Etiquetes

 

 

059

Stitched Panorama

 

“Tot dret”, no és altra cosa que una drecera a la via clàssica “Pepe Ramon”. Segons em contà en Carles, el recorregut que ells obriren, era una línia força evident que pretenia fer una mena de directa al sinuós i primerenc traçat que descriu la “Pepe Ramon”. Em confessà que era un recorregut que tenia ullat de feia temps, pot ser, de quan va recórrer per primer cop l’itinerari clàssic. Així i tot, han hagut de passar un bon grapat d’anys, fins que finalment, a principis del present mes de març, acompanyat de Sebastià Roig, han aconseguit completar un antic i agosarat repte. Malgrat que l’activitat realitzada, sembla ser que, no ha estat valorada com cal pels propis aperturistes, vull subscriure el meu reconeixement vers aquesta nova aportació. Cada cop sent més admiració i respecte cap a l’obertura de nous itineraris, l’aventura que suposa el fet d’enfrontar-se amb un recorregut desconegut, anar auto protegint-lo a mesura que es progressa cap amunt, tenint el cap ben asserenat per tal de intentar tenir controlada la situació, són sensacions i experiències molt intenses que em causen una profunda fascinació vers tots aquells/es que són capaços de portar-les a terme.

017

(A la còmode represa on conflueixen les dues vies i comença la fissura del primer llarg de sa “Tot dret”)

Matisacions a part, amb el present escrit, vull compartir aquest nou traçat que en Carles i en Sebastià, han obert a la paret de ponent del Castell d’Alaró. Amb aquest nou itinerari, es constata de forma notable l’evolució que amb els anys ha experimentat l’escalada. El tortuós traçat que descriu la “Pepe Ramon”, és un bon testimoni que demostra la gran capacitat que tenien els escaladors mallorquins a la dècada dels anys setanta de sabre llegir l’itinerari a seguir per tal d’evitar les principals dificultats que la paret els hi oposava. En aquells anys, certs obstacles eren inassolibles i no quedava més remei que recórrer a l’enginy per sabre destriar el camí que dins la verticalitat de la paret, els hi oferís menys resistència. Per això, no és gens estrany que, abans d’escometre una escalada, estudiassin a consciència l’itinerari a seguir, per tal de poder sortir-ne airosos per alt. Les evidents ziga-zagues que realitzaren durant l’obertura de la “Pepe Ramon”, són un exemple força il·lustratiu d’aquesta màxima. Han hagut de passar gairebé cinquanta anys perquè algú es decidís a tirar dret pel camí més curt, aconseguint d’aquesta manera, obrir un itinerari elegant, evident i una mica exigent. La realització d’aquesta activitat, portada a terme recentment per Carles Gastalver i Sebastià Roig, era una obvietat tan evident que, tal i com em va confessar en Carles, li resultava molt estrany no hi hagués anat algú abans a realitzar aquesta escalada.

Pocs dies després d’inaugurar aquest novell itinerari, he tingut la sort de poder anar a fer la segona ascensió d’aquesta via, acompanyant a un dels seus aperturistes. Aquest és el resultat:

Mitjançant una grimpada senzilla per terreny boscós, s’aconsegueix assolir la immensa i confortant represa on s’inicia l’escalada. Aquesta opció ens permet evitar el primer llarg de la Pepe Ramon que supera un petit esperonat que marca l’inici d’aquesta clàssica via. Des de la plataforma balmada on ens encordam per iniciar l’escalada, parteix cap amunt una evident fissura desplomada. Amb aquesta primera tirada, exigent per posar els músculs en moviment, s’aconsegueix adreçar la primera ziga-zaga de la Pepe Ramon. Es fa reunió compartint espai amb l’altra via: un pont de roca i un spit vell allotjats dins un nínxol molt còmode conformen aquesta primera aturada. Aprofitàrem aquesta repetició per substituir un vell i desgastat cordell  i per reubicar una expansió poc abans del pas clau d’aquest primer llarg.

012

036-Editar

030

(En Carles batallant amb la característica fissura del primer llarg)

La segona tirada torna anar dret, superant un tram amb bones agafades que tira una mica cap enrere. Una altra expansió seguida de tres ponts de roca llaçats, permeten protegir els primers metres d’aquesta tirada. Metres més amunt es torna a creuar amb la “Pepe Ramon”, en aquest punt, podem xapar una expansió que es va col·locar a l’altre itinerari substituint un antic i rovellat clau que hi havia en aquest indret. Just passat aquest punt, per continuar el nostre recorregut, s’ha de superar un altre pas una mica exigent sobre gotes d’aigua. Aconseguim assolir l’amplíssima i còmode darrera reunió on es tornen ajuntar les dues vies i ens desplacem cap a l’esquerra per assolir un pont de roca on es monta reunió. Es pot reforçar aquest punt amb un altre pont de roca. Un atlètic pas marca l’inici del darrer llarg. Hi ha dues expansions que protegeixen els primers metres, poc després, ens hem de desplaçar una mica cap a la dreta. Les generoses presses d’aquest passatge ajuden a progressar amb confiança. Ens manca un darrer passet que ens diposita damunt un bloc. La sortida ja és evident, la dificultat decreix i avançant entre una mica de vegetació s’arriba a la part alta dels esponerosos penya-segats que configuren la característica silueta d’aquest cim.

082

(Substituint el cordell vell a la primera reunió)

047

(En Carles a la tercera reunió, montada sobre dos ponts de roca al costat esquerra de l’enorme plataforma abans de la darrera tirada)

079

043

(Els ponts de roca llaçats del segon llarg i al nínxol de la primera reunió)

051

(Tercera reunió que torna confluir amb la “Pepe Ramon” a l’immensa represa del darrer llarg)

054

(En Carles gestionant el tercer llarg)

Aquesta nova ascensió serveix per seguir augmentant el nombre d’itineraris que solquen les esveltes parets d’es Castell. La notable activitat realitzada per en Carles i en Sebastià ens demostra que la corrent més clàssica i aventurera de l’escalada no s’ha mort i que és possible poder compartir espai amb altres recorreguts veïns de caire eminentment esportiu. Ara, sols cal que, el col·lectiu d’escaladors respecti i valori aquest estil que impregna i dona caràcter al traçat de la “Tot dret”. Futures repeticions s’encarregaran de confirmar graduacions i valorar la destacable empremta que Carles Gastalver i Sebastià Roig han deixat en aquestes mítiques parets.

088

crokis

Fins la propera…

Advertisements