Etiquetes

002-Editar

 

Ara que tinc la feina del llibre una mica més avançada, pot ser sigui un bon moment per tornar engegar el blog posant al dia les activitats realitzades al llarg d’aquests darrers mesos.

Encetaré doncs aquesta actualització fent esment de la darrera obertura duta a terme a les esponeroses parets que conformen la peculiar silueta del Puig d’Alaró. Més concretament al vessant de llevant d’aquesta muntanya, sobre el cantó que conforma l’esperó de sa Torre. Per a tots els que estigueu familiaritzats amb l’indret, la cordada formada per Guillem Martí- Bernat Torres, l’any 1974, obriren l’agosarat i exigent traçat que anomenaren Aresta de sa Torre. Molts anys més tard, l’any 2008, Manel Bover obrí un primer llarg d’entrada a aquesta mítica via. I ara, en Carles s’ha encarregat d’obrir des d’abaix aquest nou itinerari que discorr pel costat dret de l’original.

008

011

 

 

 

 

 

 

 

 

(En Carles al primer llarg. Esquerra: arribant al pont de roca on ens bifurquen els itineraris. Dreta: abans de superar el primer bony)

012

(Després d’aquesta primera dificultat, la via va a cercar la fissura que es veu abans del pi)

 

En conjunt, és un nou itinerari semi-equipat que assoleix el cim d’aquesta aresta superant un tram de placa, una mica atlètic per als més mortals, a la segona tirada. Els indrets més exigents o compromesos estan protegits amb expansius, la resta, sense poder badar gaire, s’ha d’anar autoprotegint a mesura que es guanya alçada. En Carles va estirar la corda al màxim quedant solament dues tirades força llargues emplaçades a dos llocs còmodes per assegurar. El primer llarg comença ben igual que el recorregut escollit per en Manel, fins que s’assoleix un característic pont de roca, des de el qual, les vies es separen. El nostre recorregut parteix cap a la dreta per anar a assolir un petit bony que ens obliga ha haver d’estrènyer una mica. Després un poquet de placa ens permet arribar a una fissura que a la part de damunt està un poc bruta, arribant poc després a la primer a reunió. La següent tirada ja es veu molt més exigent, s’assoleix un petit nínxol podent ficar un fissurer abans. Les plaquetes ens confirmaran que hem arribat al tram clau de la via. Superada la dificultat, la via pren una mica cap a la dreta, un immens pont de roca ens depositarà en un curt tram de placa. Després, amb tendència a anar un poc a l’esquerra i per terreny un poc descompost, la qual cosa motivà els dos expansius que resten, s’aconsegueix arribar al final del recorregut. Un cop a dalt, cal resseguir el tall de la cresta per arribar just a sota la torre. Aquí teniu dues opcions per davallar: o bé fer la curta grimpada del traçat original, assolint per dins la finestra de sa torre la part alta de la paret i retornar a peu, o bé, escollir el camí més curt que és anar fins a una reunió que es veu una mica més avall a l’esquerra just abans de començar la grimpada cap a la torre. Fent servir aquesta reunió, en dos llargs arribareu a peu de via un centenars de metres abans de l’inici del recorregut.

024

026

 

 

 

 

 

 

 

 

(Segona tirada. A l’esquerra possant un fisurer abans d’assolir el nínxol de la foto de la dreta on hi ha el primer expansiu d’aquesta tirada)

027

(Enfrontant-se al tram clau)

 

A títol anecdòtic, diré que el determinant que acompanya al nom sorgí simplement pel fet de fer lligar les terminacions que donem nom a l’itinerari. Si algú repeteix l’itinerari ja escollirà quina de les dues accepcions de la paraula feresta, lliga més amb la via.

1ª accepció: Terrible, que fa por.

2ª accepció: una cosa horrible o espantosa, però no de dificultat, sinó de lletja.

042

(Arribant a la part final en un darrer tram una mica descompost)

045

(Sa Torre vista des de la segona reunió)

 

Fins la propera…

 

001_2-2

 

Advertisements