Etiquetes

036

(El niu que dona nom a la via)

A la dècada dels anys setanta, quan tot just l’escalada a Mallorca encara havia d’envestir, la gent s’atracava a les muntanyes, guiant les seves passes, ajudats pels mapes militars de l’època. En un d’aquests mapes existia un topònim un tant curiós i extravagant: el penyal del Cor. Segurament que en l’intent de voler normalitzar aquell insòlit nom, els traductors castellans es menjaren la darrera lletra d’aquell nom, convertint un corb, en un cor. Al nº 37 de la revista Es Castellet de Bunyola, l’any 2009, Pere Llofriu escriu un article on designa com a benigne aquesta deformació. A més, el propi Llofriu, que es convertí juntament amb Menel García en la primera cordada que aconseguiren solcar la vertical paret sud d’aquest penyal realitzant un agosarat itinerari que batiaren amb el nom d’es “Merlet esclafat”, intentà restablir l’error, però entre el col·lectiu d’escaladors, s’havia ja popularitzat l’esguerrada i decidiren deixar-ho tal com estava. Avui en dia, als mapes actuals, s’ha corregit l’errada tot i que com ens indica el propi Llofriu un mica més endavant a l’article citat:

…”i per acabar-ho de compondre, l’amo en Joan Porro em va dir que ni una cosa ni l’altre, que allò era el penyal des Verger o el penyal de Son Perot”…

Per tant, si vos sembla bé, ara per ara, noltros ens quedarem amb l’apel·latiu de Penyal del Corb, sovint estès en altres indrets de la nostra geografia.

Sincerament, vos he de confessar que des de sempre i fa molts anys, cada cop que m’atracava fins a Orient, just en acabar els revolts del coll que ens dipositen prop de les cases de Son Perot, els meus ulls es detenien a observar aquesta vertical paret, pensant que estaria bé qualque dia intentar assolir el cim d’aquest penyalató grimpant per ella. Amb el pas dels anys, em vaig assabentar que a l’any 1976, la cordada Llofriu-García, ja havia realitzat l’itinerari abans esmentat. Pocs temps després, (no he pogut aconseguir les dates exactes), Manel Bover i Joan Toni Quetglas, realitzen una directa al recorregut original.

IMG_1628 - copia

Però a banda d’aquest dos itineraris que solquen els recorreguts més evidents d’aquesta paret, existeix un tram de roca que crida més l’atenció, però el seu color ataronjat, ens adverteix de la seva extrema verticalitat. Curiosament i molts anys més tard, finalment qui es va decidir a envestir l’escalada del Penyal del Corb per aquesta part més agosarada, ha estat en Miki Palmer. Després d’uns quants anys d’estar una mica al marge, sembla ser que ha tornat envestir amb ganes i, en poc temps, ha tornat equipar uns quants itineraris a diferents indrets de l’illa. Aquest en concret, em contà que hi havia d’anar amb en Joan Simonet, habitual company de cordada d’en Miki, però una lesió al genoll l’obligaren a fer repòs. Tot sol i sense company, semblava que el projecte al penyal hauria d’esperar. Va resultar però, que feia relativament poc temps havia anat a escalar en solitari unes quantes vies a sa Gúbia (Sexo débil i Guaton). Tenint fresques les maniobres de corda en solitari, es decidí a emprendre l’obertura en aquest estil. La feina li durà tres jornades. El primer dia, durant el mes de gener de 2015, va obrir el primer llarg. La segona visita la realitzà uns mesos mesos més tard, però fou més profitosa i aconseguí  obrir el segon i el dificultós tercer llarg. Finalment, el 10 de març, acompanyat per en Pep Zanoguera assoliren el cim, obrint dues tirades més.

004

(Inici del recorregut)

L’itinerari consta de cinc llargs d’uns 20 a 30 metres amb una dificultat màxima en lliure de 6a+. La ruta està semiequipada, trobant als punts claus del recorregut ancoratges fixos tipus parabolt. Les reunions estan també equipades. Malauradament, el tercer llarg és un desplom mal de passar en lliure. Nosaltres no aconseguiren encadenar-lo, segons en Carles pot ser tengui un grau pròxim al 7b. De la manera com equipà aquest passatge en Miki, es pot superar sense gaires problemes, anant de parabolt a parabolt. Al croquis aconsella portar un estrep, a nosaltres no ens va fer falta.

Segons em digué el propi Miki, segurament si en comptes d’haver-hi anat tot sol, hagués tingut el suport d’un company de cordada, pot ser hagués foradat menys. En general, és un itinerari elegant i agosarat sobre una roca bastant bona. Cal recordar i advertir que a la tercera reunió hi ha un niu, que dona nom a l’itinerari, per la qual cosa queda prohibit anar a escalar aquesta via des de Abril fins a Setembre.

010

(En Carles abans del tram clau del primer llarg)

 

Com a curiositat, la darrera tirada d’aquest recorregut, sembla ser la mateixa que empraren els conqueridors d’aquest penyal l’any 1976, quan després d’haver superat el passatge clau d’aquell primitiu i audaç recorregut necessitaren asserenar un poc l’esperit. Va resultar que per poder continuar cap a dalt després de la segona reunió, no es veia la cosa massa clara. Decidiren tirar una mica cap a la dreta i montar la següent reunió abans d’un tram bastant vertical. Pere Llofriu que liderava l’obertura, decidí enfrontar-se a aquella dificultat, la paret l’obligà a haver de superar un pas amb artificial. Quan li tocà a n’en Menel, va resultar que a un dels llocs on, tot just feia uns minuts, s’hi havia penjat en Pere, el ciuronet que l’havia aguantat, li va petar a n’en Menel. Resolgueren la situació amb èxit i després de l’ensurt, la cosa es suavitzà i pogueren fer cim. Aquell curiós afer donà nom a la via i, pot ser, tal com apunta el propi Llofriu a Cent escalades i un Àngel, la via quedà desactivada. Passà una temporada llarga fins que una altra cordada es decidí anar a visitar el Penyal del Corb. Segurament que la intenció de Manel Bover i de Joan Toni Quetglas era la d’intentar repetir l’itinerari original, però en arribar a la segona tirada, veient que era possible poder adreçar el recorregut inicial, acabaren obrint la segona ruta a aquest modest cim. Però a més d’aquestes curiositats més pretèrites, a part d’aquest itinerai més recent obert per en Miki Palmer, uns altres escaladors, la parella formada per en Luís Redondo i en Pedro Mas anaren a realitzar un itinerari més modest a l’aresta de Ponent. En aquesta altra alternativa, la darrera tirada també és comuna a l’itinerari original obert per Llofriu-García i a la darrera aportació feta per en Miki.

052

(Cim d’es penyal del Corb)

 

Així que ja ho sabeu, no massa lluny de Palma, teniu una opció de poder anar a recórrer un itinerari no gaire compromès per al mesos freds d’hivern. Encara que si la cosa continua com fins ara, no sé com ho farem…

Stitched Panorama

Fins la propera…

 

Bibliografía consultada:

  • Pere Llofriu. Cinquè superior. Autoedició, Palma 1996.
  • Pere Llofriu. Notes d’un escalador. Revista Es Castellet n.37. Bunyola 2009.
  • Pere Llofriu. Cent escalades i un àngel. Autoedició, Palma 2014.

041

(Arribant a la quarta reunió amb la vall d’Orient als nostres peus)

Advertisements