IMG_0674-Editar

Coincidint novament amb l’estada estival a la Colònia de Sant Pere, les muntanyes d’Artà, han tornat ser el reclam que m’han incitat a tornar partir a trescar. En aquesta ocasió, he guiat les meves passes vers els atractius cingles que s’estimben sobre la costa verge i salvatge situada davall alguns dels cims que s’atansen en direcció al Cap de Ferrutx. Però a més d’aquests altius cimals, altres elements dels paratges artanencs, han assaciat de bon grat les eixides realitzades.

IMG_0682

Disposava d’una informació una mica imprecisa i difusa sobre la existència d’uns amagatalls de contraban en aquesta zona. Els antecedents que apuntaven vers l’activitat contrabandista a la contrada, es confirmaren a posteriori, després d’entrevistar a un personatge que me’ls ratificà. La recerca esdevingué infructuosa. A falta de la localització d’aquests recers clandestins, existeixen les restes d’una construcció que ens assabenta, gràcies al seu topònim, d’aquesta activitat: sa Barraca des Carabiners.

IMG_0474

A l’actualitat, l’aspecte que presenta aquesta edificació difereix molt del mostrat a l’obra d’Aguiló (La toponímia de la costa d’Artà), quan encara conservava les senzilles cobertures que servien per aixoplugar als seus estadants. Per contra, hom pot discernir prou bé encara, la xemeneia excavada a la roca, així com també, la síquia i l’escumador que recollia i conduïa l’aigua de pluja vers el cisternó bastit en un dels costats de l’edificació.

IMG_0492IMG_0478

Enlairant-nos en direcció al Coll de sa Paret, un curiós bony que marca la cota 168, crida l’atenció. La fenella que separa aquest rocam, esdevé una àmplia fesa que ens permet seguir guanyant metres cap a dalt la carena per dins aquest inhòspit i esquiu terreny sadoll de carritxeres que ens dificulten molt el trànsit.

IMG_0501IMG_0549-Editar(Curiosa formació rocosa prop d’es Coll de sa Paret)

 

Entre sa Tudossa i sa Talaia Freda una pregona conca hidrogràfica formada per tres torrents, ens permet retornar al plàcid camí que mena fins es Caló. La contrada rep el nom d’es Barracar[1]. A més del topònim que nomina la contrada, és interessant localitzar i conèixer l’existència de la cabalosa font homònima, que ens permetrà assaciar la nostra necessitat de beure. D’aquesta interessant surgència, les obres realitzades per tal de treure profit al seu generós cabal, denoten la importància que se’n volgué fer d’aquest broll d’aigua.

IMG_0601IMG_0610IMG_0618

Per poder assolir la contrada d’es Barracar,  vaig fer servir es Pas de ses Tavelles. Segons l’amic Escanelles, el Pas des Porc, cartografiat incorrectament als mapes de la zona, porta a confondre ambdós llocs. Per això, tal com ens indica Escanelles, pot ser sigui més interessant i adient escoltar als nostres avantpassats, que molt abans que noltros habitaren aquelles terres, i fer cas dels artanencs més vells que, amb bona traça i enginy, empraren la metàfora per tal de posar nom a aquest indret.

IMG_0905(Relleu rocós que suggerí la metàfora toponímica)

 

Una altra interessant explicació toponímica, fruit també de la consulta realitzada als coneixedors de la contrada, ens assabenta sobre l’origen del Pas de ses Osques. Pel que a mi respecte, puc constatar que els esquius cingles que solquen el vessant marítim de sa Talaia Freda, poden ser transitats i permeten unir la mar amb els establits de s’Alqueria, fent ús d’un pregon comellar que ens diposita en una de les osques que, segons conta la llegenda, hi va fer un àngel, de nom Angelí Micolí Llutifí.

IMG_0718IMG_0684 (Barres enclavades prop de l’osca de sortida, col·locades per sustentar el fil ferro que devia barrar el pas dels animals coster avall).

IMG_0719IMG_0710

PD: La baixada del cap cimal des Puig de sa Creu la vaig realitzar per un altre costerut i pregon comellar. Vegeu-ne la darrera imatge. Com a curiositat, recopilant informació per enllestir la crònica vaig ensopagar amb la eixida que realitzaren uns altres trescadors, amb els que casualment vaig coincidir escollint l’itinerari.

IMG_0727

[1] Segons Aguiló: “Mai no hi ha hagut barraques a la zona, ni hi tenen res a veure les runes d’una casa moderna, i no pot haver-hi cap dubte que es tracta d’una homonimització formal a partir d’un topònim anterior es Barrancar“. La Toponímia de la costa d’Artà. Edicions Documenta Balear. 2011. (pàg. 63)

Advertisements