Etiquetes

074-Editar

Els pronòstics que anunciaven una intensa nevada a l’illa no han decebut. La setmana passada, la neu es va dipositar de forma generosa damunt molts indrets de la nostra geografia. Aquest fenomen, poc habitual a les nostres rodalies, sol esser ben arribat. Qui més qui manco intenta aprofitar l’ocasió i viu la seva particular aventura “alpina”. Pel que a mi respecte, en aquesta ocasió, les coses han vengut ben rodades i he pogut satisfer el desig de trepitjar neu i fer alguna visita a diferents cims que durant aquests dies presentaven un aspecte una mica diferent a l’habitual.

Stitched Panorama

Dijous de la setmana passada, molta era la neu que havia caigut. Quan succeeix aquest fet, durant els primers dies la majoria de les carreteres queden tallades, això fa que si no disposes de molt de temps per anar a fer activitat, una de les úniques i millors opcions que hi ha, és decantar-se per anar als cims més modests en quant a elevació i més propers de casa. Això va fer que em decantés per anar fins a Sa Gúbia,que precisament aquest dia, apareixia amb un mantell blanc. La relativa proximitat i la possibilitat d’assolir el seu cim amb relativa rapidesa, feren que a darrera hora veiés una petita possibilitat de fer-hi una escapada. Després de tenir cobertes les obligacions familiars, aparcava el cotxe a Can Penasso un poc passades les 17’30 h. Mirant de no badar gaire, vaig assolir el cim poc abans de que el sol s’amagués. En aquesta ocasió, havia deixat la càmera de fotos a casa i aquest fet em va permetre poder gaudir d’una hermosa posta de sol sense tenir l’ull darrera del visor i sense tenir que estar pendent de diafragmes, velocitats i enquadraments, amb la qual cosa, vaig poder gaudir d’aquells bells moments en tot el seu esplendor. Al dia següent va tocar anar a fer feina.

Arribava el cap de setmana, la combinació dissabte-diumenge i neu a rompre, són uns elements molt mals de digerir…

El dissabte tocava família, però les circumstàncies volgueren aliar-se amb mi i existia la possibilitat de poder tornar fer una escapada a la neu. Veient el panorama calia plantejar-se on anar? Existien dues possibilitats que veia factibles, o bé Galatzó, o bé Teix. Em vaig decantar per la primera opció. La neu sol durar menys en aquest cim, no disposava de molt de temps i la ruta no havia de ser excessivament llarga. L’avantatge d’arribar tard en aquestes circumstàncies són dues: primerament els altres han obert petjada, amb la qual cosa et faciliten l’ascensió i, en segon lloc, quan un arriba la majoria de gent se’n va i això et permet estalviar-te la massificació. Quan vaig arribar a dalt, tres eren les úniques persones que encara estaven per allà dalt.

038

067

023

092

El diumenge també tocava família, però aquest dia també veia factible poder partir després del dinar. Estava clar cap on aniria, aquest dia tocava Teix. Em va passar una cosa molt semblant al dia anterior. Amb certes dificultats vaig trobar un buit al pàrking per deixar el cotxe. Mentre jo començava l’ascensió, molta era la gent que començava a partir cap a casa. Aquest dia, malauradament sobre el cim d’es Teix s’hi havien instal·lat uns núvols que no acabaven d’escampar. En assolir el vèrtex geodèsic, el cim estava desert. No era estrany, la mala visibilitat estava acompanyada per un intens vent que no convidava gaire a restar molt de temps allà dalt. Hagués estat tot un espectacle poder gaudir d’unes vistes obertes, es Pla de sa Serp lluïa un considerable mantell blanc, però el cel no es va obrir privant-me de les espectaculars vistes panoràmiques que des de aquest indret es poden gaudir.

018 015 020 029

El dilluns era dia fener, per a mi, això significa que puc mirar de gestionar amb una mica més d’independència el meu temps lliure. Sabia que disposava de l’horabaixa lliure, després de dinar i de deixar els nins a escola podria tornar partir, però a on? El dubte es va esvair tot d’una que vaig sabre que per fi havien obert la carretera. Aquell dia tocava Penyal. Fou la guinda a aquests dies intensos de neu. L’horabaixa d’aquest dia el cel va quedar totalment estirat i completament net. Hi havia molta neu, les petjades que em vaig trobar no evitaren que durant molts de trams d’ascensió, em quedés enfonsat fins a la cintura. Fou la pujada que em va constar més esforç fer, però l’espectacle que vaig poder gaudir durant tota la ruta fou indescriptible. Durant molt de temps guardaré un excel·lent record d’aquesta pujada, poques son les ocasions en què tot et ve de cara, aquesta vegada ha estat una d’elles.

011 017 043 061-Editar 062-Editar 072 082 087 118 153-Editar 179

 

Fins la propera…

Advertisements