Etiquetes

023-editar(Foto 1)

024-editar(Foto 2. Detall de sa Fita de ses Set Partions. Les inscripcions que porta no venen especificades a l’acta.)

Encetaré aquesta nova secció compartint la tasca realitzada arrel de la consulta feta a “la operación practicada para reconocer la línea de término y señalar los mojones comunes a los términos municipales de Buñola y Alaró”[1]. En aquest document vaig localitzar unes dades prou interessants que despertaren la meva curiositat. A l’acta es citava als representants d’ambdós municipis perquè, el dia 28 de juny de 1954, es personessin al reconeixement de la línea de terme. El lloc escollit per a començar el recorregut de comprovació fou a sa fita de ses Set Partions:

“Reunidos el día veintiocho de junio de mil novecientos cincuenta y cuatro en el sitio denominado sa Fita d’es Set Partions los señores que con sus respectivos cargos […], se procedió a la operación en la forma siguiente:

Primer mojón: Se reconoció como tal la intersección del eje del Torrente de la Foradada, de corriente eventual, con la normal trazada a dicho eje desde el siguiente Mojón Auxiliar: se reconoció como tal un hito de piedra caliza de forma de tronco de pirámide, cuyas bases son triángulos equiláteros de veinticinco centímetros de lado para la base inferior y quince centímetros para la superior y cuya altura es de sesenta centímetros. Se encuentra en el sitio denominado “Sa Fita d’es Set Partions” […] y está unido a las rocas nativas que le sirven de base por una mezcla de cemento, las cuales son el borde de un acantilado sobre el mismo fondo del torrente de la Foradada.”[2] (fotos 1, 2 i 3)

009-editar(Foto 3)

Pel que es desprèn d’aquesta acta les set partions fan referència als següents termes municipals i a llurs propietats:

“Es común a los términos municipales de Buñola, Alaró y Escorca y está situado en el punto de intersección de cuatro lindes que separan otros tantos terrenos […], el situado al N.E. en término de Escorca y perteneciente al predio de Tossals Vers, […], el situado al S.E. en término de Alaró y perteneciente al predio de Sollerich […], el situado al S.O. en termino municipal de Buñola y perteneciente al predio de Comasema […] y el situado al N.O. en termino municipal de Escorca y perteneciente al predio de Cuba”.[3]

Gràcies al croquis que s’adjuntava a l’acta, sabem que la línia divisòria entre la llera del torrent de La Foradada[4] (primera fita) i la del torrent de Solleric (novena fita) s’hi reconegueren, a més de la fita auxiliar de ses Set Partions, altres set fites de partió. Tractant-se moltes d’elles de “un hito de piedra caliza unido a las rocas por medio de cemento, que afecta la forma de paralelepipedo de base cuadrada”, més concretament, eren les fites segona, tercera, quarta i vuitena les que presentaven aquesta característica, semblava que esdevindria fàcil aquest reconeixement. A més d’això, tenint en compte que aquestes fites es bastiren per tal de servir com a referència per identificar la divisòria de termes, la seva ubicació portava a pensar que hauria de ser bona de trobar. Potser que la cinquena, (una pedra encastada) i la setena, “una roca nativa de forma irregular”, fossin més males de veure, per a la resta, tot presagiava una fàcil descoberta. Curiosament però, no vaig ser capaç de localitzar-les.

D’aquest conjunt de fites ubicades entre els dos torrents (Almadrà i Solleric), resta citar la fita nº 6 que esdevé la més curiosa i distintiva de totes ja que es tracta d’una creu incisa a la roca. Això ens permet lligar la documentació consultada a l’acta 008218 del Instituto Geográfico y Catastral amb un altre document que ens parla de la delimitació que, a títol particular, encomanà el propietari de Comasema per tal de deixar ben definits els terrenys del vessant oriental de la seva propietat. Aquesta delimitació territorial potser sigui una de les línies divisòries més particulars de l’illa, ja que curiosament, per a la seva realització feren ús d’un recurs força emprat per a aquests menesters: la incisió d’una creu. Però les creus de partió d’aquesta contrada destaquen sobretot per la notorietat i l’esment que hi posaren els seus constructors. Segurament que la fita nº 6 de l’acta realitzada l’any 1954 coincideix amb una d’aquestes creus emplaçades amb molta més anterioritat. Emperò, degut al fet de que no totes les creus porten una informació addicional (la lletra A d’Alaró, la B de Bunyola i un número), no podem assegurar quina de les creus localitzades sense numeració degué servir de referència per a utilitzar-la com a fita nº 6 durant la tasca de reconeixement de línea de terme realitzada l’any 1954. De les creus localitzades, solament porten numeració les corresponents als emplaçaments 12, 13 i 14. La nº 13 és la més bona de veure degut al fet de que es troba, segons els mapes actuals, dalt del cim de sa Font Fresca. Potser però, aquest topònim caldria revisar-lo i ajustar-lo, ja que, si feim cas a altres informacions més contrastades, aquest cim es tracta del Puig d’Amós.[5]

046-editar(Foto 4)

039-editar(Foto 5)

Retornant a la temàtica de les creus, malauradament, no hem pogut descobrir les 22 que cita la carta. A dia d’avui, hem localitzat[6], a més de les tres que porten numeració, altres 5 creus sense cap mena de distinció (fotos 4 i 5), la qual cosa, dificulta encara més la seva descoberta. També hem vist 2 angles (foto 6) que presenten la mateixa tipologia de les creus. No sabem però, si aquests angles conten com a creus. Així com tampoc, podem assegurar a hores d’ara, si l’emplaçament d’aquestes 22 creus comença en es Reialenc o a la llera del torrent de Solleric. De les exploracions fetes fins aleshores, no hem descobert cap creu en el vessant de ponent d’aquest torrent. Cal constatar però, que d’aquestes altres 5 creus, n’hi ha una que disposa d’una tipologia ben diferent a les altres (foto 7). Potser es tracta d’una de les dues creus que trobaren velles tal com es cita a la carta?

028-editar(Foto 6)

003(Foto 7)

Fins la propera…

PD: No puc concloure aquesta nova aportació sense agraïr a l’amic Patxi Termenon les indicacions que em facilità per tal de poder consultar les actes, la qual cosa, m’ha valgut per disposar d’una bona excusa per a tornar tenir preparada la motxilla per partir a trescar…

[1] Ministerio de Fomento. Centro de Descarga del Centro Nacional de Información Geográfica. Instituto Geográfico y Catastral. Acta 008218. (Juny 1954). Podeu accedir a la seva consulta accedint a aquest enllaç.

[2] Ibídem anterior.

[3] Ibídem anterior.

[4] Torrent d’Almadrà a les guies i mapes actuals.

[5] Podeu consultar: ESTEBAN, Àngels i VALLCANERAS, Lluís. Possessions de Tramuntana. Coma-sema. Gorg Blau, 2010. GARCÍA PASTOR, Jesús. Rutes Amagades de Mallorca, nº 9. Solleric-Puig d’Amós-Solleric. (1965). I també: MORRO MARCÈ, Mateu. El puig de Mors i el Castell de Mors. Un aspecte de la toponímia antiga de Mallorca. (1997).

[6] En M. Àngel Escanelles ja ens mostrà algunes d’elles a la seva web.

Anuncis