el cim de Ferrutx no té cap misteri, la seva original fesomia, que l’hi ha valgut l’apel·latiu de bec, esdevé un allargat i característic llom que uneix els seus dos punts culminants de 522 metres. Primer s’assoleix l’indret on hi aixecaren el vèrtex geodèsic, on també hi ha les runes d’una vella i esquifida construcció, per després, de forma irremissible, el cos et demana continuar endavant per anar a guaitar sobre l’extrem oest d’aquest puig. És aquest indret, el qui li atorga la peculiar silueta que caracteritza aquest puig i que segurament va motivar la denominació abans esmentada. Tallat a plom sobre la badia d’Alcúdia, es converteix en un punt privilegiat des d’on poder abraçar i atalaiar unes vastes i esplèndides vistes.

pano 3-3

El retorn a l’inici de la ruta també fou una mica improvisat, després de superar es pas Candeler, vaig voler acurçar terreny vorejant  els penya-segats des Xoroi, passant ben a prop de la Cova d’es Migdia. Dins aquesta immensa i enlairada balma, no fa molts anys, s’hi trobaren restes arqueològiques. La troballa fou casual, i els descobridors foren uns amics i companys de feina (Antoni Pasqual, Andreu Tous i Fran Ramon), que en el seu tossut intent de voler equipar més zones d’escalada, s’acostaren a aquesta cavitat atrets per les possibilitats que les verticals i desplomades parets d’aquella balma els hi oferien amb la idea per  d’obrir un nou sector d’escalada. Aquesta fortuïta descoberta va propiciar les tasques d’exploració d’aquest indret, aconseguint desenterrar elements molt curiosos i interessants que es pogueren contrastar amb els documents històrics recollits en el Llibre dels Fets del Rei Jaume I. Per tant, ens trobam davant una zona plena d’història; veig adient facilitar algún enllaç per si en voleu sabre alguna cosa més d’aquest raconet històric, enlairat al vessant de ponent d’es Puig d’en Xoroi.  I, sobre aquesta recent escola d’escalada Deportiva, si hi teniu algun interès, podeu consultar alguna cosa a aquest altre enllaç.

144

Pel que fa a l’escalada a n’es Xoroi, vaig tenir l’oportunitat d’anar-hi una vegada fa uns anys amb en Fran. Com a bon amfitrió, em va mostrar ben orgullós la feina realitzada. Provàrem un grapat de vies, en general són recorreguts llargs, lleugerament desplomats i amb bones preses. Predominen les rutes de sèptim grau, encara que, també sortiren un grapat d’octaus. L’equipament alegre i la localització elevada d’aquesta balma, converteixen aquest sector, en un lloc al qual s’hi ha d’anar amb les piles ben carregades. Fou una jornada profitosa de la qual en guard un bon record.

062

(Serpenteig que traça es Torrent d’es Parral poc abans del congost)

Però tornant a la ruta que ens ocupa, vull acabar aquesta aportació compartint la informació obtinguda després de la consulta bibliogràfica que vaig  fer. Degut a la multitud d’incògnites que el recorregut em va suscitar, em vaig veure obligat a intentar dar resposta a molts d’aquests interrogants. He pogut esbrinar que el torrentó que vaig fer servir a l’inici de la ruta és el Torrent des Parral:

…”Curs hidrogràfic que desemboca a la costa de sa Devesa, a un costat de la població de sa Colònia de Sant Pere, entre la Macada de sa Torre i la Torre des Morts. Desaigua a una platja d’arena amb còdols entremesclats, que arriba, terra endins, fins al pont per on passa el camí de Caloscamps. Motiva el nom una finca del peu de la muntanya que es diu es Parral, fent honor a la tradició vitícola de sa Colònia”…[1]

111

119-2

106

078

La motivació que fa tenir actius els gorgs del torrent durant l’estiu, segurament es deu a la presència de la Font des Parral, situada segons els mapes consultats, molt propera a la llera del torrent, però que degut a la manca d’informació de que disposava durant la realització de la ruta (no duia mapa), ni tan sols vaig cercar-la perquè desconeixia la seva existència. Les fites que em portaren a salvar el vistós estret que forma el torrent pel seu costat esquerra, és sens dubte es pas d’es Parral.[2]  De tota la resta, existeixen suficients llocs a la xarxa on ja es tracten certs indrets amb molt més deteniment, per tant no veig necessari redundar aquí en la seva explicació.

Fins la propera…

125

083

080

108

[1] La toponímia de la costa d’Artà. Cosme Aguiló. Edicions Documenta Balear. Any 2011.

[2] Localitzat aquest topònim al visor Ideib.

Advertisements