Etiquetes

A la fi, després de gairebé dos anys, hi hem tornat aconseguint sortir per alt. L’anterior relat començava a quedar molt lluny i semblava que es quedaria en tan sols això, en un altra rauxa sense concloure.

Al segon intent s’afegí a la festa en Carles, i en va anar d’allò més bé.

Aquesta història no té massa cosa que contar i el traçat a seguir és bo d’intuir, per això, em sembla més encertat compartir un parell d’imatges de l’eixida.

Abans però, cal agrair a n’en Guillem i a n’en Manel la deferència cap a noltros. Val a dir que no ens pensàvem que ningú s’interessàs per aquesta curolla. La infraestructura per anar fins allà i altres condicionants ens feren pensar que això no tendria gaires clients. Emperò els companys esmentats s’hi atracaren encuriosits per l’aportació que compartírem, però en arribar al lloc on noltros ho havíem deixat, decidiren cedir-nos (durant un temps prudencial) el privilegi de poder tornar a acabar el que havíem començat. Així que moltes gràcies pel detall i com bé pensareu: “entre col·legues, no calen mals rollos“…

(Primers metres abans d’assolir la R0)

(En Toni enfrontant-se a la primera dificultat del recorregut)

(Privilegiades vistes de la costa nord)

(En Toni arribant a la R3)

(A la R3 just abans de començar el recorregut que havíem deixat sense fer)

(En Carles iniciant els primers metres del quart llarg, més amunt es troba el tram que dona el grau al recorregut)

(En Toni superant el pas)

(Darrer llarg amb la característica xorrera que ens anuncia el final del recorregut)

(En Carles a la sortida final de s’Encletxa)

(Dalt de s’Encletxa una miranda excepcional)

 

Ressenyes pràctiques:

  • El primer tram és una grimpada fàcil que ens diposita a l’inici del recorregut. S’assoleix la R0 passant per un passatge interior que presenta la roca.
  • La R0 és una plataforma còmode, talment com si ens trobassim a peu de paret. El primer llarg és una curta i fàcil escalada que ens diposita en un repressa al costat d’una figuera on montàrem reunió sobre un clau i un multimonti.
  • De sa R1 parteix sa següent tirada cap a una placa on hi ha sa primera dificultat una mica més seriosa del recorregut. Es tracta d’un pas mal de protegir sobre una placa. L’asseguràrem amb un multi. Metres més amunt hi ha un generós pont de roca. La resta del llarg progressa per s’encletxa i supera uns trams amb figueres a les quals podem llaçar algun cordell a la seva soca.
  • La R2 la montàrem en una espècie de níxol amb vegetació. A profitàrem la soca d’un arbre per fer reunió.
  • El següent llarg és molt senzill i bo de protegir, a més, permet estirar sa corda ben molt fins assolir una altra còmoda repressa on montàrem reunió.
  • Per instal·lar la R3 aprofitàrem s’encletxa per triangular sobre tres friends. Aquesta tirada la vàrem superar col·locant dos multis per protegir el pas.
  • Sa R4 és a un petit níxol. Es poden aprofitar dos ponts de roca. Reforçàrem la reunió amb un multi.
  • D’aquesta reunió tenim just a sobre la característica xorrera que ens anuncia el final de s’encletxa. Es pot llaçar un altre pont de roca a sa xorrera i pocs metres més amunt, fent servir s’excletxa d’empotadror, o bé un poc per defora d’ella, s’assoleix el final de l’itinerari.
  • Per tant, cal dur material d’autoprotecció (friends i fusurers variats, cintes llargues i multis). Cal advertir, per si algú s’anima a anar-hi, que el recorregut està totalment net. No hi deixàrem cap tipus de seguro, tanmateix, no té sentit fer-ho degut a l’evident proximitat marina. A més, tampoc creim que sigui un recorregut que tengui massa adeptes, tenint en compte sobretot els inconvenients que condicionen aquesta escalada.

Fins la propera…

 

Anuncis