Etiquetes

029

(Pont de roca a peu de via. Marca l’inici del recorregut, preludi del que ens espera)

Aquest itinerari obert l’any 1985 per Vicenç Bibiloni i Pep Lluís Molinet, solca l’extrem esquerra de la parets des Coloms, tot just, es supera es bassol i es colomer que la senyora de s’Alqueria va manar construir degut a la gran quantitat de coloms que sortien d’un forat que hi ha a n’aquesta paret. Segons l’amo en Rafel, que fou la persona qui em contà això, el forat en qüestió, li deien sa Ximeneia. Avui solquen les seves entranyes algunes vies d’escalada com la “Tao-Tao” i la “Comechochos”. Però nosaltres ens centràrem en una altra via que s’ha mantingut arraconada i oblidada durant molts anys. Segurament que l’expansió de l’escalada deportiva en aquesta mítica escola, feu que els objectius dels nous escaladors es centressin en altres recorreguts. La essència clàssica que manté el recorregut d’aquest excel·lent itinerari haurà ajudat ben molt a que aquesta via no hagi tingut molt més adeptes.

Doncs el passat mes de febrer, anàrem a realitzar aquest itinerari i la veritat és que ens va agradar ben molt poder recórrer el seu agosarat recorregut. Es tracta d’una línea bastant lògica que va a cercar una primera fissura a la part inicial, finalitzant la ruta assolint l’escletxa superior on finalitza la via. Segurament de la successió de ponts de roca que afloren al llarg de l’itinerari, degué sorgir el nom de la via.

 

 

 

032

(En Carles abans d’enfrontar-se amb el pas delicat del primer llarg)

038

(Un cop superada l’anterior secció compromesa)

Com bé he comentat abans, es tracta d’un elegant i bell itinerari que recomanaria anar a realitzar. Això sí, cal no anar gaire justets amb el grau perquè la graduació proposada pels seus aperturistes, pot ser sigui una mica ajustada, i a més, cal recordar que es tracta d’un itinerari que encara manté ben viva aquella màxima que resava allò de que no es pot caure mai!!!

043

(Arribant a la primera reunió, just després d’assegurar-se al mogote característic que apareix a la descripció del croquis original)

Itinerari perfecte per dedicar-li un matí ajustat de temps com férem nosaltres. El segon i le tercer llarg, es poden fer els dos en una sola tirada. A la fissura superior hi trobareu dues relíquies mig fossilitzades pel pas del temps, un friend i un fissurer que no pogueren recuperar, queden allà dalt testimonis d’uns temps passats quan encara enlairar-se per les verticals parets de l’illa esdevenia un agosarat i compromès repte.

 

Fins la propera…

Stitched Panorama

(Graduació del croquis original. Pot ser es podría reajustar una mica?)

 

Nota: vaig intentar localitzar a algun dels dos aperturistes per conèixer alguna vicissitud interessant sobre aquest interessant itinerari, però em fou impossible, pot ser si llegeixen aquesta crònica….

Advertisements