Etiquetes

192-Editar

“Es Morralàs: penyals que dominen el Pas des Cossi. Tallat a plom, constitueix una de les fites més característiques de la finca pública”[1]

Aquest és la cita textual que es recull dins la sucosa i interessant recopilació de noms de llocs que feren d’aquesta finca els inesgotables autors del llibre “Son Fortuny, nom per nom”. Però realment, no foren aquestes ratlles, les que m’impulsaren a fer-hi un tomb per allà.

166-Editar

Aquesta modesta però plombada elevació, situada al sud-oest de la nostra geografia, destaca sobretot per la seva particular silueta. En realitat, es tracta de dos esponerosos contraforts que, observats des de el seu vessant marí, ofereixen i conformen una curiosa i atractiva imatge que no deixa indiferent a tots els qui passegen pels voltants de sa Coma d’en Vidal o sa Boal de ses Serveres. La zona en qüestió havia quedada arraconada dins l’extens llistat de deures pendents, des de que, devers l’any 1993 havia anat a recórrer per primera vegada es Pas des Cossis. Aquesta esvelta silueta, ja havia atret la meva atenció i, el comellar que es forma entre els dos verticals esperons, va despertar la incògnita de si seria possible poder accedir a la part alta per dins aquella cridanera canal. Però bé, la cosa va quedar així… han hagut de passar un bon grapat d’anys per a què aquest antic deure es convertís en objectiu. Degut a la troballa feta quan fullejava el llibre citat anteriorment quan vaig descobrir sa Roca d’en Pujol: un curiós i vistós rocam que també va despertar la meva atenció.

“Roca d’en Pujol: Visible des del camí de sa Coma, destaca per la seva singularitat.” [2]

154

Stitched Panorama

Stitched Panorama

Degut a la proximitat dels dos indrets i al fet de poder assaciar la meva curiositat podent visitar d’un sol cop ambdós elements, feren que, finalment decidís a anar a voltejar per allà. Realment la zona és molt atractiva, plena de verticals penyals que es tallen dins l’horitzó de forma espectacular. La proximitat amb la mar, fa que es puguin conjuminar de forma excepcional els afilats i plombats caires de les parets d’aquest cim amb la resta d’elements que interactuen dins aquest breu i cenyit escenari, podent obtenir unes perspectives realment interessants i diferents.

057-Editar

053

Després a casa em va crear certa curiositat la forma augmentativa en la que s’anomena a aquesta elevació. Pot ser sigui la única representació que hi ha dins el nostre territori. És obvi atribuir o relacionar aquesta poc difosa forma de nominar aquesta elevació amb el genèric Morro.

Aprofitaré l’avinentesa per a compartir la biografia consultada vers aquest genèric:

Per una banda Enric Moreu-Rey la cataloga d’eminència massissa i arrodonida per comparació amb parts o membres animals o humans (Morro, Morràs, Morral, Morró, Morrell, Morrot). Antoni Ordinas engloba el genèric Morro dins el grup de formes de relleu positives, però l’inclou dins els subgrup de muntanyes que esdevenen ramificacions secundàries d’una cadena muntanyosa que manifesten, d’una forma més o menys explícita, la funció de contraforts. En aquest sentit, ens assenyala que un Morro, és una massa de roca o de terra prominent, però de cim aplatat. Fa notar l’existència d’aquest mot per a designar formes litorals. Tot d’una ens venen al cap molts dels morros repartits pel litoral d’Escorca (des Capellans, de Lluc, de ses Bledes, de sa Vaca, des Aucellets). Finalment refereix una interessant anotació de Carles Domingo (1985), el qual afegeix que “un morro sol ser una punta que el contorn d’una muntanya projecta enfora. Més encara: una punta abrupta, on el perímetre muntanyós, en lloc de fer cap rebaix, alça ben sovint un cim. Un cim típicament aplatat i amb uns vessants al més segur encinglerats o amb panys encinglerats. Algun cop, però, hom veu el morro orogràfic més el sortint que no pas l’avançament que és respecte a tot el cos d’un animal també el musell, al sinònim del qual s’ha manllevat el nom”.

Aquesta definició, que reflexa de forma molt encertada la realitat del nostre protagonista d’avui, em va semblar com si l’autor s’hagués inspirat amb ell per a conformar-la.

Finalment, en Miquel Àngel Escanelles, a la seva web ens indica que l’origen de Morro és desconegut. “És una paraula enquadrada pels lingüistes dins l’anomenat substrat preindoeuropeu. En una de les seves accepcions morro equival a penyal prominent i a Mallorca dóna nom a una setantena de llocs, deixant de banda els antropotopònims”.

Amb tot plegat, no calen més descripcions i em sembla que queda prou definit el protagonista d’aquesta eixida…

025

Pel que fa a la roca d’en Pujol, semblava a priori un rocam interessant per mirar d’enfilar-s’hi. La realitat no va ser tan triomfal com les perspectives que hi tenia posades. A l’actualitat un pinotell jove que, amb els anys ha anat guanyant alçada, ens oculta l’esponerosa silueta que d’aquesta roca ens desvetlla el llibre. Malauradament, les seves dimensions són més esquifides i, una fácil i curta grimpada pel costat del darrere, permet assolir amb facilitat el seu cim. La resta de la ruta, em va permetre accedir amb solvencia dalt d’es Morralàs, fent servir la canal que separa ambdós esperons. Visita obligada al seu cim que, encara mai havia assolit i, una mica d’exploració pels voltants completaren aquesta agradable i vistosa sortida.

001-Editar

035

086

Fins la propera…

Bibliografía:

– “Son Fortuny. Nom per nom”. Antoni Ordinas, Gabriel Ordinas i Antoni Reynés. Consll de Mallorca, 1999.

– “Els nostres noms de lloc”. Enric Moreu-Rey. Editorial Moll, 1999.

– “Geografia i toponímia a les Illes Balears”. Antoni Ordinas Garau. Editorial Moll, desembre 2001.

– Toponímiamallorca.net. Miquel Àngel Escanelles. Abril 2010.

[1] “Son Fortuny. Nom per nom”. Antoni Ordinas, Gabriel Ordinas i Antoni Reynés. Consell de Mallorca. 1999.

[2] Idem anterior.

 

Anuncis