Etiquetes

 

008

 (Les esponeroses parets de ponent del Castell d’Alaró)

 

Novament, l’itinerari clàssic de la “Pepe Ramon”, ens ha servit per equipar un nou recorregut a la paret de ponent del Castell d’Alaró. Primerament va ser la “Tot dret”, i ara, és aquesta “Ruta inesperada” la nova via que ens ha permet recórrer les esveltes parets d’aquest puig. Tot va sorgir poc després de l’obertura de la “Tot dret” quan, novament en Carles es va fixar amb la possibilitat de poder equipar una nova línia que ens permetria enllaçar les dues enormes represes que existeixen en aquest tram de les parets del Puig d’Alaró. Les ziga-zagues de la “Pepe Ramon” permeteren unir-les resseguint el recorregut que oferia les menors dificultats, fa relativament poc temps, la drecera de la “Tot dret” també ens brinda aquesta possibilitat, això sí, mitjançant uns passatges una mica més exigents. Ambdues vies encara mantenen l’esperit d’aventura que exigeixen els recorreguts de caire clàssic. En canvi, el nou traçat, que discorr pel costat dret de les anteriors vies, permet superar uns trams molt llisos que fan impossible poder col·locar algun element d’autoprotecció. Aquesta característica fou la que finalment va propiciar la col·locació d’expansius.

006

(Sobre la placa llissa del primer llarg)

 

L’itinerari va quedar enllestit en tres dies de feina. Primerament fou en Carles qui s’hi acostà a veure les possibilitats que oferia el primer llarg. Veient la impossibilitat d’autoprotegir el llarg, decidí que aquest nou itinerari seria de caire esportiu. Va deixar quasi enllestit l’equipament d’aquesta primera tirada. Pocs dies després, em comentà el projecte i em va engrescar la idea, així que, quedàrem per tornar-hi plegats. Al segon dia de feina, deixàrem acabat el primer llarg i equipàrem el segon. Abans de que el sol comencés a guaitar i a encalentir de valent, decidirem deixar-ho estar. Hi tornàrem un altre dematí, en el que aprofitàrem per provar i encadenar els dos primers llargs i acabàrem d’equipar el darrer.

030

062-Editar-2

 

 

 

 

 

 

 

 

(Esquerra: fent servir la “Pepe Ramon” per instal·lar cordes, dreta: el darrer llarg discorr per la fina aresta que tanca el diedre de sortida de l’itinerari clàssic)

031

(Al darrer llarg de la “Pepe Ramon”)

010_2 - Còpia

(Ubicació dels itineraris)

052

(Col·locant els darrers acoratges del tercer llarg)

 

Finalment la ruta quedà llesta i provada. Hem preservat la ruta clàssica i aquest nou itinerari no interfereix en cap moment el seu traçat. A la darrera reunió, comparteixen espai ambdues vies, però hem respectat l’equipament primitiu que consisteix en un esquifit pont de roca i un pinotell, això obliga a les futures repeticions a haver de sortir per alt.

Les característiques peculiars de l’indret, la existència de dos burils vells al primer tram que no duien a cap banda i, la troballa casual d’un clau, relativament a prop de la segona reunió, em feren plantejar una mena de debat ètic. Fetes les investigacions pertinents i les consultes adients, finalment, ningú ens ha pogut aportar cap aclariment vers aquests misteriosos ancoratges apareguts a la paret. Pareix ser que els burils pretenien ser una mena d’entrenament per a l’artificial que no porten a cap banda. No sembla que ningú s’hagués plantejat obrir via per la placa llisa del primer llarg i, pel que respecte al clau, ben possiblement fos alguna embarcada d’algun despistat que no tenia molt clar l’itinerari de la “Pepe Ramon”. Tampoc existeix o coneixem cap croquis que ens pugui dar resposta a aquests interrogants. En tot cas, si llegint aquesta crònica, algú en sap alguna cosa, per la meva part, no tindria cap inconvenient en retornar l’aspecte primitiu d’aquest recorregut que a noltros ens sembla inèdit.

013

(Al pas clau del segon llarg)

 

Finalment el resultat de tot plegat ha estat aquest itinerari inesperat que solca aquesta interessant paret dissenyant un fàcil i lògic recorregut de tres llargs. El primer i tercer es caracteritzen per ser dues plaques bastant escasses de bones preses, en canvi, el llarg central és una mena de diedre fissurat amb agafades més generoses. Per a mi, el millor dels tres.

Fins la propera…

010_2

 

PD: pot ser que algú, a la sortida de la segona reunió, trobi que hi manca algun ancoratge, nosaltres trobàrem que la possible caiguda està protegida i que després d’un petit pas sobre bones presses s’assoleix sense dificultats el següent ancoratge, amb la qual cosa, optàrem per l’estalvi.

 

 

Advertisements