Etiquetes

Stitched Panorama

Per qualsevol dels seus costers, rosta i dura és sa pujada a n’Escuder.

Aprofitant aquest tret tan característic que distingeix aquest cim, començaré aquesta crònica reproduint una contarella popular recollida al llibre que sobre el camí vell de Lluc editaren Antoni Ordinas, Gabriel Ordinas i Antoni Reynés. Dins el capítol dedicat a les tradicions, llegendes i miracles ens expliquen la gran quantitat de tests esbocinats que es trobaren als peus d’aquest encimbellat puig:
…”el monjo encarregat de la parròquia de Sant Pere d’Escorca, un dijous que hi havia mercat a Inca, envià al pastoret anomenat Amet a cercar recapte per omplir el rebost. Abans de partir l’advertí sobre els perills del camí: vés alerta a la fosca. A les muntanyes hi ha nius de bandolers que assalten els camins i les possessions. No ensumis gaire les mercaderies, que el temps passa de pressa. Reprèn el camí abans de que el sol no tombi.
Quan arribà al poble, el pastor, acudí al mercat i omplí ben de pressa beaces i alforges i girà en rodó cap a Lluc, no fos cosa que la fosca l’aplegàs a mig camí i els lladres cercassin d’envestir-li en encendre’s la nit. Just passat Caimari, quan comença a pujar Sa Costa Llarga, prop d’Es Puig de n’Escuder, li sortiren els moros disposats a robar-li el menjar que portava, decidits a matar-lo, si oposava resistència al seu afany de saciar la fam. Veient-los d’un tros lluny, n’Amet, enfilà una sendera de l’esquerra que conduïa al Puig, entre pedreny i torrenteres. De vegades, caminava ajupit sota el boscam, d’altres de genollons, cercava sempre de contenir l’alè perquè no el trobessin. Fins que descobrí una cova i s’hi amagà, tot esperant que els moros acabessin per desistir, cansats de cercar-lo.
Cerca qui cerca, els moros, acabaren per pujar a dalt de tot d’Es Puig. S’acostaren a un serrat que dóna sobre l’entrada de la cova i observaren que en sortia la coa de l’ase d’aquell portal. Pensaren, només de veure la coa de la bèstia, que allà dintre s’hi abscondia n’Amet i que seria bona cosa, amb la idea de sorprendre’l, amollar-se lentament pel serrat dins unes alfàbies que havien transportat fins la cuculla. En fermaren una i hi ficaren un moro. L’alfàbia davallava pausadament. Així i tot, pegava per les roques, de tant en tant: fins que acabà per trencar-se i, tant els tests com el moro, vingueren a caure just davant la porta de l’amagatall. Els de dalt cridaven:
-Que t’has fet mal?
N’Amet invocà la Mare de Déu de Lluc. Li demanà que els moros no li coneguessin la veu, i va respondre:
-No me n’he fet. Ja en podeu amollar un altre. Tornaven amollar una altra alfàbia, i una altra, i una altra… Aviat, tots els moros vingueren a morir davant el coval, estimbats sota les alfàbies esmicolades. N’Amet partí de bell nou cap a Lluc. Rere seu, deixava just a la falda d’Es Puig de n’Escuder, a la porta de la cova dels tests, un caramull d’alfàbies trencades i escabotell de moros derrotats”.
Deixant de banda aquestes inversemblants contarelles on també s’aprofita l’ocasió per reflectir la realitat física d’aquest indret, puc asseverar que l’escarpada pendent que vaig fer servir per assolir el capdamunt d’aquest modest cim, em va fer suar de valent.
La ruta que vaig realitzar el passat mes de desembre de l’any passat és fruit d’una vella curolla que m’havia proposat dur a terme pels voltants d’aquest puig. Ha hagut de passar gairebé mig any per a poder-la materialitzar i, com no podia ser d’altra manera, el meu company de viatge ha estat novament en Toni Josep. Diverses han estat les circumstàncies que han retardat aquesta activitat, però finalment, encara que molt més tard del que m’hagués agradat, estic satisfet d’haver pogut realitzar-la. Un petit i insignificant element que emergeix a la seva aresta de llevant, feia bastant de temps que, cada cop que pujava a Lluc, la meva vista s’hi detenia intentant trobar el lloc més adient per apropar-m’hi. Aquest monòlit punxegut que sobresurt en aquesta aresta, es convertia així doncs en una mena d’objectiu en el qual poder conjugar fotografia i excursionisme.

114 - Còpia

 

Stitched Panorama

El resultat final, he de reconèixer que no ha estat l’esperat, però ha pagat la pena el temps i l’activitat feta en l’intent de dur a terme aquesta nova dèria personal. Amb la idea d’intentar veure les possibilitats que m’oferia aquest vessant de la muntanya m’hi vaig atracar amb la intenció de trobar un lloc des de el qual poder obtenir una perspectiva interessant per tal de poder fotografiar aquesta mena de ninot, integrant, la figura humana al seu capdamunt.
Finalment, degut a que aquella eixida em va permetre aconseguir fer cim dalt de n’Escuder realitzant una ruta que em va semblar molt poc trescada, he decidit aprofitar l’ocasió per dedicar dues entrades a contar com va anar tot. En aquesta primera, explicaré com va sorgir aquesta inesperada ruta que em va permetre, de forma totalment atzarosa, fer cim dalt de n’Escuder. Deixaré per a la segona entrega, l’ascensió de l’agulleta de la seva aresta de llevant, culpable i protagonista que ha propiciat tot el que a continuació relataré.

Stitched Panorama
Així doncs, vaig assolir el coll situat al vessant nord d’uns 460 metres d’alçada per tal de resseguir la ruta més habitual per pujar dalt de n’Escuder. En un moment de l’ascensió vaig decidir prendre més cap a l’esquerra atret per la raconada vertical que formen en aquell punt les penyes que s’estimben de la part alta del puig. Dues marcades i verticals canals separades per una afilada aresta conformen aquesta accidentada contrada. La curiositat em convidà a seguir endavant per tal de destriar millor si existia alguna possibilitat de pas que em permetés assolir la part alta d’aquelles verticals parets. De les dues canals abans esmentades, la de la dreta semblava més dòcil i per tant més assequible. Fou l’elegida per continuar per amunt.

007

013023

 

 

 

 

 

 

 

030

008

A mesura que a força de prémer anava guanyant metres, la canal s’estrenyia formant una regata un tant vertical, però que semblava me deixaria passar. Abans de començar a pujar, no em va semblar tan dreta, no fou fins ben a la meitat quan aquella percepció va canviar una mica, però ja estava una mica emmerdat, veia factible seguir pujant i trobava més senzill seguir avançant que desfer les passes fetes. Centrant tot els sentits amb el que estava fent, ja que la meva idea inicial no havia estat aquesta, ni tan sols havia tingut la previsió d’agafar cap tros de corda per si de cas, vaig decidir tirar cap amunt.

046
Entre rapinyades i flastomades, finalment treia el cap a pocs metres de la fita cimera que em confirmava que ja no hi havia res més per damunt meu. Retornant la vista enrere, veient l’abrupte canal que havia ascendit, em feia creus de que hagués pujat per allà. Vista des de baix no m’havia suscitat tanta esgarrifança. Amb tot plegat no vull semblar ser pretensiós ni fanfarronejar de res, em conec prou bé per tenir molt clar quin és el meu abast muntanyenc, la meva simple intenció és la de transmetre la visió tan radical que un mateix indret va suscitar en mi, contemplat des de un punt o un altre. Per baixar de n’Escuder, vaig resseguir el costerut i aspre coster que guaita per damunt el camí Vell de Lluc amb la intenció d’ubicar el ninot i cercar la perspectiva més adient que ressaltés l’esvelta figura d’aquesta insòlita agulleta. Vaig aconseguir assolir un lloc des de el qual es podia contemplar amb més nitidesa allò que havia vingut a cercar. M’hagués estimat més trobar un angle en el qual es retallés sobre el cel la silueta d’aquesta prominència, però, degut a la realitat física d’aquell paratge, era ja molt demanar. Donava per satisfeta la intenció que em va portar novament pels voltants de n’Escuder.

082

Vaig aprofitar el característic marge situat a vessant de Caimari, sense el qual seria gairebé impossible poder superar el desnivell que permet arribar al capdamunt d’aquest puig, per tal de retornar fins al cotxe. D’aquesta manera, deixava els deures enllestits amb la intenció de tornar-hi algun dia amb algú per tal de materialitzar la meva curolla fotogràfica.
A la propera entrega vos mostraré i vos contaré com va anar…

Fins la propera…

 

Advertisements