Etiquetes

 

 

076

 

En l’anterior aportació feta sobre n’Escuder, vaig descriure una mica la ruta que em portà a fer cim dalt d’aquesta modesta elevació. També vaig detallar quina havia estat la principal motivació que va orientar les meves passes vers aquells paratges. Avui toca compartir aquesta motivació.

Com ja vaig comentar anteriorment, al vessant de llevant de n’Escuder emergeix una aresta no gaire continua, que a la seva part central presenta un curiós i característic bony que fou el principal responsable d’aquesta activitat. Durant les exploracions prèvies intentant localitzar la millor manera d’accedir a la seva base i de trobar el millor lloc des de el qual poder obtenir una perspectiva interessant per tal d’obtenir la imatge desitjada, vaig ensopegar amb les restes d’un vell cordell instal·lat en una alzina. Aquella vella relíquia em va recordar que aquell territori ja havia estat conquerit. Certament, a l’època actual, pocs deuen ser els llocs per molt recercats que siguin, on els nostres avantpassats no hi hagin passat ja. Probablement aquest recòndit i poc evident indret passa completament inadvertit a la majoria d’escaladors actuals. I no és gens estrany, perquè si realment la nostra intenció és aixecar el cul de terra per tal d’enfilar-nos una mica, n’Escuder, tot i presentar uns verticals costers, no és precisament el candidat més idoni.

022

 

Aquesta vella troballa, va despertar en mi la curiositat d’intentar esbrinar alguna cosa més de les batalletes que els nostres antecessors, pioners de l’escalada mallorquina, degueren lliurar a la primeria dels anys setanta per aquells paratges.

Com no podia ser d’altre manera, les referències que ajudaren a saciar la meva curiositat, les vaig localitzar al llibre de Pere Llofriu “Cinquè superior” i a la revista “Penyal”. Gràcies a aquestes valuoses consultes vaig poder comprovar com la primera ascensió d’aquesta exigent aresta la realitzaren Aníbal Alonso i Pep Pujades el dia de reis de 1976. La seva particular odissea, la descriu el propi Aníbal en un article publicat a la revista “Penyal” sota el títol: Records d’una primera ascensió, Cresta de Llevant de n’Escuder. D’aquesta aportació i, referent al ninot característic que va suscitar la meva particular dèria, l’autor cita:

…”després sa cresta es torna tombar fins un quaranta metres a on trobam es primer gendarme, es pot esquivar sense cap dificultat però volem escalar sa cresta integralment i anem a cercar un pas que ens dugui a dalt, el vorejam per defora i no es mostra fàcil per cap lloc i a més, pareix predispost a caure, ja que té un forat a la seva base i està crullat pels quatre costats, jo no som massa partidari de pujar-lo si hem de clavar, però es meu company està encapritxat i clavant tres claus que fan tremolar tot es monòlit s’enfila, el seguesc i ja ens trobam a damunt d’aquesta agulla, baixam amb rappel per s’altra costat tement que es nostre pes el faci trabucar damunt noltros, però per bé nostre no succeeix tal cosa”…

099

(Cercant una perspectiva interessant)

 

D’aquest relat vaig poder sabre algunes coses del meu particular objectiu. Particularment, no m’atreia gaire el recorregut d’aquesta aresta, la meva principal obsessió era aquest característic bony. La descripció feta pel propi Aníbal no encoratjava gaire anar a enfilar-s’hi. Malgrat tots aquells entrebancs, estava decidit a intentar-ho. Lo difícil, pot ser, seria trobar algú que li motivés acompanyar-me. Finalment i com no podia ser d’altre manera el meu company de viatge va ser novament en Toni Josep, al qual també li agraden aquestes emmerdades que no tenen massa mèrit però que ens motiva fer.

078-Editar

Del relat extret de la revista “Penyal”, podem sabre que la primera persona que es va enfilar dalt aquest punxegut rocam fou en Pep Pujades. D’aquest oblidat personatge i, pot ser també poc reconegut escalador, ens parla una mica amb més deteniment en Pere Llofriu al seu llibre. D’ell ens diu:

…”Anava molt tranquil amb tu; era un alivi escalar amb tú; tenies els gens d’un gran escalador, dits de moix, t’aferraves com un dragó, t’enfilaves com una monea. Per mi eres un escalador singular; a vegades t’embullaves a un quart, però corries pel cinquè”…

També el recorda com el vertader amo de les rodalies d’Inca: “voltant amb un compàs de n’Ali cap a Consell tot són primeres teves”.

El puig de n’Escuder, a més de s’Aresta de Llevant, compta amb dos itineraris més d’escalada: sa Cresta de Gregal (D), Pep Pujades-Pere Llofriu (18-gener-1976) i sa cara Sud (AD), Pep Pujades-J. Bisbal.

Finalment, pot ser el més interessant d’aquesta nova curolla hagi estat tornar a gratar les poques referències que existeixen per tal de recuperar una petita part del nostre passat vertical.

Stitched Panorama

Fins la propera…

Anuncis