Etiquetes

Stitched Panorama

Després d’una llarga temporada tenint aquesta secció aturada, he decidit donar continuïtat a les passes ja fetes projectant un nou enfocament a aquest projecte. La nova realitat que estic vivint, ha adreçat alguns dels meus objectius, suscitant noves curolles que capten la meva atenció vers altres racons de l’illa. Conseqüentment, els destins, les motivacions i les recerques han canviat d’escenari, reconduint les meves caminades per altres territoris de l’illa que tenc menys tropitjats i en son més desconeguts. Tot i això, hi ha un denominador comú que pot fer lligar aquestes noves eixides: la presència de la mar. Per tant, em va semblar que aquesta excusa era un bon motiu per replanatejar-me l’objectiu inicial del projecte ran de mar i dar-li una nova perspectiva ampliant nous horitzons. Finalment, he decidit incloure dins aquesta secció tots aquells itineraris que em permetin connectar ran de mar dos indrets diferents del nostre litoral. Sense cap altre pretensió que el d’anar incloent totes les rutes que vagi fent tenint com a company de trajecte la proximitat de la mar, aprofitaré aquesta circumstància, per anar omplint amb noves aportacions aquesta secció. No seguiré cap ordre cronològic o territorial ni tampoc condicionaré aquestes contribucions a la realització de cap mena d’objectiu, simplement es tracta d’anar fent…
Així doncs, començaré aquest nou i, pot ser llarg viatge, presentant un interessant recorregut que permet unir cala Figuera amb sa Finestra d’en Nigorra. Mitjançant una ampla i característica represa, de les moltes que existeixen dins el litoral santanyiner, situada entre la part alta dels penya-segats i la línea costanera, es poden unir aquests dos indrets, ran de mar, superant dos entrebancs que es presenten en el camí.

276-Editar

La gran varietat d’elements curiosos que omplen cada raconada d’aquest tram marítim i que segurament tenen denominació, hauran d’esperar una mica a conèixer la seva toponímia. Segurament que l’anhela’t recull que Cosme Aguiló n’ha fet del seu municipi i que encara, malauradament no ha vist la llum, m’ajudaran a satisfer l’enorme curiositat que molts d’ells han suscitat en mi. Mentrestant, empraré aquells noms que de la informació consultada semblen irrefutables i els pocs que he pogut recollir d’alguna de les entrevistes que he fet.
Pel que fa a les característiques del recorregut emprat, vos diré que vaig accedir a la represa abans mencionada a les proximitats d’un bar que es diu “Pura vida”. Sense cap dificultat, el terreny permet anar avançant al mateix temps que les parets del penya-segat es van fent més grans. Se’ns apareix una primera surgència d’aigua no massa activa, els joncs dels voltants, denoten la seva presència en altres èpoques més ufanoses de l’any. Algun que altre enfony marí que no permet accedir-hi per terra s’obre pas al llarg de la ruta i qualque gran bloc que queda depositat damunt aquest ample escaló natural provinent dels penyalars superiors sembla que ens vol barrar el pas.

214225

Després d’una raconada, les altives i infranquejables parets del penya-segat es tornen dòcils i permeten un accés directe a la mar. Podria tractar-se d’algun davallador?

219-Editar

Sigui com sigui, aquest indret permet assolir la ribera marina de forma plàcida i segurament deu ser l’accés que empren alguns pescadors per assolir les pesqueres que hi ha pels voltants. Les restes de brutícia que després d’aquest lloc comencen a florir per tot arreu denoten la inconfusible petjada que, la presència humana, deixa com a testimoni del seu pas. Poc després d’ultrapassar aquest racó, després d’una cantonada, les parets d’aquest litoral es tornen a enlairar assolint en aquesta punt l’altura màxima d’aquest tram costaner. Els escaladors han aprofitat aquesta circumstància per equipar una zona d’escalada poc difosa i freqüentada. Els itineraris que solquen aquesta vasta i dificultosa verticalitat són prou evidents. Uns escalons de ferro col•locats per a l’ocasió ajuden a assolir la part baixa d’aquest impressionant racó.

237

Poc després de la zona d’escalada, la represa que havien emprat per a arribar fins aquí, desapareix. Els enderrocs que segurament antany formaven part d’aquest escaló natural queden disgregats aquí i allà en forma de grans blocs, tenasses i enfonys. Avançant per dintre aquest caos rocós podem accedir a l’interior d’un coval situat ben a ran de mar. Dins ell, la seva boca ens emmarca els voltants de s’Esterrosall de cala Llombards i de sa cova des Fum.

242-Editar

Resseguint la vorera marina, assolim, mitjançant una curta i senzilla grimpada novament el tram d’escaló natural que veníem seguint des de l’inici, reprenent així, la mateixa dinàmica de marxa que ens ha portat fins aquí. Des de la zona d’escalada, aquesta irregularitat del terreny, no sembla que sigui factible poder-la superar i tornar enllaçar amb la represa que s’intueix continua metres més endavant, però, a mesura que ens apropam a aquest entrebanc del camí, la perspectiva canvia i sense gaires dificultats podem continuar fent camí.
Un nou tram senzill i ample ens permet seguir avançant amb facilitat. Una altra zona humida, més clara i evident que l’anterior, dona vida i abasteix amb el líquid element uns quants exemplars vegetals. Molt a prop, hi té el seu cau un antic i bastant reblit, secret de contraban.

328

322

Ens apropam al final de la ruta. Un centenar de metres més endavant un esperó rocós ens anuncia que just després s’hi troba la raconada marina on hi ha la Finestra d’en Nigorra. Aquesta irregularitat del penyal, ens mostra l’obertura artificial que suscità el topònim. Però abans de poder assolir aquest xap, ens veurem obligats a superar l’entrebanc més dificultós del recorregut. L’ample cornisa que hem resseguit al llarg de l’itinerari s’estreny fins a tal punt que sols es pot seguir avançant ben aferrats a la vora del penyal. El buit que se’ns obre als nostres peus, no permet badar gaire i el reduït espai que hi ha per passar, de ben segur pot fer tornar enrere a més d’un.

288-Editar301-Editar

A mitjan camí d’aquest tram dificultós s’hi troba es forat de na Maçiana. Una obertura vertical de reduïdes dimensions que s’obre al bell mig d’aquest paladar rocós. Sota els nostres peus, s’enfonya cap endins un petit coval accessible des de terra. Des de la seva boca d’accés, es pot distingir amb més claredat es forat de na Maçiana. Desconec el seu origen com també la hipotètica relació que pugui tenir amb l’altre secret de contraban que es troba molt a prop d’aquest forat, cosa que personalment descarto d’entrada.

005-2
Així doncs, després de superar aquesta psicològica dificultat, assolim sa Finestra d’en Nigorra. Esperem que els recents arranjaments que s’estan practicant a la zona no ens manllevin la seva visita com tampoc l’accés a n’es caló de ses Agulles situat pocs metres després. Ens pertoca retornar a l’inici i ho podem fer de manera més plàcida i sense tants entrebancs, fent servir l’evident tirany que s’obre pas per la part alta de les penyes.

Salut i fins la propera…

Advertisements